L’edició en paper del Setmanari l’Ebre publica aquesta setmana un article sober les nove expectatives que ha obert la sembra en sec de l’arròs. “Funcionarà segur i en dos o tres anys se sembrarà un 70% del Delta en sec”. Així de contundent s’ha mostrat Agustí Bertomeu, expert arrosser que ha treballat a Arrossaires, la multinacional Herba i Adecoagro, que cultiva 35.000 hectàrees d’arròs a l’Argentina amb sembra directa. De fet, aquest sistema es va provar fa anys al Delta, però va fracassar. Ara, en canvi, “hi ha els coneixements i el mitjans necessaris perquè aquest sistema funcione”, assegura Bertomeu, tot i que adverteix que “caldrà adaptar el sistema de preparació dels arrossars i tindre en compte alguns condicionants, com ara la salinitat, les mesures agroambientals, el caragol maçana o la caça”. Des de la Unió de Pagesos, creuen que cal anar amb una mica més de cautela fins que no es tinguen els resultats finals de la prova que s’està realitzant enguany a diferents camps d’arròs, però, “si som capaços de trobar el punt exacte de la sembra, pot ser una gran alternativa de futur”, ha dit Dani Forcadell, responsable del sector de l’arròs de la UP. Segons Forcadell, el futur del sector arrosser avançarà cap a noves metodologies de conreu i “per fi s’ha iniciat el camí”. Segons Forcadell, segurament, la sembra en sec no podrà implantar-se a tot el Delta, ja que les zones més pròximes al mar tenen la capa freàtica molt superficial i la salinitat podria afectar el conreu. Amb tot, el sistema sí que podria funcionar a una part important del Delta, mentre que a la resta podria implantar-se el sistema de plantat. Entre els avantatges de la sembra en sec, Forcadell ha destacat, sobretot, l’estalvi d’aigua i energia que implicarà per a les comunitats de regants: “El cicle de l’arròs té una durada de cinc mesos i amb la sembra en sec es redueix en un mes la inundació dels camps, el que representa un estalvi d’aigua del 20%”. A més a més, insisteix Forcadell, la sembra en sec pot ser, també, un sistema eficaç per reduir els danys del caragol maçana al cultiu, així com altres malalties i plagues de l’arròs.
Des d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, Jordi Casanova, president, anuncia que l’entitat realitzarà un estudi de viabilitat d’aquest sistema per analitzar en quin tipus de sòl es pot realitzar la sembra directa i en sec i com gestionar el creixement de les males herbes i els tractaments. “Ara tenim un sistema de gestió del cultiu que caldrà modificar per adaptar-lo a aquest nou mètode de conreu”, explica. Amb tot, s’ha mostrat convençut que “en 2 o 3 anys podrem tindre conclusions acurades de com es podrà gestionar” i estendre, per tant, la implantació d’aquest sistema de conreu a les zones del Delta on es puga. “Pot marcar un punt d’inflexió al Delta”, diu Casanova.
La salinitat serà, segurament, el principal condicionant perquè la sembra en sec no s’acabe estenent a tota la superfície del delta de l’Ebre. Així ho reconeix M. del Mar Català, investigadora de l’IRTA que porta ja un temps fent proves de sembra en sec al delta de l’Ebre. Amb tot, Català creu que aquest sistema de cultiu té molt futur al Delta i el veu com una “alternativa viable” a l’actual sistema de conreu. Segons explica, ja es va proposar aquest sistema de cultiu quan va aparèixer la plaga del caragol maçana: “És un sistema que s’utilitza a moltíssims llocs del món; no estem inventant res, és un sistema molt estès que presenta molts avantatges”
Informació de Leonor Bertomeu