A la Ràpita, un petit municipi de la costa del Montsià actualment anomenat la Ràpita, un estiu que prometia ser tranquil va acabar convertint-se en l’escenari d’un dels crims més horribles que la localitat recorda. En un apartament del carrer Joan Tibau, Antonio Lorén, un jubilat de 78 anys originari de Saragossa, va posar fi a la vida de la seva dona, Concepción Moracho, de 70 anys, en un episodi de violència masclista que va commocionar tothom.
La Ràpita va veure com un matrimoni suposadament exemplar, que havia passat 47 anys junts, es convertia en protagonista d’una tragèdia. Lorén i Moracho eren habituals d’aquest apartament, on solien passar les vacances i gaudir de la calma que ofereix la costa segons fonts veïnals.
Un matrimoni suposadament exemplar, que havia passat 47 anys junts, es convertia en protagonista d’una tragèdia
Protagonistes del cas
Antonio Lorén i Concepción Moracho eren coneguts pels veïns com una parella amable i afable, sempre amb un somriure a la cara. El matrimoni vivia habitualment a Saragossa i es desplaçava anualment al pis de la cosina de Lorén. Era un matrimoni jubilat com molts d’altres, que tenen un apartament a la costa on poder passar les vacances i després aprofiten la jubilació per passar temporades al costat del mar. Ells ja portaven quinze anys acudint a l’apartament i fins i tot havien establert un cercle d’amistats a l’edifici. La seva relació havia estat marcada per moments de felicitat. No obstant això, darrere d’aquesta façana de normalitat, s’amagaven tensions i un episodi de violència que canviaria per sempre la vida de tots aquells que els coneixien.
Els fets
Un octubre de 2012, en plena festivitat dels Pilars, la família de Moracho no podia contactar amb ella. Lorén, en un intent de justificar la seva desaparició, va dir a una familiar que havien discutit i que ella havia marxat de l’apartament. Ara bé, aquesta explicació va encendre les alarmes entre els familiars, que van decidir avisar la policia. El 15 d’octubre, les autoritats es van presentar al pis, però no hi van trobar ningú. Un veí va explicar que havia escoltat una forta discussió seguida de cops que ressonaven a les parets, però no hi van donar importància.
Un veí va explicar que havia escoltat una forta discussió seguida de cops que ressonaven a les parets, però no hi van donar importància
Després de localitzar Lorén en un bar proper, amb una actitud que semblava totalment tranquil·la i com si res estigués passant, la policia va accedir al pis. Quan els agents van entrar a l’habitatge, el que van descobrir dins d’una caseta situada al terrat del bloc d’apartaments va ser un espectacle macabre: el cadàver de Moracho estava envoltat amb mantes, en un estat de descomposició i amb signes evidents de violència que deixaven entreveure la brutalitat del crim.
El cadàver de Moracho estava envoltat amb mantes, en un estat de descomposició i amb signes evidents de violència que deixaven entreveure la brutalitat del crim
Els agents van avisar cap a les 19.30 hores als Mossos que poc després van arribar al lloc dels fets i van detindre l’home per un presumpte delicte d’homicidi. Va ser custodiat a la comissaria de mossos d’esquadra d’Amposta mentre passava a disposició judicial.
Lorén, en un moment de desconcert, va confessar el crim als agents. “Estavem discutint i li vaig donar un cop al coll com a un conill””, va dir, amb una indiferència que xocava amb la gravetat dels seus actes. “Gesticulava com si reprodueix el moment del crim”, explica un dels agents.
“Estavem discutint i li vaig donar un cop al coll com a un conill”
El 17 d’octubre el jutjat d’instrucció número 2 d’Amposta, en funcions de guàrdia, va decretar presó provisional comunicada i sense fiança per a l’acusat per un delicte d’homicidi.
L’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Policial Terres de l’Ebre va ser qui es va fer càrrec de la investigació i van assegurar que no constava cap denuncia prèvia per violència masclista. Tampoc els Serveis Socials de l’Ajuntament no havia rebut cap mena d’informació relacionada amb un cas de maltractaments.
La investigació juntament amb l’informe de l’autòpsia va determinar que els fets van es van donar el dijous a la nit, mentre que el cos va ser trobat diumenge següent. Tot plegat va posar de manifest per a la investigació que el detingut va conviure amb el cadàver de la seva dona durant quatre dies. També es va revelar que Lorén havia matat a la seva dona a cops per un conflicte amb la mascota.
El detingut va conviure amb el cadàver de la seva dona durant quatre dies
En un acte de ràbia i obcecació, va donar un cop al coll de la seva dona, que va caure inconscient. Després la va colpejar amb una ampolla i la va estrangular. A continuació, Lorén va embolicar la seva dona amb mantes i tovalloles, la va traslladar a una altra habitació, va netejar la sang, se’n va anar a dinar i va fer una passejada. Aquella mateixa nit, segons l’acusació pública, va dormir al llit on va matar la seva dona i ja l’endemà va anar a comprar una sèrie de tendals per embolicar-la. La intenció, suposadament, era per introduir-la al cotxe i després llençar-la al mar. Cosa que no va arribar a fer.
L’alcalde, Juan Martín, va convocar un minut de silenci davant l’ajuntament per condemnar el que es considerava un cas de violència masclista, el primer cas del municipi que almenys hi tinguessin constància. Les veus del poble van començar a reclamar mesures per prevenir futurs incidents i per donar suport a les víctimes de la violència.
