La història es repetia i amb aquest últim ja pujaven fins a quatre els exemplars d’aquest tipus de dofins trobats morts al litoral del territori: al març i al juliol se n’havien localitzat dos a la platja de Riumar, a Deltebre; i el passat abril, un altre cap d’olla havia aparegut sense vida a l’illa de Buda. El fet que es tracte d’una espècie poc habitual a la zona i de grans dimensions (en edat adulta poden arribar a medir 4,3 m i pesar fins a 680 kg) ha generat una certa inquietud entre la població.
Els experts. consultats en l’edició en paper del Setmanari L’EBRE, són els primers sorpresos per la freqüència d’aquest fenomen durant l’últim any. Tot i això, sembla que caldrà esperar per saber si es tracta d’un fet anecdòtic o, per contra, existeix una problemàtica concreta o, si més no, un canvi en les dinàmiques d’aquests animals marins.
Per tractar episodis com els dels cap d’olla morts a les platges del Delta hi ha fixat, això sí, un protocol. Després de rebre l’avís de la troballa, normalment els Agents Rurals són qui es desplacen fins al lloc concret. Si l’animal està viu, és rescatat i traslladat a un centre de recuperació com pot ser el CRAM, on se’l cuida, i quan està en bones condicions se’l torna a l’aigua. Si l’animal és mort i es troba en bon estat, l’exemplar s’utilitza per analitzar-lo i estudiar-lo. Si el cos es troba en mal estat, les restes són tractades com a residu orgànic. És l’ajuntament del municipi en qüestió qui s’encarrega de tramitar-ho
L’article sencer amb les opinions dels experts, en l’edició en paper del Setmanari L’EBRE
