Mireia Ibáñez acaba de presentar el llibre ‘Esta negra mala herba’ (Editorial Fonoll), obra guanyadora de la 25a edició del Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors de Juneda. Nascuda a Santa Bàrbara, professora de català, traductora i correctora, aquesta és la seva primera incursió literària. “A mi sempre m’han interessat qüestions metafísiques com la vida, la mort, el buit. I em sembla que la poesia és una eina molt idònia per a explorar aquest tipus de qüestions”, afirmava en entrevista a Canal TE. “Volia parlar en aquest llibre de la fecunditat del buit. Normalment, quan pensen en el buit, la mort, aquest tipus de temes que no acabem d’entendre, les associem a sensacions i conceptes negatius. Però ja vaig voler buscar-ne el revers. El buit -afegia l’autora- és un espai necessari perquè les coses puguin emergir. Necessitem el silenci perquè pugui haver-hi paraules, i un hivern que ho arrasa tot perquè neixin les flors. No necessàriament el buit és el dolent i el ple el bo. Són dues cares de la mateixa moneda”. Una “paradoxa” en la qual Ibáñez se sent còmode.
Podeu veure l’entrevista sencera aquí: