En un projecte capitanejat per l’empresa Ebrecultius, l’objectiu és inundar els camps amb el creixement de les plantes ja avançat, anticipant-se així a l’eclosió del caragol maçana. Més enllà d’aconseguir conviure amb la plaga, de moment, la prova pilot està demostrant una reducció en els costos i menys problemes amb altres animals. “La inquietud per implantar aquesta tecnologia és la necessitat de conviure amb el caragol maçana. A més, l’estalvi que pugui representar amb altres plagues, com els ànecs, els flamencs, els quironòmids, etc.”, assegura el gerent d’Ebrecultius, Carlos Fornós, que ha aplicat la prova pilot a 90 hectàrees d’una vintena d’agricultors.
Aquesta és la primera vegada que al delta de l’Ebre s’utilitza aquest sistema de sembra directa, sense la prèvia inundació dels arrossars. Amb aquest sistema i, a través de maquinària especialitzada, “s’ha sembrat l’arròs a una profunditat d’entre 3 i 4 centímetres”. Així, la planta germina i trau l’ull sota terra, “sense que el caragol se la puga menjar”, explica Fornós.
A més a més, com els camps estan secs, el caragol es manté inactiu. “Si aconseguim que l’arròs arribe a l’estadi de dos o tres fulles [4 centímetres] sense aigua, crec que ja haurem dominat la plaga”, insisteix. Amb aquest sistema, els camps seran inundats uns 15 dies més tard que la resta d’arrossars i quan la planta de l’arròs ja haja assolit una mida prou gran per evitar els danys del caragol. “Si s’assoleix aquesta mida en cas que el caragol es mengés l’ull, com l’arrel està sota terra, la planta podria tornar a brotar sense necessitat de repetir la sembra”, insisteix Fornós.
En un dies, es començaran a atacar les males herbes i s’inundaran els conreus, en els què es treballa amb diferents varietats d’arròs, sòls i adobs. Els agricultors veuen aquest nou model com una oportunitat per aconseguir conviure amb l’espècia invasora amb una producció rendible. “Hem treballant a camps que estan plens de caragol, que l’any passat ens vam gastar dos i tres tractaments de saponines, que això representa uns costos brutals. A més a més, dos vegades la sembra de la llavor. La idea és intentar fer la collita economitzant”, afegeix. “Li veiem molts avantatges. Per conviure amb el caragol maçana, creiem que això anirà bé i la major part del Delta acabarà fent-se aquesta pràctica. Pel que veiem aquí, crec que anirà bé”, comenta l’agricultor Josep Franch, que ha aplicat aquesta pràctica en unes 30 hectàrees de les 550 que conrea al Delta.
Control exhaustiu
Per tal d’aconseguir el màxim d’informació possible d’aquesta prova pilot, la sembra en sec s’ha realitzat amb diferents tipus de sòl (fi, llimós i argilós), així com amb totes les varitetats d’arròs que es planten al Delta. L’empresa fa un seguiment exhaustiu de tots els camps on s’ha realitzat la prova i n’analitza la temperatura del sòl i de l’ambient, la humitat i la salinitat per veure quines afectacions pot tindre sobre la planta.
De moment, l’arròs que es va sembrar fa 15 dies funciona bé: “Es troba a l’estadi 1 de creixement, ha tret l’arrel i l’agulla de la planta està a punt de sortir del terra”. “El procés va bé, ara caldrà veure com afectarà la salinitat quan la planta surta del terra, així com el procés d’inundació”, insisteix Fornós, que s’ha mostrat força convençut de l’èxit d’aquest sistema de sembra. A l’espera dels resultats, s’està fent un seguiment setmanal i, amb les conclusions a la mà, s’estudiarà ampliar-ho a més conreus la temporada que ve.