El passat 2 de novembre Xavier Pallarés va ser destituït del seu càrrec de delegat del govern a les Terres de l’Ebre per l’executiu de Mariano Rajoy en aplicació de l’article 155 de la constitució. Gairebé un mes després, Pallarés considera que «encara sóc el delegat del govern perquè fins que no fiquin un altre ho continuaré sent jo». Així ho va tornar a afirmar després de recollir el premi Micro Obert aquest divendres. El també exalcalde d’Arnes ha explicat que ara dedica el temps a ajudar al seu partit, el PDeCat ha preparar les eleccions del 21 de desembre i, de tant en tant, ha ajudar al nou batlle quan aquest li ho demana.
Just abans de ser destituït, el Col·legi de Periodistes va anunciar que enguany reconeixien a Pallarés amb aquest guardó que premia als personatges o institucions que faciliten l’accés a la informació i la feina dels periodistes. Els professionals dels mitjans de comunicació del territori han volgut reconèixer a Pallarés la seva accessibilitat i el fet de «sempre agafar el telèfon quan es necessita confirmar una informació», ha explicat la presidenta del Col·legi de Periodistes a l’Ebre Sílvia Tejedor. Un premi al que Pallarés feia edicions que optava i al que, com va dir ell mateix, «em feia il·lusió recollir».
Pallarés va recollir el guardó acompanyat del seu antic equip a la delegació, la seva cap de premsa Àngels Caparrós i la seva cap de gabinet Teresa Moya, també destituïda. Alcaldes i càrrecs del Partit Demòcrata van acompanyar també a l’ex-delegat.
D’altra banda, el premi Micro Tancat, que assenyala aquells que posen traves a la feina dels periodistes, es va lliurar a l’empresa Abertis. En aquest cas va ser per les dificultats que posa l’empresa als mitjans gràfics per enregistrar imatges a l’autopista AP-7. En una correu, l’empresa es va disculpar per no venir a recollir el premi.
La periodista calera Fàtima Llambrich va tancar l’entrega dels Premis Micro amb una xarrada sobre el periodisme de tribunals, del qual ella n’és especialista. La reportera de TV3 va reflexionar també sobre l’ús del mot «pressumptament». Per Llambrich «hi ha la sensació que podem dir pressumptat per cobrir-mos les espatlles».