Els Mossos d’Esquadra van continuar investigant el cas, recopilant testimonis dels veïns i revisant la vida del matrimoni. Tot i que no hi havia denúncies prèvies de maltractaments, la situació va fer que molts es preguntessin com és que ningú havia detectat els senyals d’alerta que podrien haver ajudat a prevenir aquesta tragèdia.
Amb l’acusat en presó preventiva, el 7 de febrer de 2014, Lorén havia de ser jutjat per matar la seva dona
El judici
Capcot i escortat per la Guàrdia Civil, Lorén va arribar als jutjats per declarar sobre l’assassinat de la seva dona el 7 febrer de 2014. Allí l’esperava el jutge, la Fiscalia i el seu advocat defensor, José Cabrejas, per sentir la seva versió dels fets abans de ser jutjat per un jurat popular. El processat va tornar a dir el mateix que va dir davant els Mossos d’Esquadra quan va ser detingut. En essència, tot va ser a conseqüència d’una discussió i estava penedit.
La Fiscalia demanava inicialment catorze anys de presó per delicte d’homicidi amb l’agreujant de parentiu, mentre que la defensa sol·licitava l’absolució.
Però l’Audiència de Saragossa, sota la presidència del magistrat Antonio-Eloy López Millán, van tancar un acord pel qual Lorén acceptava una condemna de dotze anys i mig de presó, la mínima que pot imposar un jutge per un delicte d’homicidi amb una agreujant, evitant així el judici davant un jurat popular. La seva confessió i la seva edat avançada van jugar a favor seu, i el seu advocat va sol·licitar la llibertat condicional, adduint que havia complert els requisits legals per a la seva concessió.
Van tancar un acord pel qual Lorén acceptava una condemna de dotze anys i mig de presó
L’advocat defensor va sol.licitar la sortida de presó acollint-se al fet que el Codi Penal estableix que els sentenciats que haguessin complert l’edat de 70 anys poden obtenir la concessió de la presó llibertat condicional. El mateix criteri s’aplica quan, segons informe mèdic, quan es tracta de malalts molt greus amb patiments incurables.
Els acords són inusuals en un procediment de jurat quan es tracta d’un homicidi o un assassinat. Tanmateix, a l’Aragó ja hi havia algun antecedent, com els 17 anys d’internament en un centre psiquiàtric que va acceptar Antonio Burillo, un jove esquizofrènic que va matar a ganivetades la seva àvia el 5 de juny del 2011.
Aquest pacte va permetre, d’una banda, un notable estalvi econòmic a l’Administració de Justícia, ja que el cost d’una vista oral com l’assenyalada per enjudiciar aquest crim no baixava de 10.000 euros. A l’acusat, que portava en presó preventiva quinze mesos, des del 17 d’octubre del 2012, malgrat la seva edat avançada, li suposava la possibilitat d’accedir a la llibertat condicional, ja que passava a estar classificat com a penat a l’haver complert els 70 anys i no tenir pendent de pagament cap quantitat.
L’acord va suscitar debat sobre la justícia en casos de violència de gènere
Molts veïns es van preguntar si la pena era suficient per compensar la pèrdua d’una vida i què més es podia fer per evitar que fets així tornessin a succeir. I amb el pas del temps, el cas de Lorén es va convertir en un símbol de la necessitat de conscienciar la societat sobre la violència de gènere. A mesura que la comunitat digeria l’impacte del crim, es van iniciar diverses iniciatives per educar i sensibilitzar sobre la importància de les relacions sanes i el respecte mutu.
Els serveis socials de la Ràpita van llançar programes d’educació dirigits tant a homes com a dones, amb l’objectiu de fomentar el diàleg i la comprensió entre sexes. Les autoritats locals van organitzar tallers i xerrades on es discutien temes relatius a la violència masclista, les seves conseqüències i com prevenir-la. La comunitat va participar activament en aquestes iniciatives, compartint experiències i testimonis per trencar el silenci que sovint envolta aquestes situacions.
La història d’Antonio Lorén i Concepción Moracho es va convertir en un recordatori constant de la vulnerabilitat que moltes dones viuen en les seves relacions
La història d’Antonio Lorén i Concepción Moracho es va convertir en un recordatori constant de la vulnerabilitat que moltes dones viuen en les seves relacions. La seva tragèdia va inspirar a les autoritats a implementar mesures més contundents per protegir les víctimes i prevenir futurs casos de violència. Les veus del poble van començar a reclamar que es posessin en marxa més recursos per a les víctimes de la violència de gènere, així com la creació de protocols d’actuació per a les autoritats.
A mesura que la història del matrimoni de Saragossa es difonia, també ho feia la necessitat de crear un canvi social. Les autoritats van reconèixer que la violència masclista no és només un problema individual, sinó que requereix una resposta col·lectiva i una reeducació en les dinàmiques de gènere.
El cas va servir per a la creació de campanyes de sensibilització amb lemes com “No hi ha excuses per la violència”, que buscaven involucrar tota la comunitat en la lluita contra l’abús i en la defensa dels drets de les dones.
Antonio Lorén i Concepción Moracho no només es va convertir en un record de la tragèdia, sinó també en un catalitzador per al canvi social. Les pèrdues patides van ser un dur cop per a la comunitat, però també van impulsar un moviment que buscava prevenir futures violències i protegir aquells que, com Concepción, podrien ser víctimes d’un sistema que sovint ignora els senyals d’advertència.