La campanya agrària de la fruita dolça, amb la cirera com a primera protagonista, està previst que comenci a mitjans d’aquest mes. I ho haurà de fer sense els centenars de persones que, provinents del Marroc, Romania i altres indrets, habitualment es desplacen al territori durant els dos o tres mesos que dura la collita.

La xifra total de persones que es necessitarà per treballar a la cirera i el préssec (la campanya comença a mitjans de maig), principalment a la Ribera d’Ebre, i la poda en verd o esporga a la vinya de la Terra Alta, que també es fa a la primavera, és incerta, però podria superar el miler de persones, segons Unió de Pagesos.

Només l’empresa Cerima Cherries, de Tivissa, pretén contractar entre 400 i 600 persones, entre feines al camp i als seus magatzems. A mitjans de setmana, no arribaven ni al centenar de treballadors assegurats, segons Loreto Diez, responsable de recursos humans de l’empresa. Amb la crisi del coronavirus tot s’ha complicat. Diez apunta que han activat tota mena de canals de comunicació per trobar temporers, des de borses de treball d’ajuntaments i consells comarcals a crides per xarxes socials o a través d’Afrucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya. Necessiten personal perquè calculen produir dos milions i mig de quilos de cireres aquesta temporada.

El Consell de Ministres va aprovar dimarts un reial decret per facilitar la contractació temporal d’aturats i migrants per treballar al camp. Des de sindicats com Unió de Pagesos (UP) es demana treballadors de proximitat per evitar la problemàtica de l’allotjament dels temporers.

Salomó Torres, vicepresident de Pagesos Solidaris, explica que des d’UP han demanat al Ministeri d’Agricultura que “estableixi uns protocols de seguretat per com i de quina manera s’haurien de gestionar els allotjaments col·lectius”, ja que són “espais on hi conviu molta gent”. Posa l’exemple de l’alberg de Batea, que és per a 50 persones.

Joan Miquel Aleu, responsable de la fruita dolça d’Unió de Pagesos a la Ribera d’Ebre, també apunta que en pobles de la comarca hi ha molts pagesos que acullen temporers en finques privades i que donada la pandèmia actual, la problemàtica s’ha tornat complicada de gestionar. La situació “espanta una mica” els agricultors, subratlla Aleu.

Per garantir el “mínim risc”, des del sindicat agrari es demanen treballadors “de proximitat”, del mateix poble a ser possible, per evitar desplaçaments i haver de gestionar el mínim possible d’allotjaments col·lectius.