La teràpia ens fa millors i, com es diu avui en dia, no admeto discussió. I és que intentar ser una millor versió de nosaltres mateixos només pot portar coses bones.
Fa uns anys hi havia gent que deia que anar a teràpia “és una cosa de bojos”. Però per sort hem evolucionat i ja veiem la psicologia com un suport vital, com una peça clau per trobar-se a un mateix.
Tots tenim clar que quan alguna cosa sacseja la nostra vida la teràpia és la millor medicina. Però i si hi anem per ser millors persones, aprendre a gestionar les emocions i saber empatitzar amb el del costat? Que ens convertim en persones valentes. Construir una millor versió d’un mateix és de valents.
En uns dies se celebra el Dia de la Psicologia, el 24 de febrer, i m’agrada que hi hagi un dia senyalat al calendari perquè ens ajuda a reflexionar i a recordar la importància d’una bona salut mental.
En uns dies se celebra el Dia de la Psicologia, el 24 de febrer, i m’agrada que hi hagi un dia senyalat al calendari perquè ens ajuda a reflexionar i a recordar la importància d’una bona salut mental
En un món que sembla que gira a velocitat x2, conèixer el perquè dels nostres pensaments, identificar com ens sentim, és el primer pas per saber què està passant dintre nostre i com aquest “popurri” pot influenciar en la presa de decisions. I és que saber actuar de forma conscient pot evitar els impulsos o reaccions que poden perjudicar les nostres relacions i el nostre benestar.
A més, si no ens gestionem bé i ens deixem sobrepassar per la frustració i l’estrès, donem lloc a que arribin problemes psicològics com l’ansietat o la depressió, que poden tenir també repercussions físiques (mal de cap, problemes digestius, trastorns del son…)
Així doncs, quan som capaços de controlar les emocions, ens coneixem bé, ens acceptem i millorem, ens convertim en el nostre millor amic, la nostra capacitat per liderar l’estrès s’incrementa, deixem d’autojutjar-nos i la nostra qualitat de vida augmenta.
Després d’anys anant a teràpia amb l’únic objectiu de cuidar-me, tinc clar que si tots hi anéssim el món rodaria millor. Perquè és com aportar el nostre granet d’arena per una societat millor, en la que entenem que si el de davant té un mal dia i li traiem un somriure enlloc d’unes celles arrufades, rebrem un somriure i no unes celles arrufades.
És que al final del dia lo que més importen són aquests petits gestos, valorar les petites coses i quedar-nos-les per ser més feliços. Perquè la felicitat no existeix com a tal, la felicitat és una actitud, la felicitat la construïm, i els fonaments per fer-ho són la bona gestió de les emocions i l’autocontrol. I els millors materials sempre els trobarem a teràpia.
