Més de 7 milions d’estufes cremen a Catalunya a l’estiu

Catalunya és avui un territori encès per més de 7 milions d’estufes fòssils: 5,5 milions de vehicles de combustió que circulen cada dia, més d’1,4 milions de calderes de gas i gasoil a les llars i prop de 150.000 instal·lacions industrials i de serveis que encara cremen combustibles fòssils. Tots ells, en conjunt, expulsen diàriament milions de tones de CO₂ i altres gasos contaminants a l’atmosfera, alimentant el canvi climàtic i escalfant l’ambient com si visquéssim en una caldera col·lectiva.

Aquests dies tràgics d’incendis hem sentit com els experts en l’extinció suplicaven que baixessin les temperatures per tenir unes circumstàncies més favorables per l’extinció. Doncs la millor manera de baixar la temperatura és deixar que les nostres estufes deixin de cremar i passem a l’electricitat. I això no es pot fer de cap altra manera que no sigui instal·lant energia renovable.

Aquest estiu la factura climàtica ha estat cruel: centenars de morts per onades de calor, ingressos hospitalaris disparats per problemes respiratoris, collites cremades sota un sol implacable i incendis que s’alimenten d’aquesta calor accelerada

Aquest estiu la factura climàtica ha estat cruel: centenars de morts per onades de calor, ingressos hospitalaris disparats per problemes respiratoris, collites cremades sota un sol implacable i incendis que s’alimenten d’aquesta calor accelerada. En el conjunt d’Espanya es recordarà l’estiu del 2025. I esperem que no sigui per haver estat l’inici d’estius devastadors. A Catalunya també hem vist cremar prop de  10.000 hectàrees de bosc i conreu, amb víctimes mortals a Lleida i milers de persones confinades a les Terres de l’Ebre. I un cop més estem pensant més en com apagar el foc que no pas en com evitar-lo.

El conjunt del sistema energètic  -i més el català- està encara basat molt majoritàriament en combustibles fòssils i, per tant, a Catalunya som més responsables d’un escalfament que es tradueix en més vulnerabilitat

La calor i la sequera han deixat també un rastre devastador al camp: només a Lleida, la producció de cereals i olives ha caigut gairebé a la meitat, amb pèrdues properes als 200 milions d’euros; al conjunt del país, les indemnitzacions agrícoles han arribat a xifres rècord. El conjunt del sistema energètic  -i més el català- està encara basat molt majoritàriament en combustibles fòssils i, per tant, a Catalunya som més responsables d’un escalfament que es tradueix en més vulnerabilitat, més afeccions respiratòries,  menys collites i  de retruc, més incendis que emeten més milions de tones de gasos tòxics i d’efecte hivernacle.

Davant d’aquesta realitat, persisteix una actitud conformista i còmoda: proclamar que es volen energies renovables, però posar sempre un “però” quan cal instal·lar un parc solar o eòlic

Davant d’aquesta realitat, persisteix una actitud conformista i còmoda: proclamar que es volen energies renovables, però posar sempre un “però” quan cal instal·lar un parc solar o eòlic. Aquesta posició no és neutral: és col·laboracionista amb l’statu quo que ens porta a onades de calor més mortíferes, collites arrasades, incendis cada cop més violents i un futur cada cop més inhabitable.

Cada placa rebutjada, cada aerogenerador aturat per prejudicis estètics o locals, és una victòria per al sistema fòssil que ens condemna a més calor, més sequera i més vulnerabilitat

L’excusa que “les renovables sí, però…” és un luxe que no ens podem permetre. Cada placa rebutjada, cada aerogenerador aturat per prejudicis estètics o locals, és una victòria per al sistema fòssil que ens condemna a més calor, més sequera i més vulnerabilitat. Les dades són clares: menys emissions significa menys morts, menys collites perdudes, menys hectàrees cremades… i més futur. Davant d’un planeta que s’escalfa sense precedents, la neutralitat no existeix: o avancem cap a un sistema 100 % renovable o, per acció o per omissió, mantenim la situació actual. Cal instal·lar massivament renovables per apagar massivament les més de 7 milions d’estufes enceses que avui cremen Catalunya.