5.754.840 persones estan cridades a participar en un altre procés electoral este diumenge per decidir el pròxim govern de la Generalitat de Catalunya. El dia de la marmota en format electoral. Tornem a repetir el cicle, tornem a votar, tornem a triar qui volem que prengui les decisions, d’este, el nostru país. Quina vergonya.
La primera vegada que vaig poder votar va ser el 2012. Ja havia fet els 18 i tenia la sensació que aquell procés era de màxima importància. Tenia la sensació que tenia una mica, només una mica, de poder. Saber que estàs participant, en el meu cas, clarament influenciat pels meus pares i per la ideologia que respirem a casa, en la construcció del govern, a mi em semblava un pas de gegant. I una responsabilitat molt gran.
Avui dia ja m’ha canviat la percepció de tot això.
Des del 2012 els governs han seguit una mateixa ideologia, que inclou la independència, el catalanisme, el dret a decidir
Des del 2012, els governs han estat formats per partits d’esquerra. El 2018 va haver-hi una situació fora de lloc que va ser que un grapat de gent, que podríem considerar intel·lectualment inferior a la resta, o, cosa que és el mateix, Ciutadans, va tenir un resultat que avui dia encara provoca calfreds. Però la qüestió principal és que des del 2012 els governs han seguit una mateixa ideologia, que inclou la independència, el catalanisme, el dret a decidir, etcètera. Hi ha hagut 0 canvis, en este aspecte, en els darrers 12 anys. I, és més, el tema del catalanisme, CLARAMENT, ha empitjorat en els darrers 12 anys.
L’altre dia, el molt poc honorable Pere Aragonès, va dir, pocs dies després de proclamar les eleccions, a un mitjà que ara no recordo, que si guanyava prometia blablabla. Hola, Pere, no sé si llegiràs això, estimat, però, per una casualitat, no seràs pas tu qui, molt sorprenentment, fa TRES ANYS que és EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYI? Què has estat fent estos tres anys que han passat per dir que si ara guanyes, ara serà quan ho faràs? Ni tenen vergonya, ni la coneixen.
David Güell, també conegut com a Joel Joan, ara es presenta a les llistes de l’enèsim partit d’esquerres que apareix a Catalunya. Amb la Clara Ponsatí, aquella dona que tenia una ordre de detenció (podem debatre si era merescuda o no) i que es va sorprendre perquè la detenien. Que és com si tu ets al·lèrgic al pol·len i vas a un jardí botànic i t’enfades perquè esternudes. Tots estarem d’acord que el millor moment de Joel Joan és o bé a Plats Bruts fa 20 anys o fa uns mesos quan va sortir a una barqueta pel sud-est asiàtic, havent consumit segurament alguna cosa més que dos Estrella Damm i cridant com un boig, amb la consegüent aparició en un vídeo demanant disculpes imitant al rei Juan Carlos.
Abans de continuar, demanar disculpes si este article està fora de to. No seria el primer ni l’últim que perd la participació en un mitjà per tractar temes polítics d’esta manera. Ara ja podeu seguir.
Per altra banda, torna el elegido. Un partit que de cop ara s’anomena Puigdemont per Catalunya. Em peto de riure. Quan ho vaig llegir no m’ho creia. Vaig caure de la cadira i tot. La persona que ens va posar la mel als llavis el 2017, amb la Declaració Unilateral d’Independència, després d’haver guanyat el 2015 unes eleccions al Parlament en un total de 62 ESCONS, fregant la majoria absoluta, el tio es va esperar 2 anys, va declarar-la, va retirar-la, i va fugir. I ens vam quedar tots allà, penjant, com estaquirots. I encara hi ha gent que ha estat 7 anys tractant-lo de “PRESIDENT”, i desitjant el seu retorn. Fins i tot han arribat a anar-lo a rebre a la frontera, com si fos el cantant dels Bee Gees, o el Paul McCartney. Verge santíssima del remei.
Tot això ho acompanya un PSC, un partit que recordem que va fer ministre d’Esports a un tio que fa quaranta anys que no es mou si no és per prendre els ganxitos del bol del centre de la taula. De traca i mocador.
El panorama electoral català està extremadament malament
Els partits de dreta i extrema dreta ni els nomeno, perquè crec que no cal rebaixar-se tant. Crec que sobren, però també entenc que guanyen vots i més vots si la seua competència és la que us acabo de descriure.
El panorama electoral català està força, no, bastant, no, extremadament malament. Cap dels dirigents es guanya el respecte, cap sembla que tingui cap altra preocupació que assegurar-se la seua cadira i poder-la escalfar amb el seu cul mentre li regalen mòbils d’última generació, tratges i roba, popularitat i un salari que ni tu ni jo guanyaríem per molt que fóssim genis en el nostre àmbit.
Crec que és el moment clau per fer servir el vot de la manera més intel·ligent possible
Per això, precisament, crec que és el moment clau per fer servir el vot de la manera més intel·ligent possible. Ja que donem per fet que és impossible organitzar una vaga de votació per aconseguir una participació nul·la, o un nombre considerable de vots nuls, jo votaria algun partit animalista. Almenys, potser pararien de sortir pallassos a la tele, i sortirien animals.
Manel Añó Vernet
Filòleg anglès i periodista
