Tot valia per adherir-se a la lluita en defensa del riu. I la coincidència de la convocatòria amb el Carnestoltes va fer aparéixer més d’una perruca i altres disfresses durant el matí: “és per donar una mica de festa i alegria”, explicava el rapitenc Josep Vidal, amagat darrere d’unes ulleres fosques, un nas de pallasso i una perruca amb rissos negres, coronada per un petit nus fet amb un tros de tub de plàstic.
El fort vent que va acompanyar tota la manifestació va provocar més d’un mal de cap entre els assistents. El pas per la perruqueria quedava automàticament malbaratat davant la força amb què bufava. Altres paraven més atenció al mòbil, pendents de penjar a les xarxes socials la última imatge capturada, o fer el tuit de rigor amb l’etiqueta del dia. Calia deixar constància de la jornada històrica, i alguns ho feien des de les alçades: els balcons de l’avinguda de la Ràpita es convertien en talaies privilegiades des d’on es podia fotografiar la imatge d’Amposta desbordada de gent.
A peu de carrer, altres no perdien punt de la resta de l’actualitat del dia, i amb la discreció d’uns petits auriculars anaven cantant els gols del Barça al camp del Llevant. “Bé, bé… anem guanyant”, comentava amb 0 a 1 al marcador Domingo, de Paüls.
En arribar al pont penjant, tram final de la festa. La música del territori hi va tindre un pes especial, amb Joan Rovira, Riu en So o Pepet i Marieta, com a protagonistes. També els Quicos, que van tocar algunes jotes. Alguns dels membres de la Plataforma es deixaven seduir per l’ambient i la música, i s’arrancaven amb el que pretenia ser un ball. D’una banda, Susanna Abella i Amparo Moreno ho feien sense complexos; Manolo Tomàs seguia les passes amb més moderació.
Al final, amb la gana feta, tothom cap a casa, o a omplir els restaurants d’Amposta. Que una festa necessita un bon tiberi per ser completa.