Imagina’t que vas al concessionari de la teva marca preferida i et compres el vehicle dels teus somnis, el model que t’agrada, equipat a la teva mida, amb les opcions i característiques que vols. Tot va perfecte, però… al cap de tres mesos de conducció, s’encén una llum de color groc, un petit avís al quadre de comandaments. És una llum discreta, que no impedeix que puguis continuar gaudint del teu cotxe cada dia i per a tot, però que no s’apaga, que sempre està allí. Decideixes ignorar el senyal, perquè no t’afecta i el vehicle funciona perfectament, i, al cap i a la fi, penses que són coses de la tecnologia, que ja s’arreglarà o deixarà d’aparèixer aquella advertència silenciosa.
Passen els mesos i els anys com si res, amb aquell avís groc permanent, però que no t’impedeix gaudir del teu cotxe del qual n’estàs més orgullós fins que… de sobte, al cap d’un temps, d’uns anys, i sense previ avís, el teu vehicle deixa de funcionar, el motor s’avaria i t’agafa per sorpresa enmig d’un llarg viatge.
El lector segurament pensarà que l’aturada del cotxe no hauria d’agafar al conductor per sorpresa, després d’anys d’un avís reiterat, però que ha sigut ignorat fins que el vehicle s’ha espatllat del tot, oi? Doncs, paradoxalment, això és just el que passa amb els sondejos electorals a Catalunya.
I és que aquí, a diferència de les enquestes al Congrés, les tendències que marquen tots els sondejos, van en la mateixa direcció, a manera d’avís per als partits, i amb independència de l’empresa que faci aquella enquesta, sempre mostren la mateixa tendència… però paradoxalment, els partits les ignoren de forma sistemàtica. Passa en aquesta legislatura, però també va ser així a l’anterior. Trimestre rere trimestre, es consoliden tendències i projeccions… però, serveix això perquè els partits i/o candidats facin canvis estratègics, de discurs, de campanya, de comunicació, d’agenda, de publicitat, de recursos, de portaveus, etc.?
Vet aquí una de les principals paradoxes de l’estratègia electoral i la comunicació política a Catalunya: som la Comunitat Autònoma on es fan més sondejos electorals, i en la que tots apunten en la mateixa direcció, però també és on menys cas fan els partits d’aquestes ‘advertències’.
La comunicació i l’estratègia, com tota la ciència política, no és una recepta màgica, universal i infal·lible, però la ignorància contínua de tendències negatives, de fugues cap a altres partits / candidats, de descens de la fidelitat de vot, de pèrdua de simpaties o de valoració de lideratges, o de no consolidació de projectes polítics / governs, porta amb tota seguretat, al desastre electoral, l’avaria del vehicle.
Perquè ignorar sistemàticament les enquestes és el mateix que ignorar sistemàticament les advertències del funcionament del sistema polític, de les demandes i neguits de la ciutadania i, en definitiva, d’allò que vol el grup de persones per al qual, suposadament, hi treballes: el teu electorat.
