Començaré exposant la crua i trista realitat en poques paraules… lo català, la nostra llengua, desapareix. És possible que molts de vatros no ho sabeu, no ho solen dir per les notícies ni per cap mitjà, però sí, cada vegada hi ha menys parlants, ho diuen els experts en la matèria. Hi ha diversos elements que en són responsables, i molts dels quals es poden revertir amb voluntat, analitzem-los.
Des de fa uns 20 anys cap aquí, a Catalunya hem passat de 6 milions de persones a 8 milions, la majoria d’aquests 2 milions nous, són de fora, nouvinguts que han triat la nostra terra per viure. El problema que tenim, és que la llengua que utilitzem la majoria dels catalans per acollir als nouvinguts, és el castellà, probablement per una creença errònia de que això és de bona educació, per un tema de baixa autoestima, de pensar que la nostra llengua no és suficientment important com per ser la primera amb la que dirigir-nos, etc. I si fem això, què passa? Que totes aquestes persones nouvingudes veuen la llengua catalana, com una llengua absolutament prescindible, que no necessiten aprendre perquè com tot ho adaptem al castellà, aquesta ja els és suficient.
Després també està la globalització, el voler «arribar a més gent»…, hi ha moltes persones catalanes que usen el castellà per les xarxes, als seus cartells comercials, a les cartes dels restaurants, etc., amb la idea de «així arribo a més gent», sense adonar-se’n que estes coses, fan que el català cada dia perdi més valor. Amb el català es pot arribar molt lluny, si el teu producte és bo, cap llengua és un impediment, valorar-la (a part que sempre es poden posar subtítols en altres llengües).
Em preocupa molt escoltar pel carrer gent d’aquí, que parla en castellà a una persona que fa 20 anys que hi viu, i que encara que no el parla (no entraré a preguntar-ne els motius, si vols aprendre català, en 3 mesos ho tens), però que l’enten perfectament, això és un molt mal exemple cap a la resta de societat, i el més important, cap als nostres infants, que estan adquirint també aquest mal hàbit. Últimament sento menys català als parcs infantils del poble, del nostre poble, xiquets d’aquí que parlen en castellà a xiquets nouvinguts, això fa que a la llarga la llengua de relació entre ells no sigui el català, i que per tant perdem possibles nous parlants, a més dels parlants habituals que canvien, i això és un símptoma més de que la nostra llengua mori a poc a poc, de generació en generació.
Hem d’adonar-nos que mantenint i parlant el català, sempre, amb tothom, fem que la nostra llengua es mantingui viva, que hi hagi la percepció que és una eina important per viure a Catalunya, i que poc a poc aconseguim que hi hagi nous catalanoparlants. Penseu que segons els estudis, el 95% de persones que viuen a Catalunya, entenen el català, per tant no hi ha cap motiu per no usar-lo sempre, treiem-nos del cap prejudicis i racismes.
També hi ha la part institucional, hi ha hagut un progressiu abandonament des de la classe política en termes de llengua, no hi ha hagut la suficient supervisió, ni implicació, ni inversió, a nivell de treballs, empreses, sanitat, audiovisuals,…, i el més important, escoles i IES, on és més que evident, sobretot en el 2n cas, que la immersió lingüística actualment no existeix, i ningú hi fa res al respecte. Una absoluta vergonya. I ja no cal parlar de cicles, universitats, etc., on el català en moltes ocasions és una simple anècdota.
Evidentment a nivell d’institucions hi ha d’haver major supervisió i mobilització, assegurar que la immersió lingüística es compleix a les escoles, IES, unis, cicles, màsters, que la llengua vehicular entre professors, alumnes, famílies, sigui el català. A part també de fer complir la llei de consum i atenció a l’usuari, on per si algú no ho sap, és obligatori que a Catalunya puguis ser atés en català, a tot arreu, i que tota la informació que et puguin donar ha d’estar mínim en aquest idioma, i que si no és així, pots fer-hi una queixa i reclamar. Que els ajuntaments tinguin en compte el factor llengua a les seves contractacions (cinema, espectacles, orquestres, obres, cartells, etc.), sense anar més lluny, a l’estiu, les orquestres, a dures penes toquen 1 o 2 cançons en català, o moltes vegades els presentadors no parlen català, penso que això s’hauria de treballar, i exigir més, tot ajuda i fa que es normalitzi la nostra llengua i que se li doni valor.
Però per la part individual que ens pertoca a cadascú de natros, reitero, voldria demanar a tots els que estimeu la vostra llengua i la voleu pròspera, rica, i que sigui la llengua dels vostres fills i néts, una cosa molt simple, i que ajudaria molt a revertir la situació actual tant crítica: MANTINGUEU EL CATALÀ, SEMPRE, AMB TOTHOM, feu que sigui una llengua necessària i d’us, feu que els nouvinguts la percebin com a important, i que vegin la necessitat d’aprendre-la i parlar-la, ajudeu-los. I consciencieu als vostres fills de la importància d’això, animeu-los a parlar en català sempre amb els seus amics, ells són el futur de la nostra llengua, si ells la perdren es perd tot. També us animo a que l’useu en els vostres contractes, escrits, dispositius electrònics, pel·lícules, dibuixos animats, etc., configureu tot el que tingueu en la nostra llengua, donem-li visibilitat, donem-li importància, donem-li estatus. Si fem totes aquestes coses, molt molt problement, l’estat de davallada en picat en el que es troba, revertirà, i serà gràcies als parlants que l’estimen. Animeus!
Per últim, recomanar-vos fer-vos sòcis de la Plataforma per la Llengua, l’única entitat actual que opino que vetlla 100% pels interessos del català. També assessora en cas de dubtes, i temes legals. Podeu seguir-los també per totes les xarxes socials. A més, us recomano seguir el perfil de Mantinc el Català, per totes les xarxes. Allí t’animen, et posen situacions quotidianes i t’ajuden a com actuar en determinats moments per mantenir el català.
Espero que el meu escrit serveixi d’alguna cosa, només amb que algú s’hagi conscienciat em quedo prou satisfeta. Estimeu la vostra llengua, és el nostre signe d’identitat, és el centre de la nostra cultura, si desapareix, desapareixerem natros també com a nació, com a catalans.
ABG
Preocupada per la llengua
