“Xeic!!!! No hi a res a fer!” Los ciutadans de l’Ebre som de tercera, quarta, quinta, categoria… Fa pocs dies, a l’Estaco de RENFE de Flix, a les 8 del mati, una vintena de passatgers van haver de tornar cap a casa, perquè el tren de rodalies en direcció a Barcelona aquella mati no podia circular per un robatori de cables a la línia. Jo en soc testimoni perquè un familiar havia d’anar a l’hospital i no hi va poder anar. El tema no és menor. Tots estem d’acord que una avaria, una incidència a les línies de rodalies catalanes gestionades per RENFE, ja és una cosa habitual. D’això no em queixo. Fins fa pocs anys, quan això passava, amb més o menys retard, RENFE ficava un bus que agafava els passatger que havien comprat el bitllet a Flix, Ribaroja, Asco, Mora, Falset… i els portava a la seva destinació, Reus Tarragona, etc.
Ara els habitants de l’Ebre que som els nous esclaus de Barcelona i les ciutat de del Nord, ja no tenim dret a un bus. Ens deixen abandonats a l’estació…
Ara els habitants de l’Ebre que som els nous esclaus de Barcelona i les ciutat de del Nord, ja no tenim dret a un bus. Ens deixen abandonats a l’estació… Com diu una padrina del meu poble: “Són una colla de poques vergonyes!”
A les 9 del mati, als passatgers que feia una hora que esperaven el tren a l’estació de Flix se’ls diu, amb tota la barra, que marxin cap a casa que el tren no passarà i no posaran cap bus… Els habitants de l’Ebre ara ja som considerats ciutadans de tercera o quarta categoria per avall. De Reus per a munt: Tarragona Barcelona, etc, quan hi ha una incidència als ferrocarrils de Renfe, que sol ser dia sí dia també, els posen un bus alternatiu, en canvi aquí a l’Ebre no ens posen res… No tenim dret a res. Au!!! Tots els passatgers cap a casa, indignats, menyspreats, decebuts, humiliats, tractats pitjor que draps bruts. Passatger que tenien cites a metges, advocats, delegacions, aturs, seguretat social, hospitals, entrevistes de feina, negocis, visites familiars, etc, etc… Tots cap a casa sense cap més explicació.
RENFE no fa tants anys, sempre havia ficat un servei de bus quan hi havia incidències a qualsevol poble o ciutat del nord o del sud… Per què ara no? Per què ens tracta com si fóssim púrria, morralla?
El desdeny i menyspreu cap als ciutadans de l’Ebre és monumental! Ens tracten com serf o pitjor, com esclaus de les grans urbs. De fet, arribat aquest punt crec, que ja podrien suprimir la línia de ferrocarril. Perquè els ciutadans de tot l’Ebre cada cop tenen menys confiança amb aquest servei que ens tracta a patacades. Un servei públic pot tenir avaries, robatoris, etc, això entra dins de les possibilitats, ara be… RENFE no fa tants anys, sempre havia ficat un servei de bus quan hi havia incidències a qualsevol poble o ciutat del nord o del sud… Per què ara no? Per què ens tracta com si fóssim púrria, morralla? com un ramat de cabres o de bens? O de silurs? Això és culpa de RENFE, però també dels responsables polítics del territori que han de vetllar pels ciutadans que representen. O és que els ciutadans de Reus, Tarragona Barcelona tenen més drets que nosaltres?
Fa poc un pagès del territori, activista de les darreres protestes i mobilitzacions, aficionat a la literatura, a escriure contes curtes, em va explicar el darrer que havia escrit. No faré spoiler, però, amb el seu permís, us puc explicar una part de la historia, la del “Nus, el conflicte… Resulta que a un país llunyà, la gent del Nord, de les grans ciutats, on estaven instal·lades les seus del govern, parlament, empreses, industries i bancs, etc, és a dir el poder, d’una forma directa i sense amagar-se menyspreava als pagesos, als ciutadans dels pobles i comarques rurals. Un dia els pagesos, emprenyats per tan de menyspreu van agafar els seus tractors i en lloc de passejar-se per les carreteres i autopistes i autovies en manifestacions de protesta, el que van fer va ser llaurar-les pacificament. Van llaurar autopistes, autovies, carreteres nacionals, comarcals, secundàries, no van deixar cap rotonda sense llaurar. Van llaurar vies de ferrocarrils de rodalies, de llargues distancies, vies de trens d’alta velocitat, conduccions d’aigua, conduccions de fibra òptica, etc, etc… Amb els seus tractors van llaurar tot l’asfalt que van trobar per davant, totes les comunicació. Van llaurar tot el país com si fos un veritable camp de pataques. Les ciutats es van quedar incomunicades per terra, això si, feia goig al seu voltant tot llaurat. Una imatge impactant que els drons retransmetien per tot el món… No explico el final del conte, el desenllaç, que em va semblar genial. És només un conte pura ficció. Però planteja el tema de manera directa: podria viure la ciutat de Barcelona, les ciutats de Tarragona, Lleida, Girona i totes les grans urbs catalanes sense el món rural?
Ens han posat delegacions territorials, però, el menyspreu, la desídia, el tracte, la desconsideració continua igual
Jo crec que des del nord, la gran massa de dones i homes treballadors, que viuen a les ciutats i perifèries ens tenen una mena de simpatia. Ens veuen com una espècie estranya, tribus d’indis?, i en vies de desaparició. Però en certa manera son solidaris i entenen la necessitat del respecte al mon rural que omple els mercats de fruits, verdures, pollastres, melons, llenties, ous, llet, etc. Ara bé, tots aquells homes i dones dels cercles de poder dels grans nuclis urbans catalans, especialment Barcelona, a tots els habitants de comarques, del mon rural i ramader, ens consideren ciutadans inferiors, gairebé com ramats de cabres o borregos, directament, que no tenen dret a res. A l’Ebre, per exemple, ens consideren silurs. Ens han posat delegacions territorials, però, el menyspreu, la desídia, el tracte, la desconsideració continua igual. El paradigma és el pont de Riba-roja, un pont que fa vint anys quan es va construir va costar molts de milions per travessar l’Ebre, però es van oblidar de fer carretera a l’altre cantó. Un pont que a més a més figura com a bàsic per als plans d’emergència de les nuclears d’Ascó. I així continua, sense carretera. Fa poc, al camí de cabres que connectava amb el pont li han posat una capa d’asfalt perquè els camions de deixalles industrial de tot Catalunya puguin arribar a l’abocador tocant del poble d’Almatret. Què és això? Una ironia? Una burla en tot regla?
El menyspreu cap al habitants de l’Ebre continua igual de flagrant com sempre. Trens, carreteres, etc, etc… Som serfs, esclaus de Barcelona. Com diu la nova cançó del grup de “Rumba Ebrenca” Lo Gitano Blanc: Als habitants de l’Ebre ens han convertit en silurs:
I mos volen fotre l’aigua
Ja els estem donant la llum
I als siluros de tot l’Ebre
Mos estan donant pel…
Ens volen comprar els conreus
Les grans multinacional
Pesticides i transgènics
Lo rebost d’un mon global
Barcelona va creixen
Les comarques van morint
Les comarques catalanes
Poc a poc van sucumbint
