L’editor de l’ebredigital.cat i organitzador dels Premis Perifèric, Josep Maria Arasa, ha dissenyat el futur tant del mitjà com dels guardons que debutaran enguany amb caràcter biennal en una entrevista al programa L’Ebre al dia de CANAL TE, conduït per Josep Pitarch. “Jo crec inaudit el que s’ha fet a Terres de l’Ebre, des dels nostres mitjans locals, amb només una població de 180.000 habitants”, afirmava fent tant balanç tant de l’aconseguit com apostant també per una mirada de futur.
PREGUNTA: Per què heu decidit crear aquests premis?
RESPOSTA: Durant els més de trenta anys molta gent sempre m’ha suggerit que calia dur a terme un projecte d’aquest tipus, de forma complementària a l’activitat d’un mitjà de comunicació. Fins ara considerava que això restava temps a l’activitat nuclear, el periodisme, i ens despistava. Però ara, mirant les coses amb perspectiva i quan ja comences a fer balanç, t’adones que potser sí que és l’hora d’intentar-ho, perquè si no sempre existirà aquest dèficit.
El que ara intentem és instaurar uns premis amb una base ampla, que estiguin reconeguts pel seu prestigi i que puguen tenir recorregut. Ens encantaria que fossen anuals, però d’entrada només ens hem atrevit a fer-los biennals, ja que cal explorar quina complicitat obtenim en un tema clau encara no resolt, el mecenatge, i el patrocini o esponsorització de les grans empreses, que s’han d’implicar.
P: Potser algú se sorprendrà en veure que ara promou una iniciativa que no només interpel·la a les quatre comarques ebrenques, sinó també al Baix Maestrat, Alt Maestrat, els Ports i Matarranya. Tenim molts vincles en comú, és cert, però pocs projectes compartits fins ara…
R: Certament, m’he centrat, diria que en un 1000%, en crear identitat Terres de l’Ebre. Ha estat així sempre. I per què ampliem el focus i ens interessem pel Baix Maestrat, l’Alt Maestrat, els Ports i el Matarranya? L’explicació és que partim de l’aprenentatge que hem tingut a l’Ebre, però ara cal més enllà. No els organitzem amb la mentalitat que sempre he potenciat el Setmanari de l’Ebre o de Canal TE els últims onze anys. Els organitzem des d’uns diaris digitals, i aquesta és la diferència. Els savis de l’entorn digital diuen que fa falta com a mínim una comunitat de 300.000 habitants perquè un projecte de comunicació pugui existir, mantenir-se i créixer. Per tant, jo crec inaudit el que s’ha fet a Terres de l’Ebre, des dels nostres mitjans locals, amb només una població de 180.000 habitants.
La voluntat dels Premis Perifèrics, quan diem que venen per a quedar-se, el que volen és mostrar voluntat de futur. En certa forma, el diari digital EbreDigital.cat es presenta en societat amb uns premis molt ambiciosos per dir: volem ser el mitjà de comunicació de les pròximes dècades, ara ja, plenament immersos en l’era digital. Els premis són com una targeta de presentació, enceten un nou model.
P: Què t’ha sorprès en aquesta arrencada, en aquesta nova mirada territorial ampliada?
R: La veritat és que he tingut una sensació d’incultura, perquè tot i haver fet periodisme de proximitat durant tants anys, he descobert que només cinquanta quilòmetres més enllà hi ha una empresa d’anxoves tan potent com la de l’Ametlla de Mar en tonyina. I això permet dir que com a regió som un referent mundial en la comercialització del peix blau, cosa que fins ara ningú ha dit, i que ningú dirà ni valorarà si no ho fem natros.
De la mateixa manera, en l’àmbit turístic he descobert la Nova Toscana del Matarranya o del Maestrat Interior. Algú em va dir que allò que està passant ara a la nostra regió, amb visió ampliada, passava a Eivissa als anys seixanta, quan venien els alemanys. I aquí hi ha moltes empreses d’arrel alemanya i no ho hem potenciat mai. O una experiència de voltors en directe que és espectacular, fins al punt que molta gent aniria fins a Colorado en helicòpter per anar-la a veure. Són realment espectaculars moltes de les coses que tenim. És una lliçó no només per a nosaltres, els que difonem, sinó també per a la societat a la qual ens dirigim. Jo crec que estem massa tancats a les xarxes o massa tancats als nostres cercles més íntims, i m’adono que els mitjans de comunicació de proximitat tenim molt recorregut per donar a conèixer aquest nou relat. I només ho podem fer natros.
És un repte nou però apassionat. En la construcció identitària de Terres de l’Ebre, hem après molt; però no ens hem de quedar només en què som una cruïlla, sinó que la cruïlla la podem creuar i podem aixafar-la, i podem fer ponts, i podem fer projectes, i podem connectar dues televisions i fer la missa del bisbat de Tortosa per a tota la regió en lloc de passar la de l’Abadia de Montserrat. Crec que això obre una nova realitat, uns nous reptes de la mà de la digitalització i les noves tecnologies. I natros, que som els proveïdors de continguts, una paraula horrible que substitueix el que abans era el periodisme, estem aquí per a fer-ho possible. El periodisme és això, i no una faena més. Necessita passió i creure que allò que fas es traduirà en una millora per a la teua societat.
“Junts som el centre del nou món, si fem una anàlisi sense complexos”
P: Per què el nom de Premis Perifèric, en singular?
