L’any 2006 es va celebrar ja la cloenda del Congrés del Món Rural, una iniciativa que obria el debat sobre l’escletxa oberta entre el món rural i el món urbà. Ja llavors parlaven del “repte del diàleg” entre els dos mons. Tot i complementar-se i necessitar-se, el desconeixement l’un de l’altre ja ocupava i preocupava. Des d’aleshores, sospito que el repte no s’ha superat i que l’escletxa no ha parat d’obrir-se.
Aquesta setmana, la pagesia ha dit “prou” i ha sortit a la carretera amb els seus tractors
Podem afirmar, així, que el malestar des del camp no és nou: el territori se sent oblidat i sovint maltractat per la gran ciutat, per la hipocresia de qui el vol endreçat pels seus caps de setmana però no es compromet, per un excés de burocràcia i per la competència deslleial de productes d’altres països amb normatives més laxes.
Aquesta setmana, la pagesia ha dit “prou” i ha sortit a la carretera amb els seus tractors. Les imatges de columnes de tractors ocupant la Diagonal o la Gran Via de Barcelona quedaran ja en l’imaginari col·lectiu. Hi ha dubtes sobre l’origen d’aquest moviment i, com tots els moviments que apleguen gent diversa, no està exempt d’algunes discrepàncies, però el cert és que de cara a l’opinió pública -especialment urbana- els pagesos i pageses s’han fet visibles i han donat una lliçó de dignitat i de reivindicació.
La gent de ciutat faríem bé en escoltar als pagesos i pageses i practicar en el nostre dia a dia una compra més conscient
Feia molts anys que no es veia una reivindicació pagesa com aquesta. I té mèrit, perquè és un segment de la població cada dia més petit, i cada dia més ofegat. Els pagesos han sortit a recordar-nos que si ells s’ofeguen, nosaltres o no mengem o menjarem productes d’origen llunyà i amb menys garanties.
Només fa 3 o 4 anys que la pandèmia ens sacsejava evidenciant la necessitat de ser autosuficients i de no dependre de produccions de països tercers. Aviat sembla que ho hem oblidat. Ploràvem llavors per no poder produir prou mascaretes o material clínic. Esperem no plorar a futur per no ser productors ja de la nostra fruita, la nostra carn o el nostre cereal.
La gent de ciutat faríem bé en escoltar als pagesos i pageses i practicar en el nostre dia a dia una compra més conscient. Necessitem més pedagogia. Necessitem més diàleg entre món urbà i món rural. Necessitem reconèixer-nos com el país divers que som i posar en valor el sector primari, que evita tenir una Catalunya buidada i que el nostre paisatge mediterrani, ple d’oliveres, vinyes i ametllers es converteixi en poc menys que l’escenari fred i degradat d’una pel·lícula apocalíptica.
El pagès és una empresa que no es deslocalitza i de tots depèn la seva subsistència. Quan facis la compra de la setmana, fes-te i fes-nos un favor recordant-ho.