Acabem un estiu intens al territori. Quan diem estiu, de seguida pensem en les festes majors, que són i seran sempre un pilar central de la nostra cultura popular. Però enguany, i cada cop més, l’agenda cultural de les Terres de l’Ebre va molt més enllà. Ha estat un estiu en què un cop més s’ha demostrat que la música, la dansa i la creació contemporània estan arrelant fort al nostre calendari, convertint-se en una finestra oberta a noves mirades i sensibilitats. Els diferents festivals que es programen de nord a sud, i de ponent a llevant, mostren una vitalitat cultural consolidada que connecta tradició i innovació, i que ens confirmen que la cultura és identitat i és cohesió.
El Deltachamber Music Festival ha demostrat que la música de cambra pot trobar casa a qualsevol racó de l’Ebre. A l’Ascó Batega, la combinació d’art i patrimoni ha posat en valor un municipi que sap reinventar-se. L’Ebrefolk ha tornat a reivindicar les arrels i la tradició des d’una mirada actual i dinàmica. El Deltebre Dansa ha dut el moviment a espais inesperats, convertint l’espai natural en escenari. O el festival de cinema in-FCTA, amb la seva aposta pels llenguatges artístics contemporanis, ha posat de manifest que la Terra Alta pot acollir una experiència artística global trencant fronteres. I així podria seguir amb totes les altres propostes que han protagonitzat l’estiu cultural ebrenc.
Tots aquests festivals tenen en comú una cosa: parteixen d’iniciatives que sovint naixen de la passió i del compromís d’entitats, col·lectius i persones que aposten per la cultura com a eina transformadora. No hi ha grans estructures al darrere, sinó la convicció que la cultura és un bé col·lectiu i que ha d’estar arrelada al territori.
És cert que l’estiu és el moment de màxima efervescència, quan la calor i el temps lliure conviden a sortir de casa i omplir places, carrers i espais naturals. Però potser el repte és aconseguir que aquesta energia no s’apagui quan arriba setembre. Que aquesta vitalitat cultural tingui continuïtat al llarg de l’any, encara que sigui amb una intensitat menor, i que trobi complicitats institucionals i socials per consolidar-se.
Cada festival és una finestra: cap al món, però també cap a nosaltres mateixos. Precisament per això cada iniciativa cultural té un impacte enorme en els nostres pobles i ciutats. La presència d’un festival, d’un concert, d’una mostra de dansa o d’una residència artística és també una manera de fixar població, de donar oportunitats al talent jove, de crear vincles entre generacions i de mostrar al món que el territori és viu i creatiu.
Potser, al final, la lliçó d’aquest estiu és que de la cultura no només s’hi viu, sinó que s’hi construeix. Que no és un luxe, sinó una necessitat. La cultura no només és entreteniment; és identitat, és cohesió, és la manera de mirar-nos a l’espill i entendre qui som. Per això, el ventall ampli i suggeridor d’aquestes propostes ens recorda que som molt més rics del que sovint ens pensem.