R: Perquè Vinaròs, Benicarló i Peníscola són nuclis perifèrics respecte a València i Castelló, com les Terres de l’Ebre ho som respecte a Tarragona i Barcelona, i el Matarranya amb relació a Terol i Saragossa. Sigue a 50 quilòmetres de distància, sigue a 100 km, tots som perifèrics en relació amb les grans urbs, i crec que representem un altre model per viure amb més qualitat, i els mateixos serveis, els quals encara estan pendents d’aconseguir. Junts som el centre del món, com deia aquell vídeo que vam fer en sortir de la pandèmia, i que recomano a tothom que torne a mirar (https://www.youtube.com/watch?v=zRfTyByZJOE). Crec que aquell vídeo, fruit d’una reflexió existencial profunda, va marcar un punt d’inflexió i ens va treure tots els complexos de sobre.
P: Per cert, en aquests territoris als quals ara fas referència, sobretot a la part del nord del País Valencià i a la part aragonesa, com s’ha rebut aquesta iniciativa?
R: Uf! Al principi hi havia un cert pànic escènic, perquè el repte era majúscul. Tot plegat ho hem creat a partir de contactes i via correus electrònics. Però no hi ha hagut temps per fer un equip de 20 persones. Ens hem dirigit a mig miler de persones, i unes 200 han respost, un bon número. És cert que, de moment, ens està costant. També és cert que estem en un procés fundacionals, i en una segona convocatòria ho farem millor perquè caldrà crear un equip. Confio que l’abril de 2027, enmig de la campanya electoral, la cosa s’anime, i aquells que ara ni ens han respost, canvien de posició.
P: Com se li explica a la gent què és Ilercavònia, per a que s’implique en el projecte?
R: Tu ets l’historiador. És allí on vivia un poblat nòmada que fa 8.000 o 6.000 anys abans de la nostra era va topar-se amb la costa marítima, des de l’Ametlla de Mar a Alcalà de Xivert, i va vore que s’hi podia instal·lar perquè tenia un hàbitat amb muntanyes i rius semblants. Actualment, sumem 114 municipis, i, curiosament, s’ha trobat 120 assentaments íbers documentats, un xifra molt semblant. Certament, costarà explicar-ho i encara més que la població ho interioritze, però promovent una trobada amable, de retrobament, no surt perjudicat ningú.
Ara bé, el repte no és nostre, sinó que té dos direccions, d’anada i tornada. Voldria destacar el paper de resistència que han tingut els nostres companys a l’altra banda del riu Sénia, probablement amb més dificultats fins i tot que natros. Em refereixo al Grup de Comunicació dels Ports, amb seu a Morella, que lidera Francesc Puig, i que tenen la televisió local Nord TV, i el digital Comarquesnord, coorganitzadors de tot plegat. L’èxit o el fracàs el compartirem, però d’entrada ja projectem crear una Associació d’Amigues i Amics d’Ilercavònia perquè amb els premis sembrem una llavor que ha de donar més fruits.
I ja que estem en l’apartat d’agraïments voldria fer-ne un altre, públicament, als 90 membres del Jurat que s’han implicat, així com a una desena de mitjans de comunicació que ens col·laboren, donant-nos suport, i a la vegada sent membres del jurat. Crec que són la base del prestigi que puguen assolir els premis, si tot va segons el previst. I tampoc vull oblidar-me de referenciar moltes entitats que han treballat el que ara volem potenciar mediàticament: des del bisbat, a l’editorial Onada Edicions, passant per l’IRMU, la Taula del Sénia, Espai de So i tants altres que caldria citar.
“Si aconseguim posar tot el talent dins la mateixa foto, l’èxit acabarà sent l’autoestima que tots guanyarem”
P: La Gran Gala d’entrega de premis està prevista per al 10 d’abril a la Lira d’Amposta. És aviat encara per poder avançar alguna cosa?
R. És un tema que ja ens estressa, perquè només queden dos mesos i mig. Artur Gaya ha assumit la direcció artística de la Gala; i l’Ajuntament d’Amposta ens dona el suport logístic, així com l’equip directiu de la Lira, a qui també voldria agrair el seu suport. Un agraïment que reiterem cap a Federico Mayor Zaragoza, recentment traspassat, pocs dies després d’haver-nos acceptat presidir el Comité d’Honor.
Els pròxims dies mirarem d’ampliar suports i tinc moltes esperances en poder comptar amb un alt suport institucional, malgrat que els governs autonòmics de València i Saragossa ja ens han dit que no, tot just començar. Però insistirem. El nostre objectiu és que els empresaris, els periodistes, els vips, els intel·lectuals, i les institucions, es marquen al calendari un dia cada dos anys per a trobar-se. Natros estem disposats a organitzar-ho, provocar-ho i acompanyar-ho.
El dia de la Gala repartirem 48 premis comarcals, sis per a cadascuna de les vuit comarques que concorren. També aquell dia coneixerem, en l’àmbit de tota la regió Ilercavona, quin és el millor projecte empresarial, el millor producte, la millor proposta sociocultural, el millor projecte mediambiental, i el millor talent. I aquí em voldria aturar: tot aquest projecte s’alimenta de l’èxit aconseguit per les tres sèries d’Ebrencs pel Món que hem fet els últims anys des de CANAL TE. Vam descobrir que tenim talents extraordinaris, i estic segur que si aconseguim posar-los tots dins la mateixa foto, l’èxit dels premis acabarà sent l’autoestima que tots guanyarem.