En els darrers dies, multitud de pagesos i ramaders protesten enfront les polítiques actuals del sector: els tràmits burocràtics (reducció documental, simplificació de tràmits de la nova PAC…), limitar l’entrada de productes agroalimentaris de fora de la UE…
… com pot ser possible que molts productes que entren al nostre país estiguin tractats amb productes fitosanitaris no autoritzats a l’estat però que si s’apliquen fora d’Espanya si? De veritat? Així perquè prohibim aquest productes? per política? per salut? per preus?
El reclam d’aquest sector primari segueix amb elaborar plans de finançament, reduir les obligacions mediambientals…
… resulta que ara el sector primari és el més contaminant, de veritat? Sabeu, aquest sector primari és l’únic sector realment sostenible perquè a part d’emetre gasos d’efecte hivernacle també captura carboni.
D’altra banda, hi ha unes restriccions d’aigua. Parlem qui gasta més aigua de Catalunya? Quin és el sector que gasta més aigua? Que evidentment no és el mateix que dir… que el sector que més NECESSITA aigua és l’agricultura i la ramaderia! Sí, perquè sense ells no hi ha menjar, o almenys en un futur proper.
Preus justos, comercialització dels seus fruits i el patiment enfront la sequera són altres aspectes que pateixen i que no ens han de deixar indiferents. Un sector que vol seguir amb la seva professió i traslladar-la a altres generacions, però que a dia d’avui és INSOSTENIBLE.
Cerquem mètodes per a que la nostra regió no es vegi afectada per dependre de la producció d’aliments d’altres països
Aquests agricultors/es, ramaders/eres, treballadors/es incansables de sol a sol, que han sortit a les carreteres a manifestar-se i a reclamar millores, ho fan amb el seu dret, clar que sí, però amb tota la raó, i pensant en un futur, perquè si no s’actua en 10 anys ens morirem de fam.
El sector primari és l’1% de la població activa del país, i més del 60% tenen 65 anys o més, els quals d’aquí 10 anys ja s’hauran jubilat.
Un país que depèn de l’energia i del menjar de països tercers és un país hipotecat. No tenen el reconeixement ni de la societat ni dels polítics. La societat vol menjar econòmic i no els importa d’on ve. El Km0, l’economia circular i la sobirania alimentaria estaran enterrats.*Declaracions d’Albert Pons, El responsable nacional de l’Arròs de la Unió de Pagesos.
Gràcies a aquest sector alguns podem gaudir d’aliments de proximitat, de temporada i de qualitat, i dic alguns perquè molts altres prefereixen seguir comprant a les grans cadenes, adquirint productes d’altres països i que porten mesos a cambres de maduració, sense sabor, amb menys valor nutritiu, però…. “la pela és la pela”. Sí, la “pela és la pela”, però aquests agricultors/es i ramaders/es ara ens necessiten i sempre ens han necessitat.
Siguem conscients que tots ens necessitem els uns als altres, és el que podem dir, sobirania alimentària: tornar al consumidor la capacitat de decisió i control del que porta a taula, que estigui per sobre dels grans productors agroindustrials i els interessos econòmics. Cerquem mètodes per a que la nostra regió no es vegi afectada per dependre de la producció d’aliments d’altres països.
Es reclamen, així, més aranzels i més inspeccions als productes importats per salvar el sector, manteniment i viabilitat del sector agrari, el desenvolupament rural, generació de riquesa al territori i manteniment de la població als nostres pobles.
I permeteu-me ara una proposta que pot almenys ajudar en part al sector: Coneixeu que el Ministerio de Derechos Sociales ha posat en marxa un programa de “tarjetas monedero”? una targeta destinada a la compra d’aliments per a famílies vulnerables.
Sabeu que l’ús d’aquesta targeta serà en supermercats? Perdoneu però no s’ha de ser molt llest per “matar dos pájaros de un tiro”. I jo em pregunto:
- No seria millor que aquest import de la targeta moneder es gasti per comprar aliments a les botigues de barri, als agricultors, als ramaders de la nostra zona?
- De veritat hem d’enriquir encara més les cadenes de supermercats?
- I quins productes s’adquiriran als supermercats? Productes per una alimentació adequada? Per una alimentació saludable? Sostenible?
Potser a alguns/es us cal anar a viure una temporada al camp, provar els aliments que tenim, el seu gust, el seu aroma i experimentar la sensació d’un bon aliment, d’un aliment de proximitat i que ha estat cultivat amb l’amor d’aquests agricultors/es i ramaders/es. I també perquè no… us podem convidar a… llaurar la terra, sembrar, tractar, recol·lectar, anivellar, pasturar, femejar, “xorrar”… inclús aprendríeu paraules per incorporar al vostre vocabulari.
REFLEXIONEM I ACTUEM: PEL SECTOR, PEL FUTUR I PER LA SALUT
