El delegat del govern, Joan Castor Gonell, ha convocat aquesta tarda una roda de premsa urgent després de ser interpel·lat com a nus central de les solucions a la polèmica sorgida sobre el nou hospital de les Terres de l’Ebre. Tant el “front comú” de deu municipis ebrencs instat per l’Ajuntament de l’Aldea, com l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha donat crèdit als seus respectius posicionaments (completament oposats) dirigint-se a la delegació del govern com a sanedrí capaç de jutjar a fidels i heretges. Gonell ha comparegut davant dels mitjans amb la intenció de”clarificar” la situació. I el punt de partida ha estat la decisió “presa per anteriors governs” de “construir un hospital universitari de les Terres de l’Ebre a Tortosa. Des del govern actual ja vaig anunciar que no aniríem a desmuntar res que podria suposar una pèrdua de temps o a retardar les diferents inversions que es puguin dur a terme”.
La decisió depèn dels informes tècnics
Amb aquest pròleg, Gonell ha deixat clar que “estem en un moment bo per al territori quant a inversions futures” i ha entrat directament al metallenguatge impulsat des de les darreres hores, és a dir, quina seria la millor ubicació per al nou hospital. “Cal tenir en compte -detallava- que l’Ajuntament de Tortosa va fer una inversió en uns terrenys. Les inversions que fan els ajuntaments són amb el sacrifici de la ciutadania. I per prendre una decisió en positiu o en negatiu cal arribar al final i uns estudis i informes tècnics sobre què poden donar aquells terrenys o no”. Seguint aquest fil, i tenint en compte que Tortosa ja ha salvat l’excepcionalitat dels terrenys pel que fa al seu caràcter d’inundables a la Comissió d’Urbanisme, ara cal “respectar” l’esforç tributari fet pels ciutadans tortosins i esperar “les decisions tècniques. No ens hem de deixar guiar pel que sentim dir”.
Sí que és cert que des de la dana les coses “es veuen diferents. I per això avalem el pla B adoptat per Tortosa. No ens la podem jugar, i pe això el nostre suport a l’ajuntament” com a govern. La posició de Gonell era clara, però la seva condició de peça central dins del tauler de joc l’obliga a mantenir l’equidistància entre tots els punts de vista. Per això s’ho ha fet venir bé per considerar que les diferents postures defensades per uns i altres “diuen el mateix. Tots volem un hospital de les Terres de l’Ebre universitari, segur i ben comunicat. Jo voldria, per tant, fer una crida al sentit comú perquè si tots volem el mateix no té sentit que provoquéssim enfrontaments que podrien suposar perdre una inversió important per a les Terres de l’Ebre. Ja ens ha passat moltes vegades que, per no anar tots a una, després les coses acaben perdent-se. Faig una crida a la unitat. Agafem-nos al que ens uneix i deixem-nos estar de localismes”.
Disposat a reunir-se amb els ajuntaments del “front comú” de l’Aldea
Gonell ha reiterat la seva intenció de “deixar-me la pell per aconseguir que en aquesta legislatura quedi definit l’hospital universitari de les Terres de l’Ebre i, si pot ser, que també s’inicien els estudis universitaris de medicina al territori. Són els dos grans objectius. I penso que és en el que ens hem de centrar, evitant interferències i mantenint la unitat”. Segons el delegat, ara cal esperar el resultat dels informes que han d’avalar o no la idoneïtat dels terrenys inundables de Ferreries. I aquest és l’escenari que contempla en aquests moments la delegació del govern. Sobre la petició de reunió per part dels municipis participants de la convocatòria de l’Ajuntament de l’Aldea (un dels acords adoptats ahir entre els representants dels deu ajuntaments del “front comú”), Gonell ha reconegut que ja li consta. “Veurem a novell d’agenda com ho podem fer. Evidentment -deixava clar- el delegat sempre està disposat a escoltar per tirar endavant qualsevol proposta en favor de les Terres de l’Ebre”, admetia, sense voler valorar la qualificació de “falta de lleialtat institucional” expressada aquest matí per l’alcalde tortosí, Jordi Jordan, respecte a la cimera de l’Aldea.
