L’Associació Sediments ha posat avui damunt la taula un nou titular informatiu d’aquells que poden durar anys sense ni tan sols albirar-ne la resolució. L’entitat ha demanat per escrit informació al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic sobre la decisió del govern espanyol el 2016 d’eximir Endesa del lliurament a l’Estat, a preu de cost i per a usos socials, del 25% de la producció dels pantans que exploten. Una obligació que figura dins dels títols concessionals però que la companyia elèctrica hauria incomplert durant anys. La ministra de llavors encara Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació y Medi Ambient, la popular Isabel García Tejerina, va anunciar que l’executiu no es pronunciaria sobre aquesta qüestió fins a la finalització de la via judicial oberta després que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre reclamés el seu compliment el 2012.
Segons informava el diari ‘El Público’ el 2016, pel que fa als embassaments ebrencs s’estableix que la companyia ha de suministrar aquesta “energia reservada” a canvi del cost de producció més una prima. La discrepància jurídica es troba precisament en la taxació de quin ha de ser aquest preu final.
Des de l’entitat es reclama al ministeri que se l’informi, en un termini màxim d’un mes i en base a les lleis de transparència vigents en l’actualitat, sobre cinc punts claus. D’aquests, destaquen tant la petició de conèixer quin ha estat el lliurament d’ernegia per part d’Endesa des de la concessió de l’explotació dels embassaments de Menquinsa, Riba-roja i Flix, el destí que se li hauria atorgat i el “valor econòmic, en preus constants”, de l’energia que se li deu a l’Estat. La intenció d’aquesta iniciativa, segons explicava el membre de l’associació, Josep Juan, a ebredigital.cat es basa en el conveniment de que amb aquest ús social de l’energia es podria millorar el rendiment de les bombes d’aigua i garantir major ingrés de sediments al riu o bé dur a terme inversions energètiques al Delta.
Comunicació a les comunitats de regants
“S’està retardant de fa molts anys el pagament o lliurament de l’energia i això no pot ser”, ha subratllat, contrariat, Juan. Una delegació de l’entitat s’ha personat aquest dilluns al matí a la seu de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre per traslladar-los una còpia de la petició i la informació de la qual disposen. També pensen fer-la arribar a la Comunitat de l’Esquerra.
Volen que, de la mateixa manera que usuaris d’altres zones de la conca, com el Bajo Ebro aragonès, han anunciat que acudiran als tribunals perquè es faci efectiva, els regants ebrencs, els ajuntaments, el Govern i el mateix govern espanyol se sumin activament a la reclamació del que consideren un “cànon social” per l’energia produïda i els impactes que va generar la construcció dels embassaments, tant amb la inundació de pobles com a la retenció dels sediments que necessita el delta de l’Ebre.
“Una part d’aquesta energia, per exemple, es podria destinar a alimentar un bypass per hidrosucció a l’embassament de Riba-roja, un a Mequinensa i tindríem energia quilòmetre zero pels que facin falta. Perquè ens diuen que -gestionar els sediments- això és car. Més car ens costa a nosaltres la retenció del 99% dels sediments als embassaments. Una part d’aquesta energia es podria destinar a gestionar una part d’aquests sediments. Això ens agradaria que no ho diguéssim només nosaltres sinó també representants públics i dels sectors econòmics del territori”, ha argumentat Juan.
L’associació ha recordat també la utilitat que tindria disposar d’aquesta energia en el context del gran encariment al qual han de fer front també els regants del delta de l’Ebre, especialment per a les tasques de bombeig. En aquest sentit, Juan ha explicat que els recursos derivats d’aquesta energia reservada podrien servir per habilitar instal·lacions fotovoltaiques que alimentessin les bombes, tal i com l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja havia proposat a la Generalitat.
Via del contenciós administratiu o la via penal
Ara, i en funció de la resposta que rebin de part de l’Estat, l’Associació està decidida a emprendre la via del contenciós administratiu o la via penal per aconseguir que Endesa faci efectiva aquesta energia reservada. “Al fons d’això tenim una bombolla hidràulica: l’oligarquia espanyola, les grans empreses se’n riuen a la cara de la societat. Tenen unes obligacions per contracte i no les compleixen. Si nosaltres volem que es posin nous condicions ambientals per gestionar els embassaments de forma més responsable i que el i 99% dels sediments no quedin atrapats. Com podem aconseguir-ho si no es compleixen els contractes de les concessions? Si des de Cat no reclam que es compleixin, com podem aconseguir que es generin aquestes noves normes?”, ha tancat Juan.