El nombre d’esportistes federades s’ha duplicat des del principi d’aquest segle i s’ha multiplicat per cinc en esports tradicionalment masculinitzats, com ara el futbol. En aquest últim cas, l’any 2001 hi havia 3.882 federades, i el 2023 n’eren 21.386. En canvi, les llicències federatives en homes s’han mantingut estables els últims 25 anys i en els mateixos esports de sempre. És a dir, les dones es federen més i en totes les disciplines, però els homes no creixen en esports tradicionalment més feminitzats, segons dades del Consell Català de l’Esport recollides per l’Idescat i analitzades per l’ACN. Així, hi ha fins i tot menys proporció d’homes en gimnàstica o voleibol, tradicionalment femenins, que a principis de segle.
Globalment, el nombre de federades a Catalunya eren 104.486 l’any 2001, el 17,5%, del total, mentre que els homes federats arribaven als 492.270. Dues dècades més tard, el 2023 –l’últim any de què es disposa de xifres–, els homes continuen en els mateixos números, mentre que les dones pràcticament dupliquen presència i arriben a les 190.009, el 27,7%.
En conjunt, les federades guanyen terreny a tres de cada quatre esports on eren minoria fa dues dècades. Un exemple és l’esport amb més llicències, el futbol, on el nombre de permisos a dones s’ha multiplicat per cinc en dues dècades i ha arribat a un 12% del total. L’augment ha estat progressiu durant el primer quart de segle, especialment fins a l’esclat de la pandèmia, quan el pes de les dones va arribar gairebé al 28% i, des de llavors, s’ha estancat.
El futbol, a l’alça entre les dones, ja trepitja els talons del bàsquet
L’augment de federades al futbol ha estat exponencial en nombres absoluts, ja que s’han més que quintuplicat, de les 3.882 l’any 2001, fins a les 21.386 de 22 anys després. En percentatge, això suposa passar d’un 2,5% a un 11,9% del total en el mateix període, amb un repunt especialment notable des del 2018, coincidint amb el principi de l’actual època d’èxits del FC Barcelona femení. Entre els homes, per bé que amb alts i baixos durant tot el període, entre els dos anys comparats no s’observen grans diferències i se situen entre 150.000 i 160.000. En futbol sala, les dones han saltat del 2,3% el 2004, al 17,1% del total 19 anys després.
En el segon esport més popular al país, el bàsquet, el percentatge femení també ha pujat, per bé que només un punt, fins al 38,2% del total. De fet, en nombres absoluts, les llicències tant de dones com d’homes van a la baixa. El basquetbol ha estat durant tot el segle i continua sent la principal disciplina entre les dones, amb 24.946 federades el 2023, malgrat que el futbol li retalla distàncies cada any.
Gairebé el 13% de les dones federades practiquen bàsquet i l’11,3% fan futbol. Després del bàsquet i el futbol, els esports amb més dones federades són l’excursionisme, el patinatge, el pàdel, el voleibol, l’hípica, el tennis, el golf i l’atletisme.
Cada vegada més pes femení a l’hoquei, l’atletisme, l’handbol o els esports de combat
En conjunt, en 46 dels 60 esports on les dones eren minoria entre el total de llicències atorgades el 2001, la presència femenina ha crescut en termes percentuals en detriment de la masculina. Entre els esports amb un volum significatiu, destaca el patinatge, on el pes de les dones era aproximadament del 40% a principis de segle i ara ja arriba a gairebé el 60% del total, és a dir que han passat a ser majoria. Aquest esport inclou disciplines tant diferents com l’hoquei patins i en línia, el patinatge artístic i el de velocitat, el patinet o el monopatí, entre altres.
Sense arribar a desbancar els homes, les esportistes també guanyen terreny a disciplines com ara l’atletisme o l’hoquei herba, que rondaven el 30% fa dues dècades i ara depassen el 45% del total de permisos. L’handbol registra un dels augments més grans, passant del 16% al 35% de dones en el mateix període, i també destaquen el taekwondo i el karate, que se situen en una ràtio d’una de cada cinc llicències, i ara ja són en números rodons una de cada tres.
No és el cas, però, d’un altre esport de combat, el judo, un dels pocs on la presència de la dona davalla lleugerament en comparació amb el 2001, tot i que s’havia registrat una tendència alcista els últims anys. El beisbol, el bàdminton, l’esgrima o la federació d’esports per a persones amb discapacitat física també registren menys pes femení ara que fa dues dècades, per bé que només lleugerament.
En gimnàstica, voleibol i hípica, on les dones són majoria, no es tendeix a l’equilibri
Ara bé, en gimnàstica, hípica i voleibol, on les dones són majoria, no s’observa un increment dels homes. Les dades del Consell Català de l’Esport reflecteixen només quatre esports on les dones eren majoria a principis de segle: la gimnàstica, l’hípica, el voleibol i el twirling (similar a la gimnàstica rítmica). Mentre que en les activitats on la presència femenina era minoritària es tendeix a un creixement de les dones, això no passa en les disciplines tradicionalment més populars entre les dones.
Així, les gimnastes eren el 77% del total l’any 2001, i ara ja ocupen el 89% de les més de 7.100 llicències, amb dades del 2023. La tendència és la mateixa en les jugadores de voleibol, que representaven el 57% el mateix any i ara ja arriben al 71% de les prop de 14.500 fitxes federatives. En hípica, l’any 2006 les dones eren més del 61% de les federades i el 2023 ja representaven gairebé el 80% dels més de 10.000 practicants d’aquest esport.
En el cas del twirling, que consisteix a executar una coreografia gimnàstica amb bastons, pompons o banderes, el pes de cada sexe es manté estable, per bé que es tracta d’un esport amb menys de 1.000 llicències.