La Reserva Natural Parcial de la Punta de la Banya, ubicada al final del Trabucador i península clau per configurar la badia dels Alfacs, està experimentat des del passat 12 d’agost, “la primera neteja integral que es realitza en tota la seua història”, com subratllen els promotors, la Fundació Salines Marines, creada tot just fa poc més d’un any per iniciativa de l’empresa INFOSA, explotadora de les Salines de la Trinitat. Són uns treballs que acabaran el 12 d’octubre, i que de moment ja han permès localitzar “27 elements de macrobrossa”.
Es tracta d’embarcacions abandonades que deixen la seua petjada de fibra de vidre o carboni (i que intencionadament no es poden identificar), a les que se sumen boies de grans dimensions escampades per les platges verges. Tot plegat, sigue costa o interior, mesclat amb tota mena de brossa marina que té una característica en comú: acaba produint microplàstics i nano plàstics, tot just en “l’espai més protegit de tot el litoral català”, que disposa d’una de les màximes figures de protecció.
“La neteja és pionera i es pot fer gràcies a l’ajuda de 44.000 € atorgada pel GALP”
Qui s’està fent càrrec d’aquesta neteja pionera és una empresa especialitzada, que disposa de vuit operaris i una retroexcavadora. Els residus es dipositen en containers i són transportats com a rebuig, ja que l’alt nivell de degradació dels plàstics no permet el reciclatge. Fins ara el parc natural del delta de l’Ebre, o els ajuntaments, s’han ocupat de netejar les platges públiques i altres zones, però és el primer cop que es pot actuar a la Punta de la Banya, gràcies a una primera ajuda del Grup d’Acció Local (GALP) amb seu a la Ràpita. S’han destinat 44.000 euros (dels 60.000 demanats en un principi) per part d’un organisme que disposa de 4 ME fins a l’any 2029 per ajudar projectes relacionats amb el mar, amb el cofinançament de la Unió Europea i del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Mil hectàrees
L’extensió en la qual s’actua és només parcial, i afecta tant el perímetre on estan les platges com l’interior. Concretament a un miler d’hectàrees ocupades per les salines, en la part oest de la península, la qual té una extensió total de 3.000 hectàrees. Queda faena per fer per als pròxims anys, la qual s’abordarà amb més o menys ambició en funció dels resultats d’aquesta primera actuació pilot.
Cal subratllar que aquesta extracció de brossa marina no és en absolut una actuació estètica amb finalitats únicament turístiques o paisatgístiques. Interessa sobretot als sectors productius. A les mateixes salines, perquè la sal produïda amb sistemes naturals tindrà més valor si l’entorn és mediambientalment òptim. I el mateix, o encara més -perquè són productes que es desenvolupen filtrant aigua-, per a la producció aqüícola del musclo i l’ostra, una activitat en creixement a la badia dels Alfacs, la primera i més important en número de batees (instal·lacions) i producció. Igual que els canyuts o altres productes del marisqueig artesanal, reclams d’un atractiu gastronòmic cada cop més reconegut.
Espai en estat pur
Cal recordar també que a la Punta de la Banya hi habita la gavina corsa, una espècie en perill d’extinció que té a l’emplaçament un dels seus principals hàbitats al món. Com també passa amb la nacra, una altra espècie en perill d’extinció que té les seues últimes colònies en l’àmbit mundial en aquest entorn ubicat a l’extrem del Trabucador.
Per no parlar de què la zona s’està convertint cada any més en el lloc on crien les tortugues marines, i on viuen espècies com els cavallets de mar, entre molta més fauna que també és filtradora d’aigua: flamencs, becades, ànecs blancs, xatracs, gavines, capblanques o capnegres.
“La NASA va estudiar a mitjans dels anys noranta l’origen de la vida a la Punta de la Banya pel seu estat pur”
I pel que fa a la flora una dada més: a mitjans dels anys noranta del segle passat científics de la NASA van escollir la Punta de la Banya, junt Groenlàndia i altres llacunes dels Estats Units, per estudiar els “tapissos microbians”, per aconseguir més dades sobre l’origen de la vida, “al ser un espai en estat pur”. Res més lluny de la realitat, avui dia.
El director de la Fundació Salines Marines, el biòleg Cristian Jensen, ha volgut agrair al GALP l’ajuda que els han atorgat, així com les administracions que ho han autoritzat (Ajuntament de la Ràpita, ministeri i Generalitat). Pel que fa a noves campanyes de neteja, deia el següent: “Està fora de la nostra jurisdicció, però si el parc natural, la Generalitat o l’Ajuntament, creuen que som prou bons per fer-ho, endavant. Esperem que ara, netejant aquestes primeres mil hectàrees, siguem capaços de demostrar que hem fet una bona feina”.
