El primer diputat en sortir a plaça aquest matí durant el debat al Parlament sobre la prohibició de les tres modalitats més agressives de correbous (una proposició de llei que ha tirat endavant gràcies al rebuig de les emenes de PP i VOX) ha estat l’anticapitalista Dani Cornellà. La seva argumentació ha girat a “l’evolució social” respecte a les lleis antitaurines precedents “que palesa un profund rebuig a aquestes pràctiques. La referència objectiva era l’anàlisi del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, segons el qual el rebuig a les festes que contemplen patiment animal en públic es quantifica en “nou de cada deu catalans. La regulació dels correbous de la llei 34/2010 va ser un primer pas, que ara queda curt”. “Una societat no es pot fonamentar en el patiment, humiliació i vexació dels animals com a font de diversió”, reblava.
Cornellà ha titllat de mentida el fet que aquesta proposició de llei es faci sense haver parlat amb el territori, defensant l’existència de sensibilitats diferents i posant com exemple el posicionament favorable a la prohibició de les assemblees locals del seu partit a Alcanar, Ulldecona, Deltebre i Tortosa, i del sentit de vot dels seus regidors a diferents ajuntaments. En aquest sentit, ha acusat Junts, ERC i PSC de de proporcionar diners públics a les penyes taurines “amb finalitats electorals”.
La representant d’En Comú Podem, Jessica Albiach, ha reconegut per la seva banda que “nosaltres prohibiríem qualsevol espectacle amb animals vius. Però ara encara no estem aquí”, afegia fent referència, a l’igual que Cornellà, a l’evolució social i al rebuig reflextit per l’estudi del CEO. Deixant clar que la proposició de llei fa referència a la prohibició només de les modalitats de bous embolats (que representen 160 dels 450 correbous celebrats a Catalunya enguany), capllaçats (50) i a la mar (cap davant les restriccions per motius sanitaris), Albiach ha assegurat que “aquesta llei no va en contra de ningú, sinó a favor d’un país millor”, seguint la línia “coherent” iniciada per Catalunya en la seva qualitat de “pionera en protecció dels drets dels animals”.
A més a més dels condicionants de festa “dolorosa i violenta”, la diputada també ha exposat la necessitat de “protecció als menors” davant d’actes d’aquestes característiques per evitar-lis “el fort impacte psicològic que suposa” en la línia les recomenacions exposades per l’ONU i la “gran despesa pública que suposa als ajuntaments i el baix retorn econòmic. En aquest punt ha assegurat que “només hi ha cinc ramaderies a les Terres de l’Ebre que ocupen en total deu persones. I a més, la majoria dels espectacles es contracten a ramaders de fora de Catalunya”. Qüestionant també la impossibilitat de conèixer els ferits causats per aquesta pràctica davant la inexistència de registres, ha etzibat que els correbous es practiquen només a 18 municipis ebrencs dels 62 existents: “Queda doncs més que demostrat que els ebrencs saben divertir-se sense necessitat de veure el patiment animal”.
