Vaig veient notícies reivindicant un hospital nou a Terres de l’Ebre per substituir l’actual Verge de la Cinta. L’última és un manifest signat per la plataforma ciutadana pel nou hospital, constituïda per professionals de la salut amb representants de tots els col·legis professionals que, sota el lema «fets i no promeses», exigeix la construcció del nou hospital.
Fa 16 anys que es parla de la construcció d’un nou centre. L’any 2008, la consellera Marina Geli, molt conscient de la manca d’inversions al territori, va començar a treballar en el projecte d’un nou hospital, del seu emplaçament i fins i tot es va arribar a fer un concurs d’idees de com hauria de ser. Cal recordar i agrair l’interès d’aquesta consellera en el nostre territori. Durant tot el seu mandat sempre el va tenir molt present.
Amb els diferents canvis polítics i relleus en els càrrecs, han anat arribant promeses i més promeses, sempre sense concretar, que només han generat frustració i desconfiança de la ciutadania.
El manifestants recorden que la plataforma ciutadana va recollir i entregar al Parlament de Catalunya fins a 25.000 signatures reclamant un nou hospital i el vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Pere Genaró, ha denunciat que no s’hagi posat en marxa a Tortosa la unitat docent de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili, cosa que permetria retenir talent i estimular l’economia de la regió sanitària amb l’arribada d’estudiants. Genaró diu que cal voluntat política i ha detallat que la unitat docent podria començar a funcionar ja, sense haver d’esperar a la construcció del futur nou centre.
El Sr. Sisco Lahosa, portaveu de la plataforma, ha incidit en que la reivindicació es també una demanda professional a més d’una demanda social.
Amb els diferents canvis polítics i relleus en els càrrecs, han anat arribant promeses i més promeses, sempre sense concretar, que només han generat frustració i desconfiança de la ciutadania
No hi ha dubte de la bondat de les peticions i de la manca d’inversions al nostre territori. A casa nostra es compleix la regla en economia de: “Les inversions públiques són inversament proporcionals a la distància amb l’origen de la presa de decisions”. En un llenguatge de carrer i entenedor seria que “menja més aquell que té el plat més a prop”.
Fetes les reivindicacions ens hauríem de centrar, enèrgicament, a demanar equitat d’oportunitats per a la nostra gent, no solament en salut i exigir:
-Concreció en les inversions per càpita i en els criteris aplicats.
-Concreció dels resultats en salut a les Terres de l’Ebre comparats amb la resta de catalans de les diferents regions.
-Concreció de la cartera de serveis sanitaris a la nostra regió. Que ens diguin “qui ha de fer què i els resultats quantitatius i qualitatius dels serveis prestats” en comparació a la resta de Catalunya.
-Concreció de les situacions on haurem de rebre un servei en lloc diferent a l’assignat o haurem de sortir del territori i com es fa per alleugerir els inconvenients del desplaçament.
-Concreció de les bondats i els efectes indesitjables de construir un nou hospital i, si cal fer-ho, com hem de viure el procés.
Com a agents actius de la nostra salut que som i en la societat democràtica on vivim, hauríem de conèixer el procés en la presa de decisions i els seus resultats i no volem que ens tractin com si fóssim gent incapaç d’entendre i fàcil d’enganyar.
Tant de bo!