Aquest article d’opinió l’escric com a pare de dues xiquetes i com a professional que treballa en tecnologia. Cada any tenim dos moments clau en què podem ajudar molt els nostres fills: a final de curs, quan toca orientar-los en l’elecció d’assignatures optatives, i a l’inici de curs, quan intentem quadrar els horaris de les extraescolars, convertint-nos gairebé en gestors logístics de desplaçaments, hores d’espera i recollides puntuals.
En aquest context, vull reflexionar sobre alguns aspectes que crec que poden ajudar al futur professional dels nostres fills. Una de les nostres responsabilitats com a pares és identificar aquelles habilitats en què destaquen, allò que els fa feliços, que els motiva i en què no els importa invertir temps i esforç. Aquests interessos poden canviar amb el temps, i és normal que així sigui; el nostre paper és acompanyar-los i, curs rere curs, ajudar-los a adaptar-se. Per exemple, en l’àmbit esportiu —tant individual com d’equip— potser comencen amb una disciplina i després volen provar-ne una altra. El mateix passa amb la música, els idiomes, la dansa, la robòtica o altres àrees.
Pel que fa als reforços acadèmics, crec que és més útil potenciar aquelles matèries o activitats en què són hàbils i en gaudeixen, abans que dedicar tota l’energia a reforçar allò que se’ls dona justet. Si en matemàtiques o llengua aproven per poc, però en altres assignatures brillen, potser és més valuós reforçar i expandir el que fan bé que no pas forçar-los constantment en allò que els costa.
Això no vol dir que s’hagi d’anar canviant contínuament: cal un compromís i un esforç sostingut, però també oferir l’oportunitat de fer ajustos cada cert temps. Canviar d’instrument en música, provar un altre esport o aprendre un nou idioma són exemples naturals d’aquesta evolució.
Si ho pensem bé, això és exactament el que ens demana la vida professional, especialment en el moment de canvi constant en què vivim. Els nostres fills hauran d’aprendre a descobrir en què són bons, potenciar-ho, i alhora ser capaços de fer canvis després d’haver provat una feina durant un temps. En un món en transformació, amb la intel·ligència artificial com a companya, hauran de destacar en allò que realment els motivi i il·lusioni. La tecnologia els ajudarà a ser més eficients, a generar noves propostes i a adaptar-se amb agilitat.
Un altre aspecte clau és la perspectiva de gènere, sobretot en els àmbits tecnològics. Aquí hi tenim feina tots. En el cas de les filles, és essencial inculcar des de ben petites que la tecnologia, les professions i les aficions no tenen gènere. Els nens i nenes, durant la primària, creen els seus referents mentals, i si no se’ls acompanya, poden acabar pensant que certs estudis, feines o hobbies “no són per a ells”. Recentment he assistit a una xerrada del projecte Women in Tech, que promou el talent femení en tots els àmbits i ajuda a trencar estereotips perquè les noies entenguin que poden tenir futur en allò que les motivi i interessi. Però també hi ha un repte per als pares de nens: hem d’inculcar-los que les noies tenen exactament les mateixes oportunitats i que no és res estrany —ans al contrari— treballar colze a colze amb dones o tenir-les com a supervisores d’equip.
Cada vegada més, les organitzacions treballen amb equips “líquids”: grups que es creen i es dissolen en funció dels projectes, on cadascú pot assumir rols diferents en cada moment. En aquests equips, les competències tècniques són importants, però les anomenades soft skills —habilitats com la comunicació, l’empatia, la col·laboració o la creativitat— tenen un pes igual o fins i tot superior a les hard skills. I és aquí on tot el que fem des de casa i en l’educació extraacadèmica pot marcar la diferència.
En definitiva, com a pares tenim l’oportunitat d’acompanyar els nostres fills a descobrir i potenciar els seus talents, ajudant-los a créixer lliures d’estereotips i preparats per a un futur on l’adaptabilitat i la motivació seran claus.
