Es fa difícil escriure de política. No és amargura, és decepció. No em preocupa la crispació, la considero filla de la ineficàcia. A falta de solucions ens donen fetge. A manca d’idees ens donen dogmes. A manca de projectes realitzables ens prometen quimeres. Una confrontació inútil, un inútil combat. Un joc de permanència al marge de la realitat. Un relat per condicionar els fets. La “nova política”, la post-veritat.
Governar hauria de ser fer-se responsables dels actes propis, assumir impopularitats per fer possible solucions encara que impliquin crítiques.
Ningú mínimament informat es pot creure que el pressupost no s’aprovés pel Hard Rock o per no acceptar suprimir l’impost de successions
A casa nostra no ha estat així, cap problema ha tingut resposta, millor no pagar cap preu, no assumir cap crítica. Cap gran tema ha tingut solució. La gestió de la pandèmia va deixar sense atenció la gent gran. La sanitat, sobretot la primària, ha tingut un deteriorament important. Els resultats en educació, nefastos. La llengua, la sequera, les presons. La resposta sempre a estat la mateixa: “el relat”. Les retallades, CiU. Qui té un culpable no necessita governar. Resultat? l’etapa més negligent de la història recent, amb un final immadur.
Ningú mínimament informat es pot creure que el pressupost no s’aprovés pel Hard Rock o per no acceptar suprimir l’impost de successions. L’avançament de les eleccions és resultat de la debilitat del relat i del pànic d’ERC al retorn de Puigdemont. La batalla d’ERC no és retenir el govern, és no perdre l’hegemonia en el camp nacional. El partidisme.
El temor a Puigdemont està justificat. Representa la possibilitat de reprendre el camí de la responsabilitat, el camí de les solucions encara que això comporti crítiques o impopularitat, el camí de la negociació seriosa, aquella que es fa sense les cartes marcades, que sempre comporta riscos per aconseguir els millors resultats. Per això ofereix unitat per parlar de País. Per ser determinants encara que no guanyis. Per oferir una esperança, no un relat. No se si quallarà, però el sol anunci de la seva candidatura marca la campanya.
Que Mònica sigui cap de llista a Tarragona també marcarà la campanya a l’Ebre
Postdata.
Avui s’anuncia que Mònica Sales, candidata de Terres de l’Ebre, encapçalarà la llista de Junts a la província de Tarragona. Una oportunitat. Junts va guanyar les eleccions municipals i va perdre les negociacions. Necessita consolidar resultats i construir partit com un espai sòlid per negociar i governar. La candidatura per Tarragona és un repte i una oportunitat per Junts i també per l’Ebre. Que Mònica sigui cap de llista a Tarragona també marcarà la campanya a l’Ebre.
Això pot ser no cura la decepció però obre una petita esperança. Així sia.
Paco Sancho
metge i jubilat
