Enginyer químic per l’IQS, director de Dow Chemical a Tarragona i president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral és, abans que tot, calero. Precisament per la fe que manté en els seus orígens ha estat escollit enguany pregoner de la Festa de la Candelera, aquest 1 de febrer a partir de les 20:00 hores al Poliesportiu. Serà el toc de sortida a cinc dies d’una celebració definida per Cañagueral com “una festa reivindicativa de sentir-nos de poble i de La Cala. De tota la programació destaco sempre la Professó, que és així com li diem, del dia 2 perquè és una professó de ser calero. Crec que és l’acte més important per a mi. Sempre que he estat fora hi he volgut participar. Encara que estigués a Navarra o a Itàlia, feia el possible per reservar-me uns dies i venir”, afirma en conversa amb ebredigital.cat. Un moment especial associat a la instantània que guarda en la memòria, la del “retrobament amb aquells que estaven fora”.
Nascut el 1964, “vaig estudiar tota la bàsica a la Cala. Com que no hi havia BUP aquí el vaig fer a Tarragona i després vaig anar a la universitat a Barcelona. Fins que no em vaig casar a Salou, la meva base d’operacions era la casa dels meus pares, que tenien una botiga de peix”. La seva és, ara, una generació amb perspectiva. “El poble està evolucionant, és clar, però probablement amb un model diferent d’altres destinacions turístiques. El nostre és un entorn de cales, que han millorat els seus equipaments, no de platges llargues, i no hi ha hagut un boom hoteler. Per això quan porto amics de fora i els passejo pel camí de ronda, que arriba fins a l’Ampolla, ho troben espectacular. Al·lucinen amb aquest tram de litoral, gairebé salvatge i ple de frescor, que no es pot trobar ja fins que no passes el Maresme”.
“Som el primer poble del Baix Ebre i el primer també en el qual es percep el canvi de variant dialectal”
La pertinença també li confereix un altre tret distintiu, el de ser ebrenc. “Quan dic que sóc calero hi ha gent que es pensa que sóc de la Cava. Jo sempre els explico que som el primer poble del Baix Ebre i el primer també en el qual es percep el canvi de variant dialectal. Som una frontissa. Per tant, la Cala és un poble del sud, una procedència que jo sempre reivindico perquè els iaos de part de la meva mare venen de Reus i de Rasquera”. La combinació genètica l’ha fet “un home tranquil i tendent a apaivagar els ànims. Sí que és cert que el meu pare anava molt al futbol i podríem dir que hi tenia un rol actiu”, deixa anar amb un somriure. “Vivia els partits intensament. Ara tots plegats s’han tranquil·litzat i impera el sentit comú, però en aquells temps hi havia molta tensió”.
El passat té sentit si comporta un present i un futur. I en aquestes dues línies temporals, paga la pena analitzar quines són les perspectives no ja només locals sinó territorials. En aquest sentit, Cañagueral es considera “un home de la indústria. I per això sóc partidari mantenir un equilibri entre els sectors productius. Fer una única aposta al monocultiu és arriscat. Tot país amb una estratègia de futur ha de tenir indústria, i ho ha de saber combinar amb serveis i agroalimentari de quilòmetre zero. En aquest sentit, un dels reptes que tenim és garantir que la pesca i l’agricultura siguin sostenibles per garantir-ne la continuïtat”.
Aquests apunts al natural són possibles referències per a un pregó que “he d’acabar encara de perfilar. Sí que tindrà dos eixos. El primer la reivindicació de ser de poble i de ser calero, amb referències a les vivències i anècdotes que han forjat el meu caràcter. La Cala va ser l’inici de tot: els estudis; la colla sardanista, d’on vaig aprendre el significat del treball en equip i la superació; els amics i la joventut. En definitiva, sentir orgull de provenir d’un poble, i deixar enrere la sensació que si no ets d’una capital no ets ningú. I, en segon lloc -continua Cañagueral-, i aquesta ha estat una petició de l’alcalde (Jordi Gaseni), el pregó tindrà una segona part destinada a què la joventut s’engresqui i sàpiga que cal preparar-se, la importància de l’esforç i de millorar en l’educació. El futur individual l’escriu cadascú. I en el meu cas, he de captar jovent interessat per la ciència i la tecnologia”, conclou.