Més de 2.000 persones han recorregut aquest diumenge el quilòmetre i mig que separa Sant Jaume d’Enveja de Deltebre per reclamar la baixada de sediments pel riu Ebre i la protecció del Delta. L’acció, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), és la primera gran mobilització per aquesta causa dels últims set anys. La portaveu de l’entitat, Matilde Font, ha insistit que per evitar la regressió del Delta calen mesures per al riu i no només per a la costa i ha defensat que no són excloents. La PDE ha exigit a les administracions l’aprovació d’un Pla de Protecció que prioritzi la regeneració del riu i ha criticat el nou Pla Hidrològic de l’Ebre, que considera que no aposta suficient per protegir el Delta els pròxims sis anys.
Un riu de gent ha sortit al carrer aquest diumenge al migdia per reivindicar solucions per a la regressió del Delta i reclamar que baixin sediments pel riu Ebre. El clam de ‘Salvem lo Delta’ l’ha capitanejat la Plataforma en Defensa de l’Ebre i ha rebut el suport de 61 entitats del territori. La marxa, iniciada a l’escola Sant Jaume, ha recorregut el centre de Sant Jaume d’Enveja fins a arribar al parc fluvial de Deltebre, on s’ha llegit un manifest i s’han fet diverses actuacions musicals amb el riu i el Delta com a denominador comú.
L’acció s’emmarca en els actes de memòria del temporal Glòria, que va afectar especialment la zona deltaica i que la PDE remarca que va ser “un punt d’inflexió” per a la zona. En aquest context, l’entitat es mostra “expectant” davant la redacció del Pla de Protecció, el qual demana que inclogui la regeneració del riu com una “prioritat” i ha celebrat l’aportació de 30 milions d’euros que es preveu per aquest pla.
Pel que fa al nou Pla Hidrològic de l’Ebre, la portaveu de la PDE, Matilde Font, ha criticat el document, el qual assegura que “deixa clares les prioritats del Ministeri i de la Confederació Hidrològica de l’Ebre”. Concretament, ha lamentat que les mesures relacionades amb el regadiu i nous embassaments tinguin un pressupost de 2.000 milions d’euros, mentre que les accions per protegir al Delta els pròxims sis anys no arribin als 20 milions.
En relació amb la culminació de les obres de descontaminació del pantà de Flix, Font ha apuntat que “no només han de baixar els sediments que hi ha en aquest embassament, sinó també els de Riba-roja, els de Mequinensa i els que es troben en més de 190 infraestructures que hi ha al llarg del riu”. Així, la portaveu de la plataforma ha instat a les administracions a començar a fer les proves pertinents per fer-ho possible.
Pròximes accions per concretar
La d’aquest diumenge ha estat la primera gran mobilització convocada per la PDE des del 2016, quan va concentrar unes 50.000 persones a Amposta per aturar el pla hidrològic i reclamar un cabal ambiental digne pel tram final de l’Ebre. L’entitat ha anunciat que les accions reivindicatives continuaran, si bé no han concretat en què consistiran ni quan es duran a terme. Aquesta setmana, una representació de la plataforma es va concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per fer sentir les seves reivindicacions i remarcar que “el Delta no és un problema només dels ebrencs, sinó també de tots els catalans”.
La concentració ha tingut com element perdurador de cara al futur un manifest que us reproduïm íntegrament:
“Fa tres anys que el temporal Glòria ens va ensenyar que el delta de l’Ebre és fràgil i que va desapareixent, cada dia, a cada tempesta. Però, aquest sistema, tan fràgil i humanitzat, no va començar a patir ara fa tres anys amb el Glòria, ni amb els altres temporals que han vingut després.
Aquesta zona humida fa més de 60 anys que va retrocedint, dia a dia. La seva decadència va començar amb la construcció dels més de 190 embassaments i infraestructures, que actualment existeixen a tota la conca del riu Ebre, que impedeixen el pas dels sediments i l’aigua fins al delta. Unes infraestructures controlades per les hidroelèctriques i els grans regadius, que són els que acaben dient quin règim de cabals ha d’existir al riu.
Segons els experts, la fragilitat del Delta anirà a més, perquè el canvi climàtic que estem provocant les persones, comporta que les tempestes seran més freqüents i més violentes.
Front aquest futur tan negre, hem de defensar el delta amb accions que reforcen els espais naturals, que li donen la resiliència necessària davant de la mar. També, hem de recuperar la màxima successió d’hàbitats litorals i cal recuperar l’alçada de la plana deltaica, tant com es puga.
El delta de l’Ebre és la tercera zona humida de la Mediterrània. Té pràcticament totes les figures de protecció mediambientals que existeixen actualment. No podem continuar impassibles davant de la seua desaparició.
El Glòria ha de ser el nostre punt d’inflexió per exigir a les administracions corresponents (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, govern espanyol i govern de la Generalitat) que no podem esperar més temps per tindre un Pla de Protecció del Delta de l’Ebre, que incorpore la regeneració del riu com a prioritat, amb un cronograma concret i un pressupost suficient per salvar-lo de la seva desaparició.
Aquest pla hauria d’incloure la posada en funcionament dels desaigües de fons dels embassaments, tècniques de gestió de sediments, com bypassos i buidatges, l’extinció de les concessions exhaurides i la inversió del 25% de l’energia produïda per les hidroelèctriques, que haurien d’entregar a preu de cost.
Està clar que s’han de prendre mesures a la costa. Mesures mediambientalment sostenibles que protegeixin el delta enfront de l’embat de la mar. Però, també sabem que la principal solució per al delta està dins de la seva pròpia conca i, que sense una aportació de sediments a la plana deltaica no ens en sortirem, perquè són indispensables per mantenir el delta i també les seues dunes i platges. Totes les accions han de ser complementàries i simultànies.
Fa uns dies, el govern espanyol ha aprovat el nou Pla Hidrològic de l’Ebre. És la llei que regularà la política hidrològica del riu Ebre fins a l’any 2027. No ens han sorprès les seues prioritats, que continuen sent les mateixes de sempre. La prova és que s’han pressupostat 2.000 milions d’euros per a la modernització de regadius existents, per a nous regadius i algun nou embassament que volen construir i, en canvi, no arriba a 20 milions per protegir el delta durant els pròxims 6 anys.
També al pressupost aprovat fa uns dies per la Generalitat de Catalunya, hi ha una partida de 6 milions d’euros per fer accions per protegir el delta, i una partida pel regadiu Xerta-Sénia, que entre el mateix regadiu i el revestiment del canal és de 5,4 milions. Queda clar quines són les prioritats del nostre govern.
El riu ha donat un gran benefici als que han fet negoci durant més de 60 anys. Volem que es comencen a capgirar les prioritats a partir d’avui mateix, perquè una part d’aquests beneficis reverteixen al tram final del riu i al delta, que és on repercuteixen la major part dels impactes mediambientals generats pels embassaments.
Només cal voluntat política i posar els diners que pertoquen. No podem perdre ni un dia més, i no demanem res de l’altre món. Només volem garantir la vida i el gaudi d’un espai natural tan meravellós i emblemàtic com el delta de l’Ebre.
Per tant, exigim tindre el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre amb solucions immediates, que siguen sostenibles en el temps, amb una dotació pressupostària concreta i un cronograma per complir-lo”.