Les Terres de l’Ebre han estat una de les zones de Catalunya amb més “resiliència turística” aquest estiu, és a dir, que han mantingut més visitants respecte el 2019, tot i el descens. És una de les conclusions de l’estudi ‘Resiliència de la demanda turística’ elaborat per la càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que s’ha presentat aquest dimarts. També s’ha fet públic el butlletí de la conjuntura local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre, que exposa que la caiguda de les cotitzacions a la zona ha estat del 4,6%, per sota de la mitjana catalana del 5,5%, en relació al mateix període de l’any anterior. El sector que més ha caigut a l’Ebre ha estat el de l’hostaleria, amb un descens del 18,2%.

El director de la càtedra, Juan Antonio Duro, ha remarcat que a causa de la pandèmia enguany no han analitzat el turisme en termes de creixement, sinó de protecció, ja que era “impossible que hi hagués la mateixa demanda que l’any passat perquè la situació ha estat molt diferent”. En concret, s’ha estudiat el nombre de viatgers i pernoctacions que hi ha hagut segons el tipus d’allotjament –hotels, càmpings i turisme rural.

En els hotels, “hi ha hagut molta diferència en la protecció segons el territori”, ha assenyalat Duro. Així, la ciutat de Barcelona tan sols ha mantingut un 13% dels viatgers respecte els que va rebre el juliol i l’agost del 2019. “Un desastre”, segons el catedràtic. En canvi, a la Vall d’Aran la protecció ha estat del 84%; l’àmbit català amb un índex més elevat. Les Terres de l’Ebre han conservat un 67% del total de viatgers i un 72% de les pernoctacions. A la Costa Daurada, en canvi, hi han anat un 46% dels turistes, però les pernoctacions tan sols han estat un 27% respecte les del 2019. A nivell global, Catalunya ha mantingut tan sols un 36% dels visitants i és la quarta comunitat autònoma amb pitjor resiliència.

La caiguda general, des de la càtedra l’han explicada per la poca incidència del turisme internacional, que aquest estiu ha estat pràcticament inexistent. En canvi, Duro ha fet una valoració positiva de la resiliència hotelera en el mercat domèstic –català i estatal. De fet, la Costa Brava ha tingut més turisme local enguany que l’any passat (+9%), tot i la pandèmia. Les Terres de l’Ebre han protegit un 79% dels viatgers i un 87% de les pernoctacions domèstiques; mentre que a la Costa Daurada els registres han estat del 77% i 59%, respectivament.

Pel que fa als càmpings, les Terres de l’Ebre han tingut més viatgers (+2%) que l’any passat, però les pernoctacions han caigut un 19%. Tot i això, és la zona de Catalunya amb millors xifres. En el cas del mercat domèstic els números encara són millors. Els visitants han crescut un 23% i les pernoctacions un 3%.

Finalment, per Duro el turisme rural ha estat “l’establiment estrella en resiliència” a Catalunya. Tot i no disposar de dades per àrees, a nivell català s’ha protegit el 97% del total de la clientela, i el mercat domèstic ha crescut un 24%, un registre rècord a nivell estatal. Les pernoctacions s’han incrementat encara més, fins al 39% en aquest tipus d’allotjaments.

Més atur i menys cotitzacions

En la presentació del butlletí de la conjuntura local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre, Duro ha destacat que la caiguda de l’activitat ha vingut donada pel descens del sector serveis, sobretot l’oci i el turisme que “pràcticament van estar tancats fins la segona quinzena de juny”. En canvi, el nombre de treballadors en el sector de la construcció va reduir la intensitat de la caiguda després del sotrac del primer trimestre –inici del confinament-. La indústria també va frenar el ritme de descens.

Per comarques, la que més cotitzants ha mantingut és la Ribera d’Ebre, que n’ha perdut un 1,8%. Al Montsià han disminuït un 3%; un 3,5% a la Terra Alta i la caiguda al Baix Ebre ha estat del 6,4%. Per Duro la diferència entre una comarca i s’explica pel sector en el qual fonamenten la seva economia, amb més afectació entre les que depenen més del turisme. Per municipis, Flix ha estat l’únic que ha incrementat el nombre de cotitzants. A l’altre extrem hi ha l’Ampolla (-16,5%) i l’Ametlla de Mar i Deltebre (-10%).

Pel que fa al nombre total d’aturats, el descens al segon trimestre ha estat del 28% a les Terres de l’Ebre, en relació amb el mateix període del 2019. Un descens “històric” que deixa la taxa d’atur en el 9,2%.

Autor: