Els tres membres de la Junta Facultativa de l’Hospital Verge de la Cinta entrevistats aquest divendres a Canal TE han aconseguit contenir la seva indignació davant del quadre dantesc que es dibuixa no només sobre l’ampliació d’aquest equipament, sinó també sobre el futur centre que hauria de construir-se una dècada d’aquestes tal com pinta tot. De fet, aquesta és una de les conclusions que es desprèn de la reunió mantinguda per la junta amb la consellera de Salut, Olga Pané, un dia abans de la seva reunió amb els alcaldes ebrencs a la seu de la delegació del govern. Segons Manuel Martínez Maimó, cap del Servei Urgències, “ens va dir que el més probable era que s’aturessin les obres d’ampliació i ens va deixar clar que hospital nou trigaria entre 15 0 20 anys”. La Junta Facultativa, afegia, “som gent que portem vint anys tirant del carro a les Terres de l’Ebre. Aquí s’ha fet molt bona medicina, hem cuidat moltíssim l’excel·lència. Que ara ens diguin que unes obres programades per a l’any 2025 i que necessitàvem com l’aigua per seguir en aquesta evolució es paralitzen, és un cop molt gros que la gent de les Terres de l’Ebre no es mereix”.
Maimó ha apuntat la forma que prendrien possibles mobilitzacions per exigir que es faci tant una cosa com l’altra: “Els metges som difícils de mobilitzar. Quan fem vaga sempre ens cau damunt, per part de l’administració, que el que volem és guanyar més. I aquest no és el cas. Perquè jo tinc molt present que els professionals d’ara serem els usuaris de l’hospital en un futur. I jo el que vull és que la meva pròstata me l’operin aquí. Si no, me n’aniré. I de cara a convertir l’hospital en universitari, si els residents aquí no veuen futur també se n’aniran. I si perdem els residents ho perdrem tot i passarem a ser un hospital de sálvese quien pueda, mentre el territori va perdent població. Si al final no és una vaga serà una dimissió en bloc, no ho sé. Estem en contacte amb la Plataforma per a Nou Hospital per enviar un missatge conjunt i si hem de fer mobilitzacions les farem. És que ens va la salut. Fa 20 anys que parlem i nosaltres el que volem és veure totxos”.
Maimó etzibava que “des de l’any 2020 han passat sis consellers, sis. Tots han vingut aquí i tots han dit que tindríem un hospital nou. I no ha passat res. I ara els terrenys resulta que són inundables, l’ampliació no es pot fer per les troballes… I ho necessitem perquè a les Terres de l’Ebre hi hagi una sanitat del Primer Món. Si no, aquí serem un hospital de campanya que funcionarà només per les urgències. Estem en un cul-de-sac”.
Per la seva banda, Maika Gómez, cap del Servei d’Anestesiologia i cap de Quiròfan, aprofitava per exposar les realitats del dia a dia de l’hospital. “Jo fa 25 anys que estic aquí. Des de llavors -explicava- hi ha cinc quiròfans per fer cirurgia programada i un per urgències on no es cap perquè és superpetit. A més, cada cop que es necessiten més quiròfans d’urgències es desprogramen operacions. Això passa cada setmana. I és que a més, tenim mancances per a deixar el material. Ara està als passadissos”.
La doctora ha posat damunt la taula un problema de fons, el de les dificultats per seguir el pas a les noves tecnologies. “Lluitem per tenir un tracte humanitzat al pacient, per formar-nos en l’àmbit científic i que la gent tingui un tracte segur. I tot això necessita incorporar nova tecnologia. L’envelliment de la població és un fet. Per això calen aquestes tecnologies molt més precises per fer un tractament el menys invasiu possible i amb uns resultats més adequats per a les patologies d’aquestes persones”.
Goméz tampoc ha volgut deixar passar l’oportunitat de deixar clar que el la redacció del projecte d’ampliació del Verge de la Cinta l’ampliació “el tenim treballat des de totes les àrees. Hem estat dos anys fent reunions, plànols i el pla funcional ja està tot fet. Fins i tot on han d’anar els endolls. I amb el pressupost aprovat. Només cal fer la licitació i començar a construir. És molta feina que no podem tirar ara per la finestra”.
Ester Julián, cap de Servei de Farmàcia, reconeixia que “les mancances les arrosseguem des de fa molt de temps, Tenim una farmàcia d’origen. No hem adquirit més tecnologia perquè simplement, l’estructura no ho suporta. I cal tenir en compte que també som distribuïdors a tots els CAP del territori. Fem una tasca logística molt important que suma una despesa anual de 15 milions anuals en medicaments. El problema està que la robotització pesa molt, i ara mateix si instal·léssim la maquinària per tenir un bon control logístic de tota aquesta medicalització s’afonaria el terra. És impossible que puguem tenir una adaptació a les actuals necessitats en aquesta ubicació tal com està ara. Només és possible l’adaptació a la nova tecnologia si hi ha una ampliació, amb una altra ubicació per ubicar el servei de farmàcia”.
Julián aportava un nou element al debat. “Està molt clar que s’ha d’ampliar el centre de dia. Quan jo vaig arribar al Verge de la Cinta el 2010, on nosaltres preparem dins de la farmàcia hospitalària tractaments per a l’hospital de dia, la cabina de seguretat biològica funcionava tres hores al dia amb uns quinze tractaments al dia. Avui en dia està oberta de vuit del matí a vuit de la tarda amb una cinquantena de tractaments. Això vol dir que necessiten més espais per poder esperar. No podem continuar en una cabina, perquè tots els pacients venen a la mateixa hora. Poden rebre els mateixos tractaments i les mateixes possibilitats que a Barcelona, però la seva experiència és molt més dolenta perquè on estem, ja no podem fer res. És impossible”.
Podeu veure l’entrevista sencera aquí: