El desembre del 2015 va ser aprovat per gairebé cent noranta països i signat el tractat internacional sobre l’escalfament global que és de caràcter vinculant anomenat COP 21 de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, però l’acord no ha entrat en vigor fins al passat 1 de gener de 2021, cinc anys després de la seva signatura, increïble, l’excusa de l’organització sobre aquest retard era que el Protocol de Kyoto finalitzava el 31 de desembre de 2020, m’entres no s’ha produït cap reducció de gasos efecte hivernacle un temps que han perdut pels interessos d’aquests estats i que ha perjudicat moltíssim al medi ambient i sobretot la data escollida per tenir zero emissions que és el 2050.

L’objectiu principal del tractat és aturar l’augment de la temperatura mitjana per sota de 2 °C respecte als nivells industrials de 1850-1900 i seguir els esforços de limitació dels gasos efecte hivernacle tenint com a objectiu l’any 2050 i tenir planeta amb neutralitat climàtica. Degut aquest retard incomprensible de posaren en marxa aquests acords les emissions varen augmentar situant-se en el màxim històric. En l’informe de la CNMUCC que varen presentar el 26 de febrer del 2021, feia referència a les 48 noves contribucions de 75 països que suposen l’actualització del 40% de les parts de l’Acord de París i que representen el 30% de les emissions globals, lluny del que esmenta l’informe de les Nacions Unides que indiquen la baixada d’un 7,6% cada any, però l’esforç de cada país hauria de situar-se en l’11,8%,per tant i resumint l’esforç des de la signatura de l’acord hauria de ser 10 vegades superior del qual ha sigut.

Se’ns acaba el temps, amb les tendències actuals les probabilitats de tenir un escalfament per sota dels 2 °C és només d’un 5% i la reducció de les emissions dels països ha d’augmentar un 80% per complir aquesta fita. La resposta és lenta, però progressiva cada vegada més la societat, les empreses estan prenent decisions amb objectius fixats en la reducció a major o menor intensitat dins un escenari amb moltes diferències i plantejaments, algunes apostant per al Green Washing amb un punt en comú, l’Acord de París. Els compromisos presentats a final de l’any 2020 representen una reducció tan sols de l’1% respecte al 2030 per aquest motiu l’organisme de les Nacions Unides ha estat d’una claredat meridiana en exigir que el 2030 les reduccions han de ser del 45% per tenir alguna opció que limiti la pujada de la temperatura i estabilitzar-la a 1,5 °C. Aquest any ha estat la demostració que els compromisos que varen prendre els països a París de moment son paper mullat i demostren de facto la feblesa per voler complir l’objectiu de París signat fa cinc anys amb gran parafernàlia i molta solemnitat, podem afirmar que aquest acord no s’està complint i si no arribem a l’objectiu l’any 50 en seran tots responsables, encara que el planeta hi perdrà, podríem estar al final amb un planeta que per fer vida normal haurà de ser sota terra, un futur negre que podria ser real per les ambicions dels qui tenen la gran responsabilitat de governar, que ho fan fatal i que acabaria amb la civilització. Sincerament espero com tothom que es rectifiqui i ens col·loquem a la via de la neutralitat climàtica que tots hem assumit pel bé del nostre futur.