Va ser a finals dels anys 70 quan els meus pares van decidir emprendre la creació de l’empresa JOCTRONIC SA, la primera de les empreses que ara conformen el holding ECP SERVEIS SL de la que porto la gerència actualment. JOCTRONIC opera amb màquines recreatives de joc i les conegudes “escurabutxaques” des dels seus inicis, que per cert, el nom ja sentencia el contingut d’aquest article. Popularment, el sector no està ben vist ja que es relaciona directament amb la ludopatia. Però la meva reflexió va encaminada a que, ¿potser la ludopatia només la generen aquest tipus de màquines? ¿Som els responsables d’aquesta malaltia que pateixen persones que desgraciadament tenen tendència a això? Tendència al joc, i que, si no és el joc a la màquina pot ser al joc de cartes, apostes, loteries…. Però és clar, les loteries les gestiona directament l’Estat i aquí sí que es pot fer publicitat lliurement (cosa que el soc privat està sancionat amb fins 600.000€ de multa si ho fem), en la que s’atreveix a dir que els jocs de la ONCE són un bé social. Perfecte, però SELAE (l’Administració Pública) gestiona i publicita, entre d’altres, 14 jocs de RASCA-RASCA, EL CUPÓN DIARIO, EXTRA DE NAVIDAD, EL CUPONAZO, MI DÍA, SÚPER 11, TRIPLEX, EL SUELDAZO, EURO JACKPOT, LA ESPECIAL 11 DEL 11, PRIMITIVA, EL GORDO DE LA PRIMITIVA, EUROMILLONES, LA QUINIELA, BONO LOTO, i fins a 53 diferents variants, que evidentment no creen ludopatia…. No es podria considerar l’aïllament que provoquen els telèfons mòbils dels nostres joves també com una ludopatia?
No mereixem igualtat de condicions i respecte el sector del joc privat vs. “las loterías del Estado”?
El cert és que el nostre sector és qui porta l’etiqueta de la responsabilitat d’aquesta malaltia, com una soga nuada al coll i el “verdugo” que s’assegura de no afluixar-la és la pròpia Administració, per interessos propis de cara al poble. El que no s’exposa públicament és que el nostre sector genera per a l’Estat 1.026 milions d’euros amb els tipus impositius fixes per màquina (tant si és rendible com si no, la màquina en qüestió), a part dels impostos populars com IVA, IRPF, Impost de Societats… També generem 170.814 llocs de treball. Xifres actuals i que mereixen algo d’atenció.
I jo pregunto, ¿no mereixem igualtat de condicions i respecte el sector del joc privat vs. “las loterías del Estado”? No hauríem d’aplicar les mateixes restriccions a uns i als altres i abordar junts el problema de la ludopatia si realment som els causants? De fet, el prestigiós sociòleg José Antonio Gómez Yánez, destaca i avala l’estudi en què Espanya és el país amb el rati de joc més baix del món. Però aquí acabem com sempre, necessiten un cap de turc per desviar l’atenció així l’Estat opera lliurement amb les seves modalitats de joc que beneficien a la societat: “Que la suerte te acompañe”.
