La difícil situació política que viu Corbera d’Ebre va tenir dilluns passat un nou episodi. L’alcalde, el republicà Sebastià Frixach, va donar compte en el plenari de la seva decisió d’apartar de l’equip de govern la que va ser la seva número dos a les municipals per la candidatura de Sumem per Corbera, Maria Assumpció Anguera, i considerar-la a partir d’ara com integrant del grup de regidors no adscrits. Una maniobra política que la regidora no va voler passar sense dir la seva. I en la seva intervenció va afirmar que “les acusacions que signa l’alcalde al decret d’alcaldia són completament falses. És una mentida per justificar d’alguna manera els seus actes”. De fet, va acusar el batlle de ser “el primer que ha actuat de manera individualitzada trencant la disciplina” del partit amb el qual es va presentar, I de fer-ho “en benefici propi. Ens ha traït. Per tant, per respecte i dignitat a la gent que vam fer la llista perquè pugues ser alcalde, pels que ens van votar i pels que no ho van fer i pel millor funcionament del poble et demano en nom meu i de molta gent de Corbera que dimiteixis del càrrec d’alcalde”.
“En cap moment he actuat de manera individual”, etzibava Anguera, assegurant que “sempre ho he fet en representació del grup de Sumem per Corbera, sempre explicant als membres de la llista i tenint en compte les seves opinions. L’alcalde -en contraposició- no ha tingut mai en compte a la gent de la llista, gent gràcies a la qual es va poder presentar com a cap de llista”, deixava anar.
En aquesta línia, la regidora va lamentar l’acord inicial de Frixach de pactar el repartiment de l’alcaldia amb Junts per a un període de 18 mesos i 36 mesos, respectivament. Un oferiment que anava “en contra de l’opinió de Sumem per Corbera”, que apostava per un repartiment equitatiu de dos anys cadascun “i si no, a l’oposició”. I també atacava el lligam establert posteriorment per l’alcalde amb la llavors oposició de l’Entesa, un cop va acusar Junts de voler moure-li la cadira pel darrere i trencar el pacte. Anguera denunciava que “cap membre del nostre grup ha vist el contingut de l’acord, si és que n’hi ha algun”. I gairebé en forma d’avís per a navegants, rememorava que la llista de Sumem va ser construïda precisament per acabar amb el govern d’Entesa al poble, i no pas per obrir-li de nou la porta.
Anguera va carregar contra l’alcalde per atribuir de manera continuada a la manca de diners la possibilitat de desenvolupar el programa electoral, així com qüestions sobrevingudes com la necessitat de “fer analítiques de l’aigua de boca”. Alhora va argumentar la seva negativa a donar suport a la pujada de les ordenances i les taxes perquè els Fons Nuclears podien haver equilibrat els comptes i la part de les subvencions concedides a les quals ha de fer front el consistori.
“A Sumem per Corbera li vaig buscar la gent de la llista. Entre tots vam aportar les idees, mentre el cap de llista cap. Vaig maquetar el programa i tot el que va convenir. És a dir, li vaig servir amb safata de plata o d’or millor dit”, reblava finalment Anguera, queixant-se de pas d’haver de patir una “conducta masclista” per part de l’alcalde.
La postura de l’alcalde
Per la seva banda, Frixach reconeixia que el plenari “havia estat tens” a partir del moment en el qual va comunicar el decret que apartava la seva antiga número dos de l’equip de govern. Una situació que atribuïa a les reiterades votacions en contra ja no tan sols de les ordenances i les taxes, sinó del pressupost municipal per enguany. Un acumulat insostenible políticament. L’alcalde, de fet, resumia la intervenció d’Anguera com “el que sempre ha fet. Es va dedicar a llegir tres folis sense escoltar ningú”.