No he sapigut mai si sóc de l’Espanyol perquè sóc un rebel o si sóc rebel perquè sóc de l’Espanyol. No sé què va ser abans, però la veritat és que he viscut sempre molt còmode en la meua rebel·lia, nadant contracorrent. D’adolescents, en més o menys grau, tots ho som una mica, de rebels. Però jo ja ho era de ben xicotet. Quan miro enrere recordo que sempre era jo contra el món. A l’escola, per exemple, tots eren del Barça, però en canvi jo, més pincho que un ocho, exhibia amb orgull la meua passió blanc-i-blava i em sentia el més feliç del món fent-ho. Fins i tot era capaç de reclutar algun nou aficionat de tant en tant! Malauradament, este sentiment no s’ha dissipat, si no que va in crescendo com més gran me faig. Dic malauradament, perquè ho llegeixo com un reflex dels nostres temps, un reflex d’una època en la qual un s’ha de rebel·lar constantment i contra tot i tothom per a que no el xafen, per a que l’escolten mínimament, per a que el tinguen en consideració, i encara més en el territori on vivim. Tot i això, jo considero la meua rebel·lia un privilegi. M’explico.
El canvi és bo. La rebel·lia encara ho és més
Fa trenta-un anys, quan vam obrir el restaurant, la gent, quan volia menjar bé, anava a la Ràpita, a Vinaròs o fins i tot als Valentins. En aquella època, si algú els hagués dit a les faldudes i als falduts que Ulldecona seria un poble amb dos restaurants d’estrella Michelin, amb un espectacular planter de cuiners que aspiren al més alt i que, a més, la gastronomia seria, a dia d’avui, una de les activitats econòmiques i turístiques més importants del poble, haguessen esclatat a riure. Durant molts anys, com passa massa sovint als pobles, ningú donava un duro pel nostre projecte, el de Carmen -la meua dona- i un servidor, perquè la gent solem ser molt reticents als canvis. Si encara no ho ha fet ningú, segurament és perquè no es pot fer. En canvi, jo mateix visc en un canvi constant. O puges al tren o et quedes a terra. O et rebel·les contra lo establert o acabaràs fent lo mateix que fa tothom. I no és precisament lo que volem, diferenciar-mos?
El canvi és bo. La rebel·lia encara ho és més. No hem d’oblidar que les normes i les convencions, fins i tot les tradicions, sempre tenen un punt de manipulació, de tergiversació i de conformisme, i que sovint són instrumentalitzades. En esta vida res és immutable, tot evoluciona, res és el que era. Aquí a les nostres terres, per exemple, ja fa anys que ens rebel·lem, junts i per separat, contra allò que des de Barcelona es pensen que som o allò que volen que siguéssem, una terra on no hi viu ningú que hagi de ser escoltat, una terra on es poden fer experiments, una terra on no fa falta invertir, una terra de ningú. Natros hem de poder ser allò que vulguem ser, a pesar de l’apatia i la ignorància que sofrim per part de les administracions. Hem d’anar tots a una i rebel·lar-mos encara més, i més, i més.
___
rebel·lia, singularitat, solidaritat, sostenibilitat, tècnica, creativitat, diversió, investigació, passió, perseverança, proximitat, raïls
