El director del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, Jordi Sasplugas, ha volgut implicar aquest matí a la Generalitat en el projecte de línia fèrria turística amb màquines patrimonials d’època anomenat ‘Lo Caspolino’ que l’entitat intenta posar en marxa entre la Costa Daurada fins al Baix Aragó passant per l’interior de les Terres de l’Ebre. La seva compareixença davant la Comissió de Territori del Parlament, a petició del PSC, ha servit per reclamar inversió pública que complementi a la ja compromesa per 21 ajuntaments associats i per demanar a Ferrocarrils la Generalitat que “s’impliqui al cent per cent en el projecte” en la seva qualitat “d’operador públic del país” i es faci càrrec del servei. Sasplugas ha vist una finestra d’oportunitat de finançament en els fons nuclears. I és per això que ha volgut fer servir la seva intervenció com una eina per convèncer al departament de Territori de la viabilitat del que pretén ser un “producte turístic” destinat a ser “motor de model econòmic” de les zones per on hauria de transitar. Una petició que comptava amb el suport implícit de l’ajuntament de Móra la Nova. El seu alcalde, el socialista Carlons Trinchan, i part de l’equip de govern han estat presents durant el desenvolupament de la comissió.
Tanmateix, el diputat republicà, Ferran Estruch, ha lamentat que el disseny actual de la llei dels fons nuclears no permet a la Generalitat apostar per projectes estratègics, tal com estava previst en un inici, davant l’obligació de repartir els recursos (durant enguany i de manera excepcional) a parts iguals entre els diversos consistoris dins del radi d’influència de les centrals d’Ascó i Vandellòs. Amb tot i això, Estruch ha reconegut de la necessitat d’una major implicació “de totes les administracions i evidentment de la Generalitat” en aquest projecte “estratègic no només per a la comarca de la Ribera d’Ebre sinó per al país”. I si bé ha reconegut que els recursos nuclears “poden tenir potencial. Sí que és cert que, des del nostre punt de vista, entenem que la proposta inicial de la llei permetria un finançament integral del projecte per part del departament de Territori. I això, després de la modificació que nosaltres no vam avalar i vam rebutjar, no permet dinamitzar projectes més enllà d’un municipi”.
Més enllà del debat polític, que no sembla tenir estació terme, Sasplugas també ha anat més enllà d’un únic projecte i ha apuntat altres vies d’aprofitament econòmic de la seva activitat que conviuen amb l’existència d’un museu que ha definit com a “viu i dinàmic” amb ambició d’arribar al gran públic. En aquest punt, ha fet valdre el bon estat actual de les relacions amb ADIF i la condició d’únic centre de manteniment de vehicles ferroviaris històrics homologat per l’Estat existent a tota Catalunya.
Creació de llocs de treball
Aquesta categoria administrativa és determinant perquè “ens permet diversificar l’activitat. En els darrers tres anys hem rehabilitat set vehicles de Ferrocarrils de la Generalitat per encàrrec. Alguns des del punt de vista estètic per un centre de Martorell que s’ha d’obrir pròximament al públic i altres per poder ser posats en funcionament”. Gràcies al fet de poder treballar per l’administració i per a “diversos ajuntaments dels quals ja tenim comandes, hem pogut crear cinc llocs de treball amb uns tallers especialitzats en reparació i restauració de vehicles ferroviaris que ens ajuda a veure en l’horitzó a curt i mitjà termini l’ocasió de fixar al territori aquest coneixement i treball que al país també li manca”. Una línia d’acció que es veu reforçada després que Ferrocarrils de la Generalitat “hagi desmantellat el taller de Rubí”, en el qual feia intervencions de manteniment cada deu anys del seu parc mòbil. “Ara com ara “ja no ho pot fer com a empresa pública i ho ha d’encarregar a empreses privades, que no estan disposades a fer-ho si no són grans lots de vehicles”, explicava.
L’oportunitat de ser referents en formació
El tercer i últim eix d’aprofitament econòmic detallat per Sesplugues cal buscar-lo en l’àmbit formatiu. Un aspecte en el qual des de Móra la Nova es podria aspirar a ser referents però que acaba d’arrancar tot i que el nivell de formació al país de professionals ferroviaris, tant en l’àmbit dels estudis universitaris com de cicles formatius, “és pobre. Vam intentar lligar amb el SOC uns mòduls d’FP per formar personal en muntatge de vies de tren, conveniat també amb empreses constructores i finançat amb fons europeus”. Ara bé, quan es va tancar l’aixeta tot va descarrilar. La pretensió ara és la de poder definir les converses mantingudes amb el departament d’Ensenyament “per impartir mòduls de cicles formatius i màsters relacionats amb el món ferroviari en un ample espectre. Però això està verd encara”, reconeixia Sasplugas.