Des de petita m’han ensenyat a estimar la nostra terra, ja que és el valor més preuat que ens poden deixar els nostres avantpassat i nosaltres podem deixar als nostres futurs.
La nostra comarca, la Terra Alta, és un lloc desconegut per molts però, un cop la coneixes, t’enamores d’ella. Trobes el Massís del Port, un mar de vinyes que encisen en cada estació de l’any, terrenys abruptes amb oliveres i ametllers i racons i raconets amb el seu encant.
La seva gent, forjada pel caràcter de la seva terra, al principi són reservats però, a l’igual que la terra per poder recollir el seu fruit, s’hi es cuida i es treballa bé, us acolliran com un familiar.
Tenim una gran terra i una meravellosa gent que se l’estima. Som conscients que els temps canvien i que no es pot parar el progrés. Ara bé, una cosa és acceptar la nostra part que ens toca per assumir aquest progrés, però una altra ben diferent és omplir cada metre quadrat d’aquest progrés sense tenir en compte la gent que viu en aquesta terra.
Per aquest motiu hem de defensar lo nostre territori acceptant el progrés però amb la justa mesura. Dient ben alt que som poquets però valents, lluitadors i defensors de la nostra terra. Farem tot el que estigui a les nostres mans per parar aquests despropòsits de més de 200 metres d’altura que volen plantar als nostres paisatges.
Prou de modificar rotondes, entrades de pobles i problemes a les carreteres per poder accedir aquests camions que transporten les peces immenses. Si hi ha tants problemes per fer-los arribar al seu lloc, alguna cosa vol dir.
Estimada Terra, Alta! Et seguirem cuidant i estimant perquè puguis seguir enamorant-nos cada dia!