L’ajuntament de Flix està treballant en la instal·lació d’una planta de biometà a la població, similar a la ubicada a la Galera, que preveu entrar finalment en plena producció ben aviat un cop superats els problemes de connexió a la xarxa. El biometà sorgeix a partir del biogàs, que s’obté gràcies a una gran varietat de substrats, essencialment procedents de la descomposició dels residus orgànics que cal depurar de diòxid de carboni en el procés final. És considerada, per tant, com una font d’energia renovable.
El consistori va optar a la línia d’ajuts oberta pel govern espanyol per finançar projectes de transformació de residus orgànics el passat novembre i es troba a l’espera de la resolució final, prevista per aquest mes d’abril, per posar-se en marxa. Segons explica a ebredigital.cat el regidor de Transició Ecològica a l’ajuntament per Unitat per Flix, Xavier Sabaté, “a França es van obrir l’any passat 105 plantes d’aquestes característiques. Però a Espanya aquest tipus d’energia encara està a les beceroles i sé que hi va haver poques demandes per entrar dins de la línia de subvencions a la qual aspirem. L’ajut del govern suposaria comptar amb el 40% del finançament (al voltant de tres milions d’euros) del cost total, que estaria entre els set i vuit milions d’euros”. La resta dels diners sortirien de la creació d’una empresa mixta entre l’ajuntament i un operador privat. Res de complicat, tal com admet Sabaté, perquè “ja tenim quatre o cinc empreses interessades a invertir-hi”. La intenció és que l’administració pública (en aquest cas el consistori) acceleri la transició energètica per la seva capacitat d’amortitzar la inversió a llarg termini i l’associat aporti la tecnologia que requereix el projecte. Alhora, des del consistori també es plantegen obrir les participacions a ciutadans de Flix i entitats com a cooperatives. Sabaté assegura que el finançament municipal no està lligat a l’arribada dels fons nuclears i es podria engegar amb fons propis.
Sabaté exposa el pla com un exemple “d’economia circular” perquè la matèria primera serien bàsicament “els residus orgànics domiciliaris procedents de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat”, per obrir-se posteriorment a residus de granja, sansa i d’escorxadors. A més, la finestra d’oportunitat que s’obre és de consum immediat a la mateixa població tant per a usos domèstics com industrials. “Una de les rèmores que tenim a Flix és la manca de gas. Això ens ha complicat la instal·lació d’indústries. De fet, la mateixa Ercros ens va deixar clar al seu dia que era un inconvenient per a ells. Amb l’impuls d’aquesta nova planta, a més de la connexió a la xarxa general de cara a la comercialització, podríem garantir el subministrament a la mateixa gent i empreses de Flix” un cop efectuades les canalitzacions necessàries. L’escenari que dibuixa Sabaté suposaria de pas “contribuir a la descontaminació dels consums energètics del poble, que a manca de gas procedeix del gasoil, el butà i el propà, és a dir, combustibles fòssils”.