Secció: Economia

El centre tecnològic d’Amposta (CETECOM), ubicat al polígon de l’Oriola i especialitzat en els materials compostos, s’ha integrat a laFundació Eurecat, convertint-se en el setè centre d’aquesta xarxa d’innovació i recerca amb a presència arreu de Catalunya. L’Ajuntament de la capital del Montsià ha signat un conveni amb CETECOM i Eurecat per cedir-ne la gestió.

Ahir es va presentar la Cunitapa, la ruta de tapes del conill al Perelló. La iniciativa naix de la inquietud d’ensenyar les diferents maneres de cuinar el conill més enllà de la cuina tradicional com és la brasa o la cassola. Donada l’experiència d’altres rutes gastronòmiques fetes al municipi, onze bars i restaurants han creat les seues tapes per a que la gent pugue degustar-lo a dos euros i mig, incloent una copa de vi seleccionada especialment per acompanyar el conill.

La Generalitat treballa per buscar alternatives a la reindustrialització de Flix. El Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha dit avui que la setmana vinent començaran les converses per tancar un Pacte Nacional per la Indústria. Ho faran amb tots els agents socials i econòmics, així com amb el món local. Ha insistit que per arrodonir aquest procés també calen infraestructures, com ara el corredor del Mediterrani o millores a la Nacional-340. El Conseller és conscient que la crisi ha passat factura a moltes empreses.

Només queden 2 dies per a que comence la 9a Fira Marítima de la Costa Daurada. Una edició carregada d’activitats per a tots els públics amb més de 50 parades i més de 30 activitats diferents durant 4 dies que faran viure el món nàutic a Cambrils des d’aquest divendres.

Tres societats amb seu a l’Ametlla de Mar consten als anomenats ‘papers de Panamà’. Són dues firmes amb seu fiscal al carrer de Santa Maria, en una urbanització de luxe a tocar del castell de Sant Jordi d’Alfama, i una tercera on no apareix l’adreça. Des de dilluns ja es poden consultar a la xarxa tots els documents de les societats que operen amb el conegut bufet d’advocats Mossak Fonseca.

Els resultats d’una prova pilot a 90 hectàrees del Delta són satisfactoris perquè la fórmula estalvia costos i aigua i redueix els danys del caragol maçana. Tot i que la salinitat seria el principal entrebanc, el sector preveu que en tres o quatre anys es podria estendre al 70 per cent dels arrossars

Els pagesos de l’Ebre, que produeixen el 20% de l’arròs que es consumeix a Espanya, han iniciat la sembra intensificant la lluita contra la principal plaga que afecta el sector: la del caragol maçana. Els arrossars, sobretot al marge esquerre del riu, estan amenaçats per aquesta xacra que, de moment, no té aturador. Obligats a conviure amb l’espècie, els agricultors enguany estan realitzant una prova pilot de sembra en sec d’alguns camps per avançar-se a l’invasor i minimitzar les pèrdues.

Empreses de la fruita dolça de la Ribera d’Ebre juntament amb representants de l’ens comarcal han viatjat aquest mes d’abril fins al nord d’Itàlia i Àustria en busca de prospecció comercial. El viatge ha permès entrar en contacte amb 10 empreses d’aquests països i establir llaços comercials amb Àustria, un mercat molt interessant ja que té molts importadors però amb poca presència de producte català. 

Vora 500 hectàrees dels termes de Caseres i Batea rebran per fi l’aigua per als regadius gràcies a la infraestructura que el 1997 va començar a regar tota la comarca. Així és completaran les 8.200 hectàrees, de les quals ja estan en funcionament poc més de 7.000. La comunitat de regants de la Terra Alta la Terra Alta completarà la  xarxa de regadiu gràcies a la llei Omnibus, tal i com han avançat aquest matí durant una jornada a Gandesa.

El paisatge del delta de l’Ebre comença a transformar-se. Com cada primavera, l’aigua inunda els camps i tot està pràcticament a punt per la sembra de l’arròs, que s’iniciarà en els propers dies. Expectants a l’evolució del mercat exterior, els agricultors mantenen la mirada posada en les plagues i, especialment, el comportament del caragol maçana a banda i banda del riu.

L’ocupació no ha arribat als nivells d’abans de la crisi, i des del municipi dubten que puguen arribar a aquelles cotes. Però el sector del moble de la Sénia ha frenat la caiguda i la destrucció de llocs de treball. Així ho explica l’alcalde del municipi, Joan Moisés, que apunta que la situació comença a anar en augment.

Un total de vint-i-vuit empreses i institucions han participat enguany en el quart  Fòrum d’Ocupació Universitària organitzat per l’Oficina d’Orientació Universitària de la Universitat Rovira i Virgili, la Càtedra d’Economia Local i Regional del campus Terres de l’Ebre i l’Institut per al desenvolupament de les comarques de l’Ebre (IDECE). 

Paquet de mesures per combatre la greu crisi del sector del peix blau a la costa tarragonina, que afecta 200 famílies de l’Ametlla de Mar, Cambrils i Tarragona. L’administració catalana i espanyola han consensuat amb els pescadors tres grans propostes que s’han anunciat aquesta setmana: diversificació, més ajuts i nous estudis a la costa.

“Si ens mantenim únicament com a exposició de producte o de serveis tenim molta competència. Hem d’anar més enllà, fer que el consumidor s’ho passe bé visitant la fira, interactuant-hi, que puga fer activitats lúdiques”. Així explica el regidor de Promoció Econòmica i president de Fira Tortosa, Emili Lehmann, el nou enfocament que han volgut donar des dels últims anys a Expoebre.

Els Ajuntaments que formen part del Copate (Consorci de Polítiques Agroambientals de les Terres de l’Ebre) exigeixen al departament de Territori i Sostenibilitat que complisca el conveni soscrit per al finançament dels tractaments contra la mosca negra al riu, i el mosquit al Delta. Sense els diners acordats, es posa en perill, diuen, que puguen fer les actuacions d’enguany.