El col·lectiu docent de l’Institut de l’Ebre ha fet aquest divendres una pas endavant i ha defensat la dignitat del centre i de la seva feina davant les informacions sobre presumptes irregularitats administratives que han sembrat els mitjans d’informació en la darrera setmana. L’eina escollida per manifestar el seu descontentament en el tracte ha estat una concentració i la lectura d’un manifest a la porta d’aquest equipament educatiu, clau en l’ensenyament de formació professional no només al territori sinó en tot l’àmbit de país. Dolors Ferreres, Iris Maturana i una tercera professora que no s’ha identificat han procedit a donar la versió dels esdeveniments tal com l’estan patint des de l’esclat d’aquest cas mediàtic.
El primer element denunciant és que, des de l’inici del curs, tant l’institut com en particular el departament d’Informàtica i Comunicacions en particular, ha estat sotmès a tot un seguit “d’atacs injustificats, calúmnies i desqualificacions” que, en el fons, formaria part “d’una intensa campanya de desprestigi”. Davant d’això, “volem denunciar” el que ha considerat com “una llau d’atacs a companys i companyes no només en l’àmbit professional sinó personal, amb denúncies no contrastades i que no reflecteixen la realitat que estem vivint al nostre centre”.
Un dels exemples que han volgut fer públics de cara a certificar l’existència d’una campanya deliberada ha estat la presumpta gravació d’una sessió del claustre de professors de dimecres passat per part d’un dels seus membres, incomplint una votació prèvia que ho impedia expressament d’acord amb la normativa de la Generalitat. Durant la sessió, la direcció del centre va deixar clar que no podia proporcionar informació sobre l’expedient tot i que va detallar que quatre de les cinc denúncies rebudes havien estat desestimades. També es va apuntar que dues empreses col·laboradores “han manifestat no sortir als mitjans de comunicació”, però que “en general les empreses estan responent bé i estan obertes a col·laborar en positiu”.
Tanmateix, el docent que hauria incomplert el resultat de la votació va mostrar “de manera visible el seu mòbil, presumptament enregistrant o retransmeten en streaming. És la mateixa persona que ens acusa per xarxes socials i en paraules textuals de patir un bullying col·lectiu i un tracte injustificable per part dels companys del centre”. Les sospites s’haurien vist confirmades perquè tot just quan encara no s’havia acabat el claustre un mitjà d’informació ja en publicava el contingut i, fins i tot, una imatge de la sessió. “En aquesta notícia es dona informació no contrastada”, han assegurat, lamentant la interpretació tergiversada de l’explicat realment explicat al claustre.
El manifest, que ha agraït el suport rebut per part del delegat de Govern, Albert Salvadó, ha fet una crida als mitjans d’informació a actuar “de forma honesta” i fins i tot a “empatitzar amb el patiment que genera aquesta situació. També instem a fer una reflexió sobre l’exposició pública de l’alumnat i l’exalumnat del centre. A la vegada demanem a la ciutadania, al nostre alumnat i a les seves famílies que faci un consum crític de la informació que rep, i que continuïn confiant en nosaltres i en la qualitat de l’Institut de l’Ebre. Estigueu tranquils, ens comprometem a continuar treballant per vosaltres. I finalment, manifestem el nostre suport als docents injustament assenyalats de la Família Professional d’Informàtica i Comunicacions i d’altres departaments i a tot l’equip humà de l’institut”.
Un parell de “projectes” que han permès oferir “oportunitats formatives”
A títol personal, el professor Jaume Ramos, del departament d’informàtica i comunicacions, ha refermat aquest “suport a la tasca del col·lectiu docent de l’Institut de l’Ebre” i ha denunciat una situació “d’indefensió total” que pateixen “perquè qualsevol declaració es converteix en un delicte”. Ramos ha reclamat que se separi l’àmbit educatiu de l’administratiu i ha lamentat “que es difami” el col·lectiu amb algunes acusacions “d’explotació laboral” o males praxis d’avaluació als alumnes.
Ramos ha detallat un parell de “projectes” que han permès oferir “oportunitats formatives” als estudiants i un “estalvi” al centre, com el recondicionament d’ordinadors o la instal·lació de la xarxa de fibra òptica. Amb aquest exemple el docent ha recordat que la societat “de vegades va per davant de les normatives” i ha defensat que cal que es permeti fer pràctiques en els centres docents.