Ella mateixa, ha relatat, va viure en primera persona des de la plaça del pavelló firal les càrregues de la Guàrdia Civil que van deixar 84 persones ferides al seu poble. La decisió, però, segons ha reconegut, l’havia estat madurant prèviament des de la imputació dels més de 700 alcaldes per part de Fiscalia a mitjans de setembre. La regidora, que compartirà lloc al govern amb la seva excompanya socialista, Rosa Anglès, té la intenció de continuar encapçalant l’àrea de Governació durant els pròxims dos anys que queden de mandat.
“Dilluns al matí, al llevar-me, em vaig dir que havia de prendre la decisió. Em va costar adormir-me, perquè els fets que vaig viure em van alterar una mica”, ha relatat. Després de comunicar-li la decisió a la fins llavors companya de grup, i just acabada la concentració de rebuig que va tenir lloc davant la casa de la vila al migdia, va presentar al registre municipal la instància per la qual abandona el PSC. “El que més m’ha molestat no és el fet en l’àmbit territorial com que no s’hagin posicionat més a favor de la democràcia, en contra dels fets que van passar diumenge. Han estat paraules així com “no s’hauria d’haver fet”, “està molt mal fet”, però no s’han posicionat com jo esperava que ho fessin després d’haver-ho viscut en primera persona: t’impacta quan veus les furgonetes, la gent sortir amb els caps oberts, com tothom després plorava amb aquella impotència i ràbia. No toca això”, argumenta.
Vizcarro, que confessa haver estat partidària del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, com l’únic que “li podia fer una mica d’ombra a Rajoy” i que tenia al seu abast “l’oportunitat de canviar el govern central”, havia vist amb desil·lusió com el partit es quedava “sol amb C’s” donant suport al PP en les resolucions parlamentàries sobre el procés català. “Jo era molt partidària de l’Estat federal. Però estava molt abocada al dret a decidir”, precisa, tot recordant l’experiència al consistori d’haver organitzat dos consultes populars vinculants per decidir assumptes municipals. Va començar a meditar la decisió de marxar en el moment de la citació dels alcaldes per part de Fiscalia. “Es feia mal no a la independència, sinó a la democràcia”, apunta.
