Ametller Origen vol fer de les naus d’Agrofruit “el nostre hub de futur” i recuperar la connexió ferroviària

L’adquisició per part d’Ametller Origen, empresa d’alimentació especialitzada en productes frescos i elaborats de qualitat, dels 20.000 m² de les antigues naus d’Agrofuit al Polígon Baix Ebre de Campredó ha garantit a la companyia guanyar múscul a les Terres de l’Ebre i fer encaixar la inversió dins del pla estratègic de creixement. Amb una botiga oberta a Amposta, més de 200 hectàrees on cultiva tota mena de vegetals i fruites i amb l’empresa HortEbre compartida al 50% amb el soci local Joaquim Gas, el sud de Catalunya ha esdevingut “un espai que volem potenciar al màxim”. Així ho assenyala el conseller delegat i cofundador del grup, Josep Ametller, en conversa amb EbreDigital. “Les Terres de l’Ebre han de ser una font principal d’abastiment per a Ametller Origen en diferents categories. Hem fet experiments amb fruita dolça que ens està anant bé, per la qual cosa volem continuar creixent en aquest eix i promoure aquest cultiu amb el nostre soci local. De fet, estem oberts a dur a terme la mateixa estratègia que ja portem anys fent amb el Joaquim amb altres productors locals”, afegeix. “Nosaltres vam ajudar a crear la primera organització de productors de la província de Barcelona. La idea és buscar productors que tinguin una filosofia molt similar a la nostra, compromesos amb un producte de màxima qualitat i que puguin anar alimentant les pròximes obertures que anem fent, tant per vendre a les nostres botigues o a tercers”.

Ametller reconeix que, pel que fa a terminis i creació de llocs treball a la nau adquirida a Tortosa, “ara mateix no puc avançar gran cosa més que no siguin intencions de futur. Si volem que l’Ebre sigui una área estratègica pel grup, hem fet aquesta adquisició pensant més en el futur que en el present”. Integrada “dins del nostre pla estratègic, volem que les naus adquirides esdevinguin el nostre hub (espai de concentració de sinergies) de futur i que permetin aglutinar tot el projecte agrícola que tenim pensat per a les Terres de l’Ebre”. Lligada a aquesta visió es troba també la necessitat de generar ocupació de qualitat. En aquest sentit, Ametller reconeix que “hi ha molt de talent del territori que ha hagut d’emigrar a l’àrea metropolitana i té ganes de tornar. I nosaltres ho promourem. Volem fer una empresa moderna agroalimentària que miri a Europa i ens farà falta molt de talent de la zona. Ja hem parlat amb gent que ha hagut de marxar i que té ganes de tornar. Això ens dona confiança”, admet.

L’aposta decidida per les Terres de l’Ebre s’explica, en primer lloc, “pel clima i els recursos. Creiem que és la zona idònia per a produir productes de qualitat. Després de viure durant molts anys del monocultiu del cítric, la necessitat que hi va haver d’introduir varietats per fer front a la malaltia de la tristesa van condicionar els mercats. I nosaltres pensem que es pot continuar en aquesta línia, obrint mercats amb més valor afegit precisament fent canvis varietals. Això des del punt de vista agrícola. Des del vessant logístic -continua Ametller-, el territori no està mal ubicat. A més, Agrogruit té parada de tren. Ens agradaria poder-ho recuperar. Poder transportar a Europa verdura o hortalisa de l’Ebre en ferrocarril no només encaixaria en el nostre propòsit de reduir emissions sinó que ens faria més competitius. De fet, aquesta connexió també està contemplada dins del nostre pla estratègic”.

El grup viu, com totes les empreses del sector, sotmès a les tensions d’un món volàtil, des de l’emergència climàtica fins a conflictes geoestratègics que alteren un món globalitzat. Ara bé, Ametller és dels que veu el got mig ple. “Les dificultats generen oportunitats. I jo crec que estem encetant una nova era amb un canvi de paradigma. La producció agrícola cada cop és més complicada, sobretot per l’impacte del canvi climàtic i els seus efectes. Cada cop és més complicat produir. Les exigències de la Unió Europea, cosa de la qual ens felicitem, són cada cop més restrictives però cada vegada garanteixen més una major seguretat alimentària”. La finestra d’oportunitat ve precisament davant la “necessitat d’invertir molt en tecnologia i en formació. Aquest és un dèficit que arrossega Espanya en general i Catalunya en particular, i per nosaltres és una via de creixement clara”.