La raó per la qual ens podem trobar a la Sénia amb una reproducció a escala real del bombarder soviètic més avançat de la dècada dels trenta del segle passat, el Tupolev SB, té molt a veure amb la història de l’aeròdrom militar que va acollir aquesta localitat del Montsià durant la Guerra Civil però, especialment, amb una persona polifacètica com José Ramón Bellaubí. Pilot comercial, capità de navili, autor del llibre ‘Viaje de mar’ que relata una ficció sobre la marina mercant en plena contensa fratricida i actual alcalde del municipi, ell és el pal de paller d’un grup d’apassionats per l’aviació que passen les seves estones lliures reconstruint aparells de l’època del pistó. Ho fan en el magatzem llogat per l’ajuntament (únic ajut públic que reben per valor de 3.000 euros l’any) que fa les funcions de taller. Funciona com annex al Centre d’Interpretació Històrica, vinculat al Memorial Democràtic i amb seu a l’antic aeròdrom militar.
Agrupats al voltant de l’associació Centre d’Aviació Històrica, la seva feina de manufactura els ha permès donar una segona vida a un ‘Katiuska’ (així l’anomenaven les tropes republicanes) abatut prop de la Sénia el 16 de desembre de 1938. “Aquest avió és molt nostre”, afirma Bellaubí. “El tenim a l’ADN. El pilot i l’ametrallador estan enterrats en pobles veïns i jo vaig acabar coneixent al seu observador, Rafael Ballester. A més cal tenir en compte que la majoria dels tripulants d’aquest model van estar destinats aquí”, afegeix. Per tot plegat ara, un cop pintat i amb la presència que donaria un Tupolev autèntic, serà mostrat al públic en una jornada de portes obertes el 26 de novembre. De 16:00 hores fins a les 20:00 es podrà admirar “l’únic exemplar d’aquest model a l’Europa occidental. Arreu del món només n’hi ha un de restaurat al museu rus de Monino”, explica. El dia es completarà amb la xerrada d’un expert exmilitar i pilot, José M. Prats, “que parlarà de la importància que va tenir aquest avió dins del seu context històric i les actuacions en les quals va intervenir”. Tot plegat amb ajut audiovisual, a peu de l’avió i amb col·loqui posterior.
La intenció inicial “era fer només la cabina per instal·lar-hi un simulador de vol. No tenia intenció d’acabar-lo. Però després vam pensar que quedava molt lleig i ens vam començar a engrescar fins a completar-lo”
La feinada ha estat llarga en el temps i costosa, també econòmicament. “No hem tingut mai temps de buscar subvencions. Sempre ens ho hem plantejat com una diversió. Potser d’aquí a sis mesos, quan ja em jubili de tot, hi podré dedicar més temps”, deixar anar amb un somriure. La recreació del bombarder encara no està completa, perquè “falten detalls com els alerons o els flaps. Però cal tenir present que durant la seva exposició en un museu d’art a Barcelona, llavors encara sense ales i penjat del sostre, va aixecar molta expectació. Per això teníem ganes de mostrar-lo tal com està ara”. La intenció inicial “era fer només la cabina per instal·lar-hi un simulador de vol. No tenia intenció d’acabar-lo. Però després vam pensar que quedava molt lleig i ens vam començar a engrescar fins a completar-lo”.
Gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR) i l’ambaixador de Rússia a Espanya van acabar aconseguint les rodes originals d’un Tupolev
De fet, gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR) van acabar aconseguint unes rodes originals. “Els avions soviètics són fàcils de fer perquè amb un parell de cops de martell ja tens les peces. Però si bé el tren d’aterratge és fàcil, unes rodes no les pots improvisar en un taller. Per això vaig parlar amb els d’ADAR, amb els que tenim molt bona relació, per veure què podien fer”, explica Bellaubí. “Ells són més d’homenatges, plaques i recordatoris històrics i nosaltres més de treballar i de posar caragolets. Però en un dels actes que es van organitzar a la Sénia vaig poder parlar amb l’ambaixador rus a Espanya, de visita a la tomba d’un aviador compatriota enterrat aquí. Això va ser fa uns cinc anys, quan encara érem amics, i vaig aprofitar per demanar-li si podia fer gestions per aconseguir les rodes d’un Tupolev autèntic. S’ho va apuntar i al cap de dos mesos el secretari de l’ambaixada em va trucar per dir-me que hi havia bones notícies. Sent jo ja alcalde ens les van portar” i es van acabar convertint en l’única peça original de tot l’avió.
L’altre projecte que es troba en marxa passa per la reconstrucció d’un Messerschmitt BF-109 alemany a partir de les restes trobades a prop de l’aeroport del Prat
El bombarder estarà ben acompanyat. Com quan estaven de missió, comparteix sala amb un caça I-16 Mosca soviètic, la primera peça que Bellaubí va reconstruir (també a escala real) ja fa anys en un taller de la seva propietat “de manera aficionada i sense ajudes. Sempre m’ha agradat anar per lliure”. Al final disposa d’un motor i dels sistemes operatius, mentre espera pacient l’altre projecte que es troba en marxa, que passa per la reconstrucció d’un Messerschmitt BF-109 alemany a partir de les restes trobades a prop de l’aeroport del Prat. Un enemic en el passat que no té causes pendents ara amb els seus dos companys d’aventures. Entre altres coses “perquè la Guerra Civil va passar molt de pressa per la Sénia i la gent va guardar bon record tant dels republicans com dels alemanys que van acabar operant des d’aquesta base”.
El taller obre portes setmanalment amb la intenció d’explicar la història dels models exposats, de l’aeròdrom i també de tècnica aeronàutica sense més adjectius. Disposa d’un SAETA restaurat i d’un simulador de vol instal·lat en la cabina d’un bombarder alemany Heinkel 111. “També estem en converses amb l’Exèrcit de l’Aire per a la cessió d’un fuselatge que ens permeti fer simulacions de vol envoltant. Però, és clar, las cosas de Palacio van despacio“, conclou.