Metges, infermeres i personal administratiu de l’Hospital Verge de la Cinta (HTVC) es manifestaran dimarts vinent, 25 de febrer (12 hores), davant les escales de la cafeteria, i aquell dia hauríem de ser molts, moltíssims, els ciutadans de les Terres de l’Ebre que hi hauríem d’acudir per donar-los suport. Perquè no només estan defensant la nostra salut, sinó que reclamen la continuïtat de les obres d’ampliació, per evitar que en els pròxims anys hi hagi un major nombre de morts -en una proporció difícil de calcular-, per les deficiències hospitalàries que les obres ara suspeses provocaran.
Més informació: La plataforma no dona suport a la concentració per l’ampliació del Verge de la Cinta
Més informació: La Junta Facultativa del Verge de la Cinta deixa clar que s’oposarà a ser “un hospital de sálvase quien pueda” (vídeo)
Cal aplaudir aquesta acció de protesta perquè els organitzadors, la Junta de Personal del Verge de la Cinta -que representat tots els treballadors del centre-, protesten perquè són conscients que si no s’executen les obres amb caràcter d’urgència, totes les millores que ja tenen definides des de fa temps en l’anomenat Pla Funcional (“fins definir el lloc on ha d’anar l’últim endoll”), no ens podran curar i salvar. Ells són també funcionaris, com ho són la majoria de membres de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre (CTPCTE), o com ho són els advocats de la Generalitat i els tècnics que prendran les decisions des de Barcelona, les quals afecten directament la nostra salut i a la nostra esperança de vida. La diferència entre els uns i els altres és que els metges han apostat per situar la nostra salut com a prioritat, i els altres, deduïm que l’estricte compliment de les normatives pròpies d’un estat de dret, vull pensar (perquè no han comparegut, almenys davant dels mitjans).
Durant la crisi de la Covid vam vore que, davant d’una situació de pandèmia mundial, totes les mesures excepcionals eren possibles. També tots els hospitals ebrencs (la Clínica Terres de l’Ebre, i els hospitals d’Amposta i Móra d’Ebre), es van vincular solidàriament. I sabem també que el concepte “interès general”, serveix a un Govern per sobrevolar les normatives de les lleis en casos excepcionals, com per exemple s’està produït ara al País Valencià per fer-se de la Dana; o com es volia fer fa vint-i-cinc anys el PHN d’Aznar. Si el Govern de la Generalitat, amb el president Salvador Illa al capdavant, i la consellera de Salut Olga Pané, s’ho proposen, és possible resoldre “l’emergència sanitària” de màxims en la que ens trobem, per molt importants que siguen les troballes arqueològiques que hi ha davant l’entrada de l’hospital.
No podem escollir com a prioritat l’aplicació de l’actual normativa, si la conseqüència és que morirà més gent durant els pròxims 10 o 15 anys per les extremes mancances de l’actual Hospital Verge de la Cinta
Estic dient que soc partidari d’enviar les retroexcavadores a fer net sense cap mirament? Estic dient que s’hauria de portar a la presó a l’alcalde, regidors i tècnics, que fa cinquanta anys van decidir colgar aquelles restes; però que ara, un cop amortitzada durant mig segle la seua no-presència, no podem escollir com a prioritat l’aplicació de l’actual normativa, si la conseqüència és que morirà més gent durant els pròxims 10 o 15 anys per les extremes mancances de l’actual Hospital Verge de la Cinta, com finalment s’han atrevit a verbalitzar i reconèixer públicament els metges, per molta vergonya que els pugue causar davant dels seus propis pacients.
Sé que no es políticament correcte el que dic, però podríem fer tots la prova del cotó. I si fossem natros els que ens morim? A quina banda ens situaríem? Seria interessant vore com reaccionen davant d’aquest dilema, per exemple, qualsevol dels 15 membres de la CTPCTE, dels quals no sabem ni el nom ni el contingut del seu informe sobre les troballes. Tot apunta que ja està fet i presentat a les taules de treball de les conselleries de Salut i de Cultura, metre seguim esperant desesperadament. A manca de transparència, la situació ens l’explica aquesta setmana al setmanari l’Ebre Óscar Meseguer: és segur que no es podran construir els pàrquings subterranis previstos, ni tampoc les dependències de farmàcia i altres departaments logístics. I de retruc, tot quedarà igual o pitjor del que estava, fins i tot, abans d’iniciar les obres.
Si jo fos el president de la Generalitat, o la consellera de Salut, o l’alcalde de Tortosa, o el director de l’ICS, parlaria amb els advocats especialistes en patrimoni, i amb els d’obres públiques, els preguntaria on s’ha produït una situació semblant o equiparable, miraria decrets i normatives, finalment, sota el paraigua de l’interès general i l’emergència sanitària, tiraria endavant immediatament l’ampliació, si cal introduint les mínimes i necessàries reformes exprés al projecte ja en construcció, després d’haver documentat les restes. Diuen que és una de les opcions, i no entenc per què tarden tant, ja que tot plegat s’ha de fer amb caràcter d’urgència i amb la màxima celeritat, perseguint a aquells que es retarden una hora. I si és cert que hi ha reunions decisives que no es fan perquè “només es reuneixen un cop al mes”, l’esbroncada que els pegaria seria descomunal. I tot això ho faria sense temor que una nova plataforma d’aquestes que surten ara (com l’anomenada “T’estimo TE”), em denunciés. Ni que ho fes qualsevol ínclit secretari-interventor posant-me un o mil objeccions. Me n’aniria a dormir satisfet de complir amb la meua obligació, i d’estar al costat dels que defensen i prioritzen la vida, i que avui són els nostres metges i infermeres.
L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (HVCT) és una infraestructura “obsoleta”, que cada dia que passa “s’allunya de l’excel·lència”, i que ja no garanteix als 180.000 ebrencs un tracte equitatiu al de qualsevol altre ciutadà
Per què s’ha arribat a aquesta situació? Només cal remetre’ns a les tres entrevistes que va emetre CANAL TE (dins del programa l’Ebre al Dia que dirigeix i presenta Leonor Bertomeu) a tres facultatius de la direcció de l’Hospital Verge de la Cinta, on van explicar de forma clara i transparent, el que en poques ocasions es pot escoltar. El següent és un extracte de les seves opinions.
L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (HVCT) és una infraestructura “obsoleta”, que cada dia que passa “s’allunya de l’excel·lència”, i que ja no garanteix als 180.000 ebrencs un tracte equitatiu al de qualsevol altre ciutadà. A punt de complir 50 anys, i després de vint anys de debats estèrils, estem “en emergència sanitària”. Cada dia que passarà, a partir d’ara, l’HVCT estarà més prop de ser: “un hospital de campanya”, un “hospital de salvar-se qui en pugue”, o -més contundent encara-, “una sanitat que no serà del Primer Món”.
La situació és dramàtica. Els cinquanta pacients diaris que acudeixen a tractar-se cada dia de diferents càncers a l’Hospital de Dia, s’amunteguen un al costat de l’altre, sense intimitat ni serveis homologables als d’altres hospitals, i alguns d’ells, s’han d’estar esperant fins a cinc hores. I això passa perquè no hi ha espai per repartir-los millor, i perquè els fàrmacs s’elaboren en una única cabina també obsoleta. (Afegeixo un comentari: tant de bo els metges expliquen i analitzen també les xifres de càncer al territori…)
Continuem. A altres hospitals el servei de farmàcia ja té robots instal·lats i sistemes informàtics de primer nivell, però aquí es funciona com fa cinquanta anys perquè, si posessen els ordinadors, el terra s’enfonsaria. Literalment, l’edifici no aguantaria el pes de les màquines que ja estan identificades, pressupostades i acceptades. I això -els problemes de farmàcia de l’HVCT-, no només afecta els malalts de càncer, sinó als 180.000 habitants que depèn del centre, que amb 15 milions d’euros anuals de despesa, també abasteix als CAP del territori. Per tant, si tenen problemes amb algun medicament, el motiu és: “la manca de robòtica” i les màquines que ho farien tot més fàcil, les quals ja estan a punt, però no les poden portar perquè s’enfonsaria el terra del lloc físic on s’han d’instal·lar.
Més dades. Hi ha 5 quiròfans, els mateixos que fa cinquanta anys quan es va construir el centre, i el d’urgència és minúscul. I no només és menut, sinó que s’acumula més gent del normal, perquè mentre a altres hospitals hi ha càmeres de vídeo que permeten fer seguiments a distància, aquí la tecnologia, tot i estar dissenyada, prevista i fins i tot pressupostada, no es pot comprar ni instal·lar. No hi ha espai.
Les dades de 2025 són que patirem 45.000 urgències, anirem al metge 200.000 vegades (se’n diu consultes externes), patirem 17.000 cirurgies, i tot això ho farem en l’hospital de Catalunya que ja s’ha convertit en “el cul-de-sac” del país, perquè no tenim els privilegis que tenen altres regions sanitàries. La previsió és que ja podem anar fent les maletes que ens portaran a Bellvitge una temporada, i haurem de pagar “100 euros” per dormir a la capital, si som acompanyants del malalt. I es que a l’HTVC, per no tenir, no hi ha “ni material de reanimació amb cara i ulls”. Per això són habituals les des-programacions de visites mèdiques.
