Segons l’Idescat, dels 947 municipis existents a Catalunya gairebé un 78% té una població inferior a 5000 habitants. La gran majoria dels municipis catalans són menuts i això implica que el personal al seu servei serà escàs. El secretari interventor segur que hi serà, responsable de donar cobertura legal -o no- a les decisions dels polítics de manera que el seu assessorament esdevé determinant per ajustar la política a la legalitat dintre d’un món cada cop més normativitzat i en què els requisits formals són cada vegada més estrictes. En el millor dels casos la plaça de secretaria intervenció serà coberta per un funcionari d’habilitació de caràcter nacional (FHCN). I dic en el millor del casos perquè actualment a tot l’Estat espanyol hi ha més de 4500 vacants, que o bé són cobertes per interins o bé per FHCN que acumulen municipis i exerceixen aquestes funcions en més d’un ajuntament.
Les comunitats autònomes tenien la competència per seleccionar els seus propis FHCN. Aquest escenari va canviar el 2013 quan el PP va aprovar la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. L’objectiu principal era modificar la Llei de bases del règim local per evitar la duplicitat de competències entre els governs locals i la resta d’administracions i millorar l’eficiència en la gestió pública i la productivitat. Dita Llei també va servir per recentralitzar competències, especialment en matèria de règim jurídic dels FHCN. Així, a dia d’avui és l’Administració de l’Estat l’encarregada de designar els FHCN i convocar regularment les oposicions. Si bé el número de places ofertes resulta insuficient per cobrir les necessitats reals i a pesar de tot això segueixen quedant places lliures any rere any.
“El secretari assumeix la responsabilitat penal i patrimonial dels actes que informa. Qui no es curaria en salut en aquesta situació?”
Els secretaris interventors participen en el procés de posada en marxa d’un servei públic. Informen sobre la legalitat de la prestació del servei i de la seva viabilitat econòmica. Els fonaments els troben en l’ordenament jurídic, allò que diu la llei, que sovint és pensada per a supòsits genèrics o que són difícils d’adaptar en l’àmbit local on vivim. I és aquí on alguns els titllen de “senyors de negre”, que no miren pels ciutadans ni pel servei públic i només volen “salvar-se el cul”, com literalment vaig llegir. El secretari assumeix la responsabilitat penal i patrimonial dels actes que informa. Qui no es curaria en salut en aquesta situació?
Ens trobem davant d’una plaça pública amb carències pel que fa a la seva cobertura, la qual cosa és sorprenent donada la importància de la seva tasca dins d’un ajuntament. I sí, estarem d’acord en que de vegades són més eficients aquells qui no han aprovat mai l’oposició que aquells qui han superat la prova de cantar temes com un lloro i després no se’n recorden de res. Però també és cert que moltes altres vegades els secretaris interventors no han treballat mai a l’Administració pública fins que assumeixen el càrrec.
“..és preocupant aquesta generalització de places vacants que no es cobreixen mai… Per què no es posa remei a aquesta situació i fomentem que els funcionaris públics siguin suficients i tinguin la formació adient i les aptituds per exercir la seva feina?”.
Amb tot això no vull dir que qui actualment treballa com a secretari interventor no sigui rigorós en la seva feina, ja que llavors estaria tirant-me pedres a la teulada i també confio en que la pràctica fa el mestre. Però sí que penso que és preocupant aquesta generalització de places vacants que no es cobreixen mai i que provoquen una mobilitat permanent de secretaris entre ajuntaments, amb retribucions molt diferents els uns dels altres i que acaba afectant l’activitat pública de cara als ciutadans.
“La Generalitat ha de recuperar la competència que li va ser arrabassada el 2013”
Per què no es posa remei a aquesta situació i fomentem que els funcionaris públics siguin suficients i tinguin la formació adient i les aptituds per exercir la seva feina? La Generalitat ha de recuperar la competència que li va ser arrabassada el 2013 i no deixar en mans del Estado el nomenament d’aquests funcionaris que cada cop són menys. Les places vacants disminuirien i probablement les ocuparien persones del territori. En canvi, la solució del PSC va ser l’estabilització dels interins, molt bonics si compleixes els requisits però una tocada de nassos si fa tres anys que estudies per aprovar l’oposició. Però potser d’això en podríem parlar un altre dia.
