Els descendents d’un combatent de la República mort a la batalla de l’Ebre i enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan durant 20 anys, abans de ser exhumat per traslladar les restes al Valle de los Caídos sense informar en cap moment a la família, ha iniciat una demana judicial inèdita. Segons informa el diari digital El Món, la filla i el net del soldat José Álvarez López (Teresa Álvarez i Josep Montmany) han presentat als jutjats de San Lorenzo del Escorial una denúncia contra l’Estat espanyol per crims de guerra.
La història s’enceta a l’ombra de l’aprovació de la llei de memòria històrica del desembre del 2007 per part del govern espanyol. L’any següent, i emparats pel nou text legal, la família inicia els tràmits per localitzar les restes mortals de José Álvarez. Un cop van rebre la referència que es trobaven al Valle de los Caídos, van entrar-hi en contacte per aconseguir-ne el trasllat fins a la cripta familiar per a ser-hi enterrat. El camí, però, va estar ple de negatives, tot i que el cos està clarament identificat en els registres d’aquesta herència franquista. El 2022 la Generalitat, a requeriment dels descendents, reiterava que, segons la seva documentació, el José està enterrat al Valle de los Caídos, i fins i tota la seva filla, de 89 anys, va accedir a donar material genètic per a una futura identificació. Dos anys més tard, l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan certificava també que l’antic soldat republicà va romandre enterrat al municipi durant vint anys abans de ser exhumat per ser traslladat al Valle de los Caídos.
A partir del treball pacient de recopilació de tota aquesta documentació els familiars han posat la directa. El seu advocat, Josep Rosell, argumenta en el seu escrit judicial que fins i tot es va incomplir el Codi Penal franquista per haver procedit a l’exhumació del cos de José sense coneixement i, per tant, sense autorització de la família. I és per donar compliment al desig de recuperar les restes que han iniciat la via penal contra el Regne d’Espanya com a successor del règim franquista, d’acord amb la Llei de Successió de la Prefectura de l’Estat de 1947, per la via d’una denúncia del cas tractant-lo com a «crims de guerra». Aquesta via respon a una estratègia jurídica amb la «finalitat de què no es declari prescrita l’acció penal, perquè el delicte d’exhumació de tombes i altres estan prescrits i/o emparats per la llei d’amnistia de l’any 77».
