A mi los bous no m’agraden, jo vaig pel berenar

“A mi los bous no m’agraden, jo vaig pel berenar.” Esta és la frase que s’escolta més durant les festes de maig d’Alcanar. És el que diu la majoria, una majoria que, tanmateix, cada tarda va als bous, que no és més que una plaça feta de cadafals, on a fora s’hi apleguen paradetes d’alguns bars del poble, i carpa amb música per als jóvens. En arribar allà, t’adones que tota l’estructura gira al voltant dels bous, però que la majoria de la gent no hi va pels bous en si. I aleshores? Si els bous com a tal són cosa d’uns quants, per què pareix que la festa gire al seu voltant? Per què als pobles de terres de l’Ebre ens podem arribar a gastar més de 100.000 € anuals en diners públics en les festes dels bous, però després plorem perquè no tenim diners, per exemple, per mantenir el poble net?

Els polítics s’han abanderat d’esta tradició i d’esta identitat a canvi dels vots segurs

Ens atreviríem a dir, que tot això, es fa en nom de la suposada tradició i identitat ebrenca. Permeteu-nos que posem en qüestió tant una cosa com l’altra. Una és la tradició: A Alcanar, el 1929, se’n feien tres dies, de bous, i el bou embolat i capllaçat no va arribar fins a finals dels vuitanta. Així que de tradició, poca, per no dir que l’argument de continuar en una festa cruel perquè és tradició no se sosté per cap banda. L’altra, és la identitat ebrenca. Les Terres de l’Ebre són un territori oblidat, espoliat i completament menystingut. I, perdoneu-nos, però ens explota el cap quan veiem a tots els polítics mobilitzant-se en pancartes i cares serioses quan volen prohibir el bou capllaçat i l’embolat en nom de la tradició i el respecte, però són incapaços de mobilitzar-se per un nou hospital, per unes infraestructures de mobilitat dignes, per salvar la pagesia, per més recursos per arreglar els desastres naturals que destrossen el nostre paisatge. Els polítics s’han abanderat d’esta tradició i d’esta identitat a canvi dels vots segurs, i per a ells, ha estat l’opció fàcil, la que sempre trien si això els permet mantenir la cadireta.

Avui dia sortir a parlar en contra dels bous a un poble com Alcanar és una temeritat. Les nostres mares, per exemple, ens diuen que un dia les matarem d’un disgust. És un tema tabú, és un tema sobre el qual la gent no es manifesta públicament perquè té temor. És això el que volen els partits polítics? La identitat ebrenca pot ser moltes coses per a moltes persones; per als taurins seran els bous, i ens pareix perfecte.

Serem capaços de tenir un debat madur, transparent i respectuós sobre els bous? Serien capaços els mateixos polítics ebrencs de posar això al centre del debat, sabent que hi ha una població que hi estaria en contra?

Per a nosaltres són totes aquelles coses que els ebrencs han reivindicat al llarg de molts anys de picar pedra: la llengua, l’art, la diversitat d’opinió, la ruralitat i el paisatge. Serem capaços de tenir un debat madur, transparent i respectuós sobre els bous? Serien capaços els mateixos polítics ebrencs de posar això al centre del debat, sabent que hi ha una població que hi estaria en contra?

I és en aquest context, que diferents entitats agrupades a la Plataforma Prou Correbous, ens van fer arribar el debat al Parlament. Ho van fer amb una proposta de modificació de la llei que volia eliminar, definitivament, les tres modalitats més agressives amb els bous: bous a la mar, el bou embolat i bou capllaçat.

Al llarg de la història hi ha hagut nombroses pràctiques culturals o tradicions que han desaparegut amb el temps i que si ara es duguessin a terme ens semblarien intolerables. Per tant, la qüestió de fons, no és si es tracta d’una tradició o no, sinó quin sistema de valors amaga aquesta pràctica i qui les fomenta

Ràpidament, els defensors dels Correbous es van erigir com la suposada única veu de les Terres de l’Ebre, afirmant que aquesta iniciativa es feia d’esquena al territori o que els partits impulsors representaven un poc percentatge dels edils dels pobles amb festes de bous. Uns arguments que demostraven clarament la necessitat que el debat s’obris més enllà d’aquests municipis, perquè no són capaços de respectar i entendre que una part important dels seus veïns i veïnes, més enllà del que votin a les eleccions municipals, no comparteixen que el maltractament animal continuï en nom de la tradició o la identitat.

Els municipis no poden fomentar les seves festes en un model basat en el patiment o la vexació d’un animal com a font de diversió. Al llarg de la història, també la de Catalunya i els seus pobles i ciutats, hi ha hagut nombroses pràctiques culturals o tradicions que han desaparegut amb el temps i que si ara es duguessin a terme ens semblarien intolerables. Per tant, la qüestió de fons, no és si es tracta d’una tradició o no, sinó quin sistema de valors amaga aquesta pràctica i qui les fomenta.

Per què durant tots aquests anys de suposades majories polítiques no han estat capaços de convocar a tota la ciutadania a posicionar-se, única i exclusivament, sobre els correbous mitjançant una consulta municipal? Perquè saben que la perdrien

Per què durant tots aquests anys de suposades majories polítiques no han estat capaços de convocar a tota la ciutadania a posicionar-se, única i exclusivament, sobre els correbous mitjançant una consulta municipal? Perquè saben que la perdrien, perquè res té a veure la representació als consistoris amb la percepció majoritària de la població sobre el maltractament animal. A Santpedor, no una, sinó dues consultes – 2019 i 2022 – van avalar el “No a les vaquetes”. I davant aquests resultats, què van fer els partits majoritaris? Callar, mentre que els petits, aquells amb poca representació, van ser clars i es van mantenir ferms en el no. Ara, caldrà treure Santpedor de la llista de pobles amb festes tradicionals amb bous.

A la CUP som contraris a totes les formes de maltractament animal, encara que les disfressin com a “festes” o “tradicions”: Qualsevol pas que serveixi per eliminar qualsevol acte de crueltat amb els animals, sempre hi estarem a favor. Esperem que cap grup majoritari del Parlament no obstaculitzi el procés per modificar la llei, esperem que respectin el que una majoria a les Terres de l’Ebre i a la resta del país demana: no al maltractament animal, eliminem aquestes tres modalitats!