Cultura Corbera d'Ebre La Fatarella Terra Alta

La Banda Comarcal de la Terra Alta enceta l’any amb dos concerts solidaris

Per Jordi Siré2 de gener de 20231 Min de lectura

Detalls de l'esdeveniment

El Centre d'Art Lo Pati presenta l'exposició "El Valor de la Sal" s'inaugura el dia 25 de febrer a les 19:00h i es podrà visitar fins al 30 d'abril. Les salines entren al centre d’art Lo Pati per reflexionar sobre el seu valor humà i ambiental.

Des de fa unes dècades, les pràctiques culturals contemporànies han inclòs en la seva agenda artística la qüestió ecològica i l’activisme mediambiental. De la mateixa manera, també han introduït, el concepte de ruralitats en clau d'àrea de treball i reflexió. Aquest és el paradigma general del qual parteix l’exposició El valor de la sal que es podrà veure a Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre del 25 de febrer al 30 d’abril. La mostra recull el punt de vista de vuit artistes —nacionals, internacionals i de molt diverses generacions— sobre la importància dels salobrars tant des del punt de vista antropològic i cultural, com en la generació d’hàbitats de gran biodiversitat. L’exposició està comissariada per Juan Guardiola , historiador de l'art, exdirector del Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d’Osca i actual director de la fundació Díaz Caneja de Palencia, i inclou les següents instal·lacions: El capítol del mar de Bárbara Fluxá (Madrid, 1974) centra la seva mirada en el Parc Natural de les Salines de Santa Pola i La Mata i Torrevella, a Alacant, i en la complexa eco-dependència que s'estableix entre l’activitat de la indústria salinera i l’ecosistema natural que genera. La instal·lació va acompanyada d’una projecció de vídeo al terra que mostra imatges macro i micro de les salines filmades amb pla zenital. La sal de Carmen Laffón (Sevilla, 1934 – Sanlúcar de Barrameda, Cadis, 2021) presenta quatre dibuixos de carbó sobre paper amb imatges de les Salines de Bonança, a la desembocadura del riu Guadalquivir, entre Cadis i Huelva. Les peces esdevenen un ampli estudi de les salines i de la seva singularitat geogràfica, amb una història que determinat la realitat física, econòmica i social d’aquest territori. Vigilaven en l'última llum l’aparició del miratge de Cristina Mejías (Jerez de la Frontera, 1986) és un vídeo que vincula el mite de l’Atlàntida amb les Salines del Monte Algaida, pròximes a les de Bonança, a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), L’artista utilitza la realitat i la ficció per a especular entre l’objecte i la seva representació, que veu en la sal una metàfora del desaparegut continent. Salari d’Eva Lootz (Viena, 1940) s’articula al voltant d’una escultura efímera, formada per monticles de sal col·locats sobre uns trossos de biga de fusta. Aquestes peces estan il·luminades per uns reflectors de llum, i es mostren al costat d’una sèrie de branques penjades, per a poder iniciar el procés de cristal·lització. L’artista també presenta una sèrie de fotografies de gran format de les Salines de Torrevella, de l’any 1984. Al voltant de les salines de Jacinto Esteva (Barcelona, 1936 - 1984) és una pel·lícula antropològica filmada als anys seixanta que utilitzava un salobrar d'Eivissa, com a punt de partida per a realitzar una descripció física i geogràfica de l’illa. Per al cineasta català, la producció de sal és una excusa per a la denúncia de les condicions laborals i d’explotació dels treballadors durant la dictadura franquista. Cotacero de Jorge Yeregui (Santander, 1975) inclou fotografies, mapes i textos per a establir un recorregut per la badia de Cadis. Les imatges de la sèrie mostren la transformació del paisatge, que comença amb la implantació d’una indústria salinera en 1924 i continuen amb l’explotació agrícola, la línia elèctrica, l’autopista, la indústria naval, els habitatges i la declaració de Parc Natural. Mare sal i Cartografia de la sal de Lucia Loren (Madrid, 1973) busca la relació de la sal amb la ramaderia. Uns pits tallats a la roca de sal són semienterrats en un prat, mentre es registra amb fotos i vídeo com els animals herbívors transformen la seva superfície en llepar-los i obtenen els elements minerals necessaris que faciliten el seu creixement. Las Puntas, Fuencaliente i Los Cocoteros de Luna Bengoechea (Gran Canària, 1984). L’artista viatja a les salines de les illes de Hierro, La Palma i Lanzarote per dibuixar ocells migradors fets amb sal local i a gran escala. Els dibuxos evoquen les siluetes de les aus, que hi fan parada estacional. La intervenció és tan efímera i desaparèixe amb el vent i la pluja. Bengoechea ha filamt tot el procés.

Més