Una recerca casual per part de l’historiador Anton Monner ha acabat desvetllat les llistes amb la relació nominal de caiguts del bàndol feixista durant la batalla de l’Ebre que arribaven a Gandesa com a ferits i que van acabar morint. La capital de la Terra Alta era un dels cinc punts en els quals l’exèrcit revoltat havia implantat centres sanitaris per a les seves tropes, juntament amb Bot, Vilalba dels Arcs, Horta de Sant Joan i Batea. Hi apareixen les dades de fins a 1.028 persones, la immensa majoria soldats franquistes exceptuant alguns civils “i tres o quatre republicans, als quals identifiquen com a milicians”, explicava Monner als micròfons de Canal TE durant una connexió per al programa de La Xarxa ‘Connecta 10 Comarques’. Pel que fa a aquests, les casuístiques poden ser variades i s’explica per ser presoner de guerra o bé baixes procedents dels anomenats batallons de treballadors formats per exsoldats del bàndol governamental.
Els documents van ser manuscrits pels capellans castrenses, que formaven un cos bàsicament itinerant si bé també tenien assignats membres a escala divisional en cas d’entrar en batalla. Les dades que figuren per a cada defunció són tan precises (fins al punt d’especificar si havia rebut l’extrema unció) com permetia l’ocasió. Quan es desconeixia el nom es feia una descripció física del finat i de la causa de la mort. I es va ser especialment detallista en descriure de manera pormenoritzada el lloc de la inhumació del cadàver, amb la intenció que els familiars que volguessin recuperar els cossos disposessin de la màxima informació possible. Dels documents es deixaven còpia tant als batlles com als capellans de la parròquia local. La importància dels arxius recuperats ara de l’oblit rau en el fet que permeten corroborar coneixences prèvies, com les que figuraven dins dels informes elaborats a finals de la dècada dels cinquanta del segle passat sobre el trasllat de cossos de caiguts al Valle de los Caídos, però també ajuden a conèixer noms de persones destrossades per la guerra fins ara perduts en la memòria.
Tota aquesta allau de documentació existia encara que ningú ho sabia. Fins que Monner es va desplaçar a l’Arxiu Parroquial de Gandesa per buscar informació sobre un naixement i un casament del 1932. “Buscant, el rector em va dir mira quina cosa he trobat: I quan ho vaig veure em vaig preguntar com podia ser que, després de tantes visites, no me n’hagués adonat”.
Una còpia dels documents s’ha dipositat al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, a l’Ajuntament de Gandesa i a l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta.