A la primavera de 2021 es va saber que cinc cooperatives d’oli liderades per Soldebre (Tortosa, la Galera, la Sénia, Mas de Barberans i Sant Gregori de Santa Bàrbara), feien un gran pas endavant i compraven l’empresa Olis Ballester, un dels referents de l’Estat per al sector junt el grup Faiges. Més d’un any després, el novembre de 2022, Olivite Export es va presentar un acte públic a l’auditori de Tortosa per presentar una nova marca d’oli, Olinyó 1870. I aquest dimecres 22 de maig una nota de premsa ha anunciat que el grup oleícola “suma un altre soci”, Agrícola del Camp de Santa Bàrbara. Un soci que, històricament, ha compartit amb Soldebre el lideratge en la producció d’oli d’oliva a Catalunya, i que ja està vinculat per mitjà de l’entitat ACOBEM (Associació de Cooperatives del Baix Ebre i Montsià), per mitjà de la qual es gestionen conjuntament ajuts i es comercialitza una part de la producció.
La notícia, tot i que pot representar el definitiu gran pas endavant, perquè podria suposar el naixement d’un nou gegant de la producció d’oli d’oliva a Catalunya (amb la suma dels dos principals grups productors, i amb la mirada posada al grup Borges), no ha tingut gaire ressò. La nota de premsa s’ha reproduït a un mitjà local, la Plana Ràdio, i a Ebredigital.cat; però pràcticament ha passat desapercebuda. I és que, a diferència d’altres anuncis estratègics del sector, en aquesta ocasió el departament d’Acció Climàtica no ha reforçat la vinculació de les cooperatives, tot i que sempre les ha impulsat i finançat (probablement a conseqüència del context preelectoral).
Per saber més del projecte cal acudir a internet i revisar el web creat per Olivite Export l’any 2021 (https://oliviteexport.com/ca/). A escala de consumidor, es pot destacar que ara mateix només apareixen quatre marques d’oli: dos són verge extra, el ja ressenyat Olinyó 1870, i el més conegut i estès a nivell nacional i internacional Ballester; i després dos marques més enfocades a competir als mercats mundials de l’envasat i refinat, on Olis Ballester ha estat sempre un referent: Salat i Ambassador. Sens dubte hi ha molt recorregut per endavant i tot un nou món per explorar per al sector cooperatiu, que ja dóna un salt cap a la internacionalització i la dura competència. Durant el segle XX Tortosa (que encara és la llotja de referència en l’àmbit català i estatal), era el líder indiscutible del sector, però amb el pas dels anys Andalusia, per la proliferació de plantacions, ha passat al davant.
També es pot trobar al web oficial de la Generalitat un vídeo de l’empresa. Allí es pot veure el president de la nova entitat, Manel Lleixà (també president de Soldebre-Tortosa), i Vicent Bernad (la Galera). El CEO del projecte apareix en foto, quan Pere Albacar -a la vegada gerent de Soldebre- ofereix una entrevista a una revista especialitzada, per explicar que la compra de l’empresa Juan Ballester Roses Sucesores SA -fundada el 1870, fa 150 anys-, es va començar a negociar el 2019, davant la voluntat dels hereus de la família de deixar el negoci
Albacar és un jove empresari representant ja de les noves generacions, amb formació: “Vam començar amb un llarg estudi de viabilitat, valorant les fortaleses i els factors de risc que hi ha en posar en marxa un projecte de tal envergadura, sabent que moltes de les variables no són fàcilment controlables, com la variació de les collites o la inestabilitat en els preus de l’oli”. S’intueix extrema preocupació i càlcul de riscos, tenint en compte que el conreu de l’olivera té molta importància en l’àmbit social a tots els municipis, perquè pràcticament totes les famílies autòctones tenen el seu tros de terra, herència dels avantpassats.
A més, subratllava que “el fet de poder disposar d’una refineria d’oli d’oliva pròpia havia estat sempre una de les metes del sector oliverer del sud de Catalunya amb la finalitat de donar valor afegit a gran part de l’oli que es produeix a la zona. A més de la possibilitat de tenir accés directe al client final i a nous mercats internacionals”. Cal recordar que durant els últims trenta anys el preu de l’oli ha estat sota mínims, moltes terres es van abandonar, i mentrestant els camions cisterna a granel viatjaven en direcció Itàlia.
Referent mundial
Continuant navegant per internet -els mitjans han demanat entrevistes i una jornada de portes obertes a Olivite Export, per poder conèixer millor el projecte, per la seua gran repercussió social-, sí que es troben declaracions a la Plana Ràdio de Josep Lluís Cardona, president d’Agrícola del Camp. Es mostra esperançat i no dubta en marcar grans objectius: “esperem que aquesta nova etapa serveixi per enfortir encara més la producció, la qualitat i la comercialització de l’oli del sud de Tarragona, fins convertir-nos en un referent a nivell mundial”.
De moment, es desconeix els termes de l’acord i el seu abast. L’únic que diu la nota de premsa és el que ja es pot llegir a la pàgina web: “Olivite Export exporta la major part de la seva producció als cinc continents”, compta “amb una plantilla de més de 40 treballadors”, i comercialitza “oli d’oliva a granel i envasat, assolint una xifra de negoci superior als 30 milions d’euros i una previsió de creixement del 30% en els pròxims anys”.
També ratifica que “la massa social suma més de 2.000 agricultors de la zona”, amb la qual cosa es pot deduir que la incorporació d’Agrícola del Camp pot quedar limitada a l’ús de la refineria o a comercialitzar només una part de la producció, ja que els seu miler de socis no sumen encara a la base social del nou projecte. Cal recordar que a Catalunya la venda d’oli d’oliva s’aproxima als 1.000 ME, i que de les 350 empreses del sector més de la meitat són de la província de Tarragona. El volum de l’exportació, que representa el 35% de l’activitat empresarial, es situa a l’entorn d’una mitjana de 400 ME anuals.
