Els dos partits que més vots van aportar a Junts per les Terres de l’Ebre (JxTE) per convertir el partit en el guanyador de les eleccions municipals el número de vots el passat mes de maig de 2023, continuen mostrant el seu desinterès per incorporar-se a la formació, un any després de celebrats els comicis, malgrat que si els van cedir els vots per a la Diputació i els Consells Comarcals. Així mateix -si més no, públicament-, tampoc es pronuncien sobre la idoneïtat o no de que sigue la presidenta de Vegueria, Annabel Marcos, qui s’ocupe de la direcció política de la formació de cara el futur, tot admetent que pràcticament no hi mantenen relació.
Cal recordar que diversos sectors del partit han filtrat aquesta mateixa setmana a Ebredigital.CAT, que Marcos no és la persona idònia per representar a JxTE. Basant-se en que no té capacitat “de lideratge”, i en què “és un frè” per a la incorporació de dos líders clau d’aquest espai polític: Meritxell Roigè, al front de Junts per Tortosa (JxT), i Lluís Soler, alcalde i referent d’Enlairem Deltebre (ED).
En les eleccions del maig passat a les Terres de l’Ebre JxTE va obtenir 25.750 vots, mig miler més que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Va ser la primera força en vots, amb gairebé el mateix percentatge que Esquerra Republicana de Catalunya, que va sumar 25.169 sufragis. En canvi, ERC sí que va guanyar més àmpliament en regidors: 194 els republicans pels 168 de JxTE. Un equilibri que es trencaria si es resten els 5.423 vots de Junts per Tortosa, i els 3.779 vots d’Enlairem Deltebre. En aquest supòsit, al restar 9.202 vots provinents de les dos formacions, Junts per les Terres de l’Ebre quedaria en poc més de 16.500 vots, ja molt prop de ser superada per la tercera força política, el PSC, amb tendència creixent.
Ebredigital.cat ha preguntat als dos líders d’aquestes dos formacions, “en quines condicions s’incorporaríen a Junts per Catalunya?”, i també, si consideren que “Annabel Marcos és un fre per a la seua incorporació?”, com creuen els sectors que demanen una renovació de la direcció política. I la resposta de Meritxell Roigè ha estat la mateixa que manté de fa temps, en la línia de marcar distàncies (des de la correcció política): “No hi ha condicions perquè aquest escenari no està sobre la taula. Respecte al paper d’Annabel Marcos, no em correspon entrar en el que passa en una altra formació”. Sec i sense cap més comentari.
Pel que fa a Lluís Soler, l’alcalde més important que pot lluir Junts a Catalunya -per a municipis de més de 10.000 habitants-, gràcies a la seua ampla majoria absoluta a Deltebre, la valoració ha estat semblant, tot mantenint un perfil si cap més independent encara. I és que cal recordar que la direcció nacional de JxCAT va apartar Soler de la presidència de l’ACM (la potent Associació Catalana de Municipis). Cal recordar que Enlariem Deltebre no és només un partit local, sinó que ha proclamat obertament la seua intenció d’incorporar candidatures d’altres municipis de les Terres de l’Ebre, tot just una estratègia que volen evitar els renovadors de Junts, “passant a l’acció”. “Només volem començarà treballar i fer créixer el partit”, expliquen.
A les mateixes preguntes d’Ebredigital.cat, un comunicat d’Enlairem Deltebre ha ressenyat el següent, sobre el paper de la presidenta de JxTE: “no entrem a valorar ni a opinar sobre les dinàmiques internes i organitzatives de la resta de partits polítics”. I en relació a l’entrada dels militants d’Enlairem a JxCAT, han repetit el que es va dur en l’assemblea del 4 de desembre: “reafirmem la nostra independència política i el reforçament de la nostra estructura interna, sense tancar la porta a projectar-la en l’àmbit territorial. La independència política d’Enlairem és un valor afegit que permet defensar els interessos del Delta, i de la seva ciutadania, sense lligams i sense complexos”.
Val a dir que si Tortosa i Deltebre acabessen entrant en bloc a JxTE, la situació interna s’alteraria notablement. Tenen un elevat número de militants-associats, i augmentarien llavors els partidaris d’un canvi “en la direcció política”, punt central del debat intern. “Però això, si finalment passa, no succeirà fins després de les eleccions al Parlament”, asseguren les fonts consultades. Sinó actuen altres actors abans d’aquesta data, i es manté l’aparent tancament de files, la crisi interna que fa més d’un any que s’arrastra s’haurà tancat de portes endins en només una setmana. Però no s’haurà resolt el dilema de si és millor per al partit mantenir l’estatus quo, o bé s’està desaprofitant temps i oportunitats. I és que, en les últimes eleccions al Parlament, el repartiment de vots va ser també ajustat: Junts 36.094, ERC 35.201, i PSC 19.385 – i pujant…-.
